Burocràcia i conflicte social: conceptes clau

Burocràcia

• Especialització: La burocràcia assigna als individus les tasques per assolir els objectius de l’organització.
• Jerarquia d’autoritat: La burocràcia estableix línies definides d’autoritat i responsabilitat. Cada lloc jeràrquic té responsabilitats i deures, i també privilegis.
• Regles i normes: Hi ha regles i normes que controlen el funcionament de l’organització. Tot i que es fa a l'administració està recolzat per unes normes escrites.
• Racionalitat: Els funcionaris han de tenir competència tècnica per complir les seves obligacions. Els ascensos es fan segons la preparació acadèmica i professional.
• Impersonalitat: En una organització burocràtica, les regles i els procediments s’apliquen de manera imparcial. Cada funcionari exerceix l’autoritat que li ha estat delegada d’acord amb unes regles generals i impersonals.
• Registres formals per escrit: La burocràcia es basa en informes i documents escrits, que es guarden en arxius.
• Divisió del treball: Les activitats son dividides en tasques simples. Cada lloc té definida la seva responsabilitat i la delegació d’autoritat.

Conflicte social

• El conflicte social implica el contrast de postures entre individus, institucions o grups per aconseguir una mateixa fi, perquè percebem que els seus objectius, interessos o valors no es respecten.
• Conflicte generacional: Sovint els fills, quan arriben a l’edat adulta, adquireixen una conciencia crítica contra les idees paternes. En la societat actual, aquests conflictes provenen de la desigualtat d’oportunitats per accedir al món del treball i a l’autonomia personal.
• La guerra: És un conflicte social en el qual un grup social s’organitza i lluita a mort contra un altre col·lectiu. Un problema de l'època moderna ha estat el genocidi, que es l’execució d’un pla de destrucció d’un poble, una comunitat ètnica, religiosa o cultural, com el genocidi dels jueus en la Segona Guerra Mundial.
• La revolució: És una espècie de guerra civil, que produeix grans transformacions en l’estructura i la cultura de la societat i canvis dràstics en les relacions de poder. El factor que més pot originar una revolució és la desigualtat social. Un bon exemple d’això és la Revolució Francesa.
• Marx: Considera que el conflicte s’origina entre les classes socials (blancs i negres, homes i dones, grups religiosos,...).