Cançó trobadoresca

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,24 KB

 

Característiques de les composcicions de Ausias March :

üs de la llengua catalana com a llengua literària. Substitució progressiva per la llengua d'oc per la llengua catalana.

Fidelitat a l'estrucutrua de la cançó trobadoresca : la poesia marquiana manté estrets lligams amb la lírica trobadoresca. Un dels més importants afecta a l'estructura de les composicions (cançons), formades per estrofes de vuit versos decasíl·labes i una tornada de quatre versos.

Construcció característica de les comparacions a partir d'imatges de procedència diversa. Aquesta comparacions, que són pròpies de l'obra dels trobadors i dels contemporanis del poeta, han esdevingut una marca essencial de la poesia de l'autor a Gandia. Les comparacions tenen tres funcions bàsiques: emotiva, persuasiva i explicativa.

Espill (Jaume Roig)

El llibre fou publicat per primera vegada al 1531 amb el títol de Llibre de consells, i per segona vegada  el 1561, amb el títol més conegut de Llibre de les dones.

ES un relat misogin de 16.359 versos escrit de forma tradicional de les noves rimades i amb la clara intenció de divertir més que moralitzar. Té versos tetrasíl·labs apariats.

Está adreçat al nebot de l'autor, Baltasar Bou, amb una intencií didàctica i moralitzadora

Es presenta com un relat autobiogràfic, escrit en primera persona.

Generes poetics :

La cançó: va ser el gènere per excel·lència de la poesia trobadoresca i va constituir el vehicle més important de la poesia amorosa. Disposava d'una melodia pròpia i generalment tenia de cinc a set cobles més una tornada. El senyal era el nom secret mitjançant el trobador feia referencia a la dama.

El sirventès : Si la cançó era el vehicle de l'expressió amorosa, el sirventès era el de l'atac, la ira, la polèmica literària o política i el discurs moralitzador.

El plany : El plany era el gènere per mitjà del qual el trobador es lamentava per la mort d'un personatge important, generalment el seu senyor.

L'alba:  era un poema Amorós que expressava l'enuig dels amants que havien de separar-se després de passar la nit junts. Hi havia un vigilant que vigilaba que els amants no fossin intervenuts per el gilós ( el marit de la dama) o per lauzangiers ( els murmuradors que espiaven la dama)

La pastorel·la : Era una composició, també pertanyent a l'àmbit de la poesia amorosa, que descrivia la trobada i el diàleg en ple camp entre una pastora i un cavaller que intetava seduir-la.

La tençó o joc partit i el tornajament :  ereb gèneres que expressaven debats entre trobadors, principalment sobre temes literaris.

Entradas relacionadas: