Cançons de bandolers

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,01 KB

 

Misteri: Argument - La vespra, roa, l'enterrament: proceso de la verge, la festa, l'escenari, personatges, versificació.
- La vespra:
-María enyora el seu fill i demana morir -Recorda la passió de Jesús: L'hort getsemani, el mont calvari i sant sepulcre. -L'angel nunci-magrana es enviat per trasmetre l'acceptació del seu desig. - María demana que els apostols la soterren. -Sant Joan admet la petició, accepta la palma i lamenta la seua mort. -Sant Pere i el territori; la resta dels apostols van apareixent, mostrant, la seua perpleixetat. -María, amb un ciri a les mans, demana ser soterrada a la Vall de Josafat. -Després d'un desvaniment el xiquet María es sustituit per la imatge de la Asuncio, amb la cara coberta. - S'obri el cel i baixa l'Araceli fins entrar al capdafal on l'angel major pren una petita imatge vestida de blanc.- La verge fou al llit, el apostols, sacerdots i autoritats, la besen el peus. -Sant Joan deposita la palma sobre el seu cos.
-La roa:
durant tota la nit la processo de fidels amb ciris mostra el seu dolor.
-L'enterrament:
durant el mati una processo acompaña als apostols al voltant de l'antiga muralla medieval amb el cos cobert de María amb la mascara. A la vesprada es canten vespres abans del segon acte.
La festa:
-san pere apareix com a cap de l'església. Vesteix capa blanca.-el sepulcre de la verge es situa a l'altre lateral.-els apostols demanen les maries que soterren amb ell el cos de la verge, elles acepten.-San pere agafa la palma i la prega a sant Joan que la porten-apareix per la porta principal el jueus, la jadiada am la intenció de furtar el cos de María i d'evitar el seu soterrament porque no diguen després que ha resucitat-el gran rabí demana el cos de María-els apostols intenten impedir-ho.-els jueus queden paralitzats, miraculosament s'empenedeixen i son batejats per san pere.-s'obri el cel i baix l'araceli.
Escenari:
-basílica de santa María-l'andador-la porta major i les portes laterals(ternari)-la magrana-el capdafal-la trinitat-l'araceli-els carrer d'elx-la roá-la processó
Versificació:-irregularitat i varietat metrica:octosilabs(noves rimades)predomini el la vespra-heptasilabs, la verge apostols i angels-decasilbs :sanjoan san pere-vilorais, polifonics del jueus

Decadencia S. XVI-XVIII, lo contrari de la Renaixença. (Lletres catalanes, decadencia productiva de qualitat i originalitat. Desde la mort de Roís Corella fins "La patria"). El triomfs dels estats moderns provoca l'uniformisme polític, cultural i religiós, que provca la crisi d'indentitar de les nacions medievals i decadiment de llurs cultures. L'església pretén contrarrestar mitjançant una reforma (concili de Trento), que imposa disciplina i uniformisme. Menor producció i menor qualitat.
L'impremta afectà a l'escriptura, apareix una nova industria i una una mercaderia: el llibre; literatura oral retrocedeis i augmenta la literatura impresa (es ven llibres com xurros).
Corona d'Aragó. Perdua de la iniciativa política hispanica, de la concelleria reial, de l'estima de la propia cultura(major varietat) i de la conciencia unitaria de la llengua.
S.XVI. Guerra de Germania. Gracies a l'ajut d'un ejercit castella, la noblesa accentua la seua castellanofilia, i el Renaixement s'escampa per tota Europa.
Joan Timoneda: Editor mes important, poeta i dramaturg. Obras: El castell d'Emaus (acte sagramental es planteja l'ideari de reforma i de contrarreforma catolica), Flor d'enamoratas (recull de poemes, en castella i catala, de caracter popular, amor). Cristofor Despuig: ciutat de Tortosa (dialeg, que tracta de la historia i de la llengua catalana). Joan Ferrandis: La vesita(obra bilingüe, tracta coloquis que les dames fan a les visites.

Barroc S.XVII, (epoca fosca), crisi, retrocés, tractament de temes anteriors: mort, pas del temps... Segle D'or de la literatura castellana. Catalans s'inspiren de castellans, i estos d'italians. (Metafores, antítesi, paradoxa). Francesc Vicent García: Tracta temes porcs i escatologics, i temes propis del Barroc: desengany, brevetat de la vida, mort. Obras: A una mosa gravada de verola (Sonet, crueltat), Harmonia del Parnas. Francesc Fontanella: Poeta i dramaturg. Francesc Mullet: Obres de caracter obsce i escatologic (tractat del pet, riure del mon). Obres: Infanta Tellina i el rei Mataró; Los amors de Gaiferos i Melisendra (Parodia inspirada en romanços: cavalleresca i Carlemany).

Il·lustració S.XVII, hegemonia de frança. Segle d'or en la cultura francesa. Temps del despotisme il.Lustrat. A la corona d'aragó s'imposa del Març jurídic castellà i continua la subestima de la cultura propia i l'admiració de la cultura castellana. La lírica popular, hi ha les següents modalitats: cançoner(poemes popuilars recitats)- cançons de lladres i bandolers- Cançons de bressol(mons simples, infantils)- Cançons de festeig- Cançons religioses (cant de la sibil.La: amonestació sobre el judici final)- Cançons de treball. Primer llibre impres a València.

Renaixença S.XIX, Europa: caiguda de l'Antic Règim. Triomf de la burgesia i monarquies constitucionals. Romanticisme: moviment que afecta les manifestacions literaries a tota Europa.
Característiques: -individu contra la societat/-nacions vs estats/-cultura popular vs cultura academica/-nostalgia del passat(infancia i Edat Mitjana)/-novel.La historica/-aritsta, insatisfacció i lluita contra la realitat/- subjectivitat i exaltació del jo/- espiritualisme i religiositat.(-armonia amb la natura. Espanya: guerres civils, inestabilitat política. Amb el romanticisme es perfilen les dos espanyas. Paisos catalans: la renaixença, espai de temps entre la decadencia i el Modernisme amb el cual apareix una recuperació cultural i es desperta la conciencia nacional. A la llírica apareixen el jocs florals, i a la narrativa(consumista i realista) apareixen publicacions períódiques. El teatre, una tendencia populista: el sainet. Tendencia culta: el teatre Romàntic. La renaixença aporta l'enceta de la normalització, desperta la conciencia nacional i prepara la tasca del modernistes. Bonaventura, Carles Aribau: el seu poema la Patria obri la renaixença

Entradas relacionadas: