Bruixa de dol

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,79 KB

 
aquest fragment pertany a l'obra poètica de Maria- Mercè Marçal Bruixa de dol, publicat al 1979. el llibre esta dividit en dues parts principals, i aquest poema està inclòs a la part, " ", concretament a la seccio .
maria-cercà marçal pertany a la generació del 70 i expresa la seva vivència com a dona i feminista a través dels seus poemes, però també hi són importants la llengua, l'amor i la llibertat. "en aquesta secció de Bruixa de dol hi ha un aprenentatge de la solitud com a pas previ per prendre consciencia de la pròpia individualitat, trobem una exaltació del joc amorós i un gaudiment del sexe, sovint trobem imatges amb connotacions fàl·liques i genitals aquesta utlima secció esta formada per tretze sonents, format per versos decasil·labs amb rima assonant amb l'esquema ABBA ACCA BCC CAA."

obra: les relacions amoroses de foc de pales i foguera joana están separades per poemes de tombant, que representen un compas d'espera. en aquest poemes hi ha un plec interior de dol i tristessa i reivindica la solitud. aquest gest de solitud tmb apareixen en els primers sonets de bruixa de dos. maria - mercè marçal intenta obrir un nou camí amb elements com el mirall, l'aigua.. permeten obrir la propia vida a un nou cami i es conscient que es feminista on arriba a lenfasi del to reivindicatiu amb el poema "vuit de març" bruixa de dol es on dona entrada amb el simbol de la bruixa, pero no té la mateixa importancia la lluna o la sal. tot i aixi la bruixa representa el poder femeni eliminat de la cultura. representa la dona forta i amb uns poders que els estaments oficials han lligat tradicionalment all perill o als maleficil.
edicions; la primera edicio es va publicar al maig de 1979, va ser publicada per llibres del mall. en aquesta edicio a l'index es señalaba de forma tipografica les parts en les que es dividia el llibre amb les seves seccions. despres de la divisa, la primera part, Bruixa de dol, queda estructurada en cuatre seccions (foc de pales, tombant, foguera joana i bruixa de dol) a continuacion trobem el poema avui les fades i les bruixes s'estimen, i aquest titol és el de la segona part i d'un poema de bruixa de dol. que a la vegada queda formada per les seccions (els nuvulsduien confetti a les butxaques, sense llops ni destrals i vuit de març).
seccion de bruixa de dol; les cuatre primeres seccions de la primera part remeten un fil cronologic que remet a 3 relacions amoroses diferents. son relacions amb espumes de felicitat fugaç pero tmb apareix el contrapunt de l'antagonisme entre la relacio d'homes i dones. sovin la persona estimada es vista mitjançant antitesis <dolç enemic, amic i desamic> es per aquest antagonisme entre home i dona que la relacio i la vivencia tendeix a ser fisica <el desig para trampes de plaer> per la relacio acaba sent una fruita amarga i una experiencia que genera tristesa. la historia d'amor de foc de pales podrien ser un resum del 5 anys de matrimoni. aquests poemes es poden entendre com una gradacio dels diferents estadis de la relacio amorosa. aqui apareixen els diferents pasos desde l plena relacio sexual fins la decisio final del trencament del matrimoni. el dol d'aquesta ruptura es converteix obsesiu en els versos de tombant, es una mica el compàs d'espera que es a l'hora de tristesa i afirmacio de la solitud. en aquest sentit de tristesa i solitud son molt importants detalls com l'afirmacio quean comença la seccio tombant. aquesta comparacio kl'absorditat de la vinculacio entre home i dona, fins el punt que la imatge d'una dona sense home es tan extranya com un peix sense bicicleta. aquest aprenentatge de la solitud es convirteix en un pas necesari per predre consciencia de la propia individualitat. despres el dol, del trencament viu dues noves aventures amorose que son mes fogaces i mes ludiques, i son les experiencies que trobem a les altres seccion de la primera part de bruixa de dol. en aquest altres poemes hi ha una exaltacio del lloc amoros,k una crida del plaer i u gaudiment del sexe. es per aquesta raó que trobem simbols i metafores de clara connotacio fàl·lica <llangardaix, l'espassa...> i connotació genital <petxina, la porta del castell> aquest es un amor sensual, joganer que sacrifica els tabus i s'aboca a reivindicar una condicio de dona que vol mirar el mon i la vida amb ulls de la feminitat.

Entradas relacionadas: