Canvis que va provocar la revolució francesa

Clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,32 KB

 

Les causes de la revolució :Al final del Segle XVIII a França molts sectors socials volien canvis. Al llarg del segle havia hagut una pujada de preus, negocis i indústria. L a burgesia tenia beneficis econòmics però no podien accedir al poder políticAnimats per les idees il·lustrades reclamaven canvis polítics. La aristocràcia s'aferrava a consolidar i augmentar els seus privilegisper l'alçada dels preus i s'oposaven als canvis. Va haver una greu crisi econòmica , al 1780 els ingressos dels pagesos disminueixen i hi han males collitesque van provocar fam i malestar. La crisi industrialde 1786 va provocar el tancament de fàbriques i tallers i això va fer augmentar l'atur. Les finances reialsestaven en bancarrota, perquè l'aristocràcia no pagava impostos.

Convocatòria d'Estats Generals:Els nobles es negaven a pagar impostos. La rebel·lió nobiliàriava provocar una crisi política que obliga a Lluís XVI l'any 1788 a convocar els Estats Generals, els representants de cada estament tindrien que fer un Quadern de queixes que recollia les peticions al rei. Eltercer estar volia la supressió dels drets feudalsi l'abolició dels privilegisentre altres. La burgesia es va organitzar per aconseguir el mateix nombre de representants que la noblesa i el clero junts.

La ruptura de juliol del 1789 :Els Estats Generals es van obrir el 5 de Maig del 1789 a Versalles. Solament hi havia un vot per estament, d'aquesta manera la noblesa i el clero sempre imposaven la seva voluntatEl tercer estat va reclamar el vot per persona, la noblesa i el clero es van negar i el Estats Generals es van suspendre. Els representants del Tercer estat van constituir L'Assemblea Nacional i van fer una constitució que garantia els drets. Una part del clero i de la noblesavan portar l'agitació als carrers on amb el suport popular van obrir la revolució. El monarca va cedir a les demandes i va transformar els Estats Generals en l'Assemblea Nacional Constituent. El 14 de juliol 1789 l'assalt a la Bastilla. A molts llocs de París es va formar la Guàrdia Nacional. Les notícies del que havia passat a París es va propagar per França i va haver una revolta antisenyorial.

L'Assemblea Nacional Constituent ( 1789-1791) :Els diputats de l'Assemblea Nacional Constituent havien de legislar per abolir l'Antic Règim. Primer va haver una abolició jurídica del feudalisme. En segon lloc es va aprovar la declaració de drets del home i el ciutadà i finalment la sobirania nacional. S'inicia la redacció d'una constitució aprovada el Setembre de 1791. El text constitucional definia una monarquia constitucional basada en la divisió de poders l'executiu en mans del rei, legislatiu en mans de l'Assemblea i el judicial exercit per jutges. Es va mantenir el dret de veto al rei i s'estableix el sufragi censatari. S'estableix una nova divisió territorial i s'estableix llibertat de comerç. Es declaren tots els ciutadans igualsaugmenten els impostos directes i llibertat de empresa. Per resoldre el dèficit financer es va fer una desamortització. Es va separar l'església de l'Estat.


L’Imperi NAPOLEÒNIC Va consolidar tot el que havia aconseguit amb la revolució burgesa, tot evitant el retorn de l'absolutisme. Es va promulgar un codi civil que racionalitzava i unificava totes les lleis anteriors i es van reformar la hisenda i el sistema d'ensenyament. El 1804, Napoleó es va fer coronar emperador. Les tropes de Napoleó van aconseguir conquerir una gran part d'Europa. S'estenia d'Alemanya a Espanya, i excepte Gran Bretanya, bona part de la resta d'Europa sota el control de França. S'hi van imposar algunes lleis: la supressió dels drets senyorials, dels delmes i dels privilegis nobiliaris, i la consagració de la llibertat i de la igualtat legal. Van proclamar la llibertat econòmica, el dret de la propietat i la llibertat religiosa. Els exèrcits napoleònics van actuar com a conqueridors, van sotmetre les nacions ocupades i van afavorir els interessos materials de França (cobrar impostos, fer negocis...) L'aixecament protagonitzat pels espanyols l'any 1808 contra la invasió i la imposició d'un rei estranger, va ser el primer i el que va marcar la decadència de l'Imperi Napoleònic. El 1814, després de ser vençut a Rússia i a Espanya, Napoleó va abandonar el poder. Al 1815 va ser derrotat a Waterloo.

RESTAURACIÓ, LIBERALISME I NACIONALIME Entre 1814-1815 es va proposar el Congrés de Viena que tenia com a objectiu la restauració de l'absolutisme monàrquic. Els monarques van remodelar el mapa europeu. Per això França va tornar a les seves fronteres. Les decisions del congrés es van completar amb la Santa Aliança (1815). Per mantenir l’ordre absolutista a Europa les potències van decidir reunir-se de tan en tan. A partir del 1815 el liberalisme i el nacionalisme es van convertir en dues forces d’oposició. El liberalisme: és un sistema polític que fonamenta la societat en l’individu lliure que és un ciutadà i el conjunt de ciutadans que formen una nació, que té la sobirania. Les seves decisions les pren el Parlament. Defensa la divisió de poders i el dret de la propietat. L’economia es basa en el mercat. El nacionalisme: és una ideologia política que manté el dret dels pobles per decidir sobre ells mateixos i la seva sobirania. Es va expandir al s.XIX. La gent va voler agrupar els membres de una comunitat nacional dins una mateixa frontera. Això va crear moviments independentistes. Nació: conjunt d’individus amb una sèrie de lligams culturals propis i que viuen en comunitat.

LES REVOLUCIONS LIBERALS I NACIONALS Al 1820 a Grècia va triomfar una insurrecció contra l’Imperi Turc i els grecs es van proclamar independents (1822). Després també es va independitzar l’Amèrica continental (entre 1808-1825). Entre 1829-1835 hi va haver una segona onada revolucionaria a Europa central i occidental. Això va significar la substitució de l’absolutisme per sistemes polítics constitucionals (la burgesia tenia poder). Es tractava d’un liberalisme conservador on es limitaven les llibertats. A França (1830) hi va haver una monarquia liberal amb Lluís Felip d’Orleans. Bèlgica es va independitzar d’Holanda (1815). Hi van haver-hi altres revoltes: a Polònia 1831, a Gran Bretanya 1832 i a Espanya entre 1833 i 1839 on es va aconseguir un sistema liberal. A Europa hi va haver una revolució (1848, primavera dels pobles) on van aparèixer ideals democràtics: sufragi universal, sobirania popular i igualtat social. A França es van proclamar la república social i el sufragi universal.

Entradas relacionadas: