Capilars fa l’intercanvi de substàncies entre la sang i les cèl·lules.

FISIOLOGIA RESPIRATORIA:Serie de procesos:_ventilacio pulmonar(resp)__intercanvi i transport de gasos__regulacio de la resp en la seva totalitat.Ventilació pulmonar:Inspiració:P. Atmosfèrica, superior a la pulmonar (P.Intraalveolar).Espiració:P.Pulmonar (intraalveolar) superior a l’atmosfèrica.-.-.-.Gradient de pressió creat x variacions en la mida de la cavitat torácica:_Expansió de tòrax: disminució de pressió intratoràcica i disminució de la P.Intraalveolar._Entrada d’aire a pulmons.Llei de Boyle:a Tº cte, el V de un gas es inversamente proporcional a la presión a la que es sometido o lo que es lo mismo: el volumen de un gas disminuye al aum la P y aumenta al disminuir la P.Volums pulmonars:Espiròmetre. Espirograma.Volum corrent:Volum d’aire que s’exhala normalment desprès d’una inspiració.500mL.Volum de reserva espiratòria:Vmàxim d’aire addicional que es pot espirar forçadament després d’espirar el volum corrent.1000-1200.Volum de reserva inspiratòria:Quantitat d’aire que es pot inspirar de manera forçada després d’una inspiració normal.3300.Volum residual:Qntitt d’aire que no pot ser espirat forçadament.1200.En el nemotòrax, el VR s’elimina quan el pulmó es colapsa.Capacitat vital:VRI+VC+VREE.Major V d’aire que una persona pot movilitzar dins i fora dels pulmons.Major espiració possible després de la major inspiració posible.Variable segons molts factors.Capacitat inspiratòria:Màxima qntt d’aire que una persona pot inspirar després d’una espiració normal.VC+VRI.3500-3800.Capacitat residual funcional:Qntt d’aire que es reté en els pulmons després d’una espiració normal.VRE+VR.2200-2400.Capacitat pulmonar total:V total d’aire que un pulmó pot contenir.5700-6200.Espai mort anatomic:Conductes on es trova l’aire q no forma part de l’intercanvi de gasos.Aprox 30% V total. VT-espai mort anatom=Ventilació alveolar.Ventilació alveolar:V d’aire inspirat que arriva o “ventila” realment els alveols.Sol aquest volum forma part de l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang.L’aire alveolar intercanvia part del seu O2 per part del CO2 que conté la sang.Els alvèols han d’estar ben ventilats per a què l’intercanvi de gasos que es dóna en pulmons, es realitzi de forma adequada.Intercanvi gasos:Pressió parcial(PP):P exercida per un gas dins d’una barreja de gasos o d’un líquid.Llei de les pressions parcials (llei de Dalton):La PP d’un gas en una barreja de gasos, és directament proporcional a la [ ] del gas en dita barreja i a la Ptotal d’aquesta última.Pressió parcial d’oxigen= 21%(concentració O2 atm) x 760(Patm total) = 159.6 mm Hg.-.-.-.PO2 aire alveolar= 100mm Hg = PO2 sang arterial__PO2 sang venosa= 37 mm Hg.-.-.-.Entre l’aire alveolar i la sang capilar tan sols s’interposen les membranes d’alvèols i capilars, i tan una com l’altra sóm molt permeables a l’O2 i al CO2.PO2 i PCO2 sang arterial=o semblant a PO2,PCO2 alveolar.-.-Entre aire alveolar i sang que de capilars:L’O2 entra a la sang per què la PO2 alveolar és més gran que la de la sang que hi arriba.__Les molècules de CO2 surten de la sang intentant disminuir el gradient de CO2 que hi ha amb l’alvèol.__PCO2 sang venosa > PCO2 sang alveolar__Aquest transport de gas bidireccional entre l’aire alveolar i la sang capilar pulmonar converteix la sang desoxigenada en oxigenada.-.-.-.La quantitat d’oxigen que difon a la sang a cada minut depen:__Del gradient de PO2 entre l’aire alveolar i la sang que arriva (PO2 alveolar-PO2 sanguínea)Altitud.__De la superfície total de la membrana respiratòria.Enfisema.__Del V respiratori x minut (freqüència respiratòria per volum d’aire inspirat a cada respiració)Mòrfics.__De la ventilació alveolar.Qualsevol fet que disminueixi la PO2, causarà disminució del gradient de PO2 entre sang i alvèol.-.-.-.Facilitació de la difusió d’O2 des de l’aire alveolar a la sang dels capilars:__Les pareds dels alvèols i dels capilars juntes formen una capa molt fina per a l’intercanvi de gasos__Les superf alveolar i capilar són extremadament =.__Els capilars dels pulmons acumulen gran qntt de sang__esta es distribueix a través dels capilars en capes tan fines que cada glòbul roig està al costat de l’aire alveolar.Transport:L’O2 disolt es combina amb l’hemoglobina per a formar oxihemoglobina.La qntt exacta d’O2 en la sang depen sobre tot de la qntt d’Hb que existeixi.Corba de dissociació oxigen-hemoglobina:_increment en la PO2 en sang, accelera l’associació de l’Hb amb l’O2 __descens en la PO2 en sang, accelera la dissociació de l’Hb amb l’O2.__Unió de l’O2 amb l’Hb molt rápida.Intercanvi:qn el fluxe de sang arterial atravessa els capilars tissulars i cel.Gràcies a gradient de pressions de gasos._Augm el gradient amb l’augm de necessitat d’O2 x teixits i cel. X la ràpida dism de la PO2._A mesura que l’O2 difon fora de la sang arterial, disminueix PO2 de la sang, fet que accelera la dissociació d’OxiHb per a lliberar més oxigen al plasma i difondre’l a les cèl·lules__Per la lliberació d’O2 des de capilars tissulars fins teixits, la PO2, la saturació d’O2 i el contingut de l’O2 total, són menors en sang venosa que en sang arterial.__Un lleuger descens de la PO2 ocasiona un gran alliberament d’O2.__L’intercanvi de CO2 entre els teixits i la sang té lloc en sentit oposat a l’intercanvi d’O2__El catabolisme produeix grans quantitats de CO2 dins les cèl, sent més gran que la PCO2 en sang arterial.__L’increment de PCO2 i el descens de PO2 causen 2 efectes:--Dissociació d’O2 de l’oxiHb.--Associació de CO2 a Hb formant carbaminoHb.Efecte Bohr:Desviació a la dreta de la corva._L’increment de la PCO2 fa baixar l’afinitat entre l’Hb i el O2.Desplaçmnt Hb cap a la dreta.Menys afinitat pel O2 i no el reté,l’allibera(situació de gran demanda,estrés).REGULACIÓ:Centres de control respiratori:PO2 i PCO2 relativament constants a sang per canvis en:Ventilació, freqüència i profunditat de la respiració.tronc encefàlic:on es localitzen els centres integradors que controlen els nervis que inerven músculs inspiratoris i espiratoris.Inspiració:inervació de diafragma.Espiració:relaxació diafragmàtica (espiració forçada: músculs espiratoris.Factors que influencien la respiració:__Variacions en PO2, PCO2 i pH arterial, influencien en l’àrea de ritmicitat bulbar._Descens de pH arterial._Estimulació de quimireceptors perifèrics._Petita influència de la PO2 arterial._Si PO2 < nivell="" crític:="" depressió="" dels="" centres="" respiratoris="" i="" no="" resposta="" al="" increment="" de="">__Tensió arterial:_Per baroreceptors aòrtics i carotidis, augments de TA causen enlentiment de FR._Descens en la TA causa increment en la freqüència i la profunditat de les respiracions.__Reflexe de Hering-Breuer:Reflexe espiratori de relaxament dels centres i músculs inpiratoris desprès d’eliminar el volum corrent.__Còrtex cerebral:Disminució o augment voluntari de la freqüència i profunditat de la respiració.Té limitacions.__Altres:Estimulació dolorosa repentina-Estímul fred sobtat-Impulsos aferents-Estímul de la faringe o laringe

RONYONS:_Filtren la sang i produeixen l’orina, com a desfet que ha de ser excretat de l’organisme._Equilibrador del plasma sanguini.__Cada ronyó filtra el plasma que li arriba.__Ajusta el contingut d’aigua de l’organisme.__Ajusta el contingut iònic.__Ajusta el pH sanguini_Hematopoesi_Síntesi de Vitamina D i prostaglandines.Forma la orina per mitjà de:1.Filtració:Mov d’aigua i dels soluts des de plasma de l’interior dels glomeruls a través de la membrana càpsuloglomerular i fins l’espai capsular de la càpsula de Bowman.2.Reabsorció:Mov de molè des de túbuls fins la sang peritubular .3.Secreció:Mov de les molè des de la sang peritubular fins el túbul per a la seva excreció.4.Excreció..-.-.-.A mesura que el filtrat comença a sortir de la nefrona, el ronyó filtra altres substàncies cap a l’orina per a la seva excreció_El ronyó no filtra selectivament el plasm_Filtra la major part del plasma_Després reabsorveix el que no ha de ser eliminat abans que el filtrat arrivi a túbul_Permet ajusts fins en l’homeostàsia.Filtració:A mesura que la sang flueix a travé dels capilars glomerulars, l’aigua i els petits solut es filtren des de la sang cap a la càpsula de Bowman._Els únics constituents de la sang que no surtes són els sòlids (cel.) i la major part de les proteïnes plasmàtiques.__La filtració té lloc a través de la membrana capsuloglomerular.__La filtració de glomèrul a Càpsula de Bowman es dóna per existència d’un gradient de pressió.__Forces oposades:P.Osmòtica del plasma sanguini i pressió hidrostàtica del filtrat capsular.Diferències estructurals:Glomèrul té múltiples fenestracions.Diferències de pressió:PH glomerular > que PH capilar. Major resistència a la sortida de sang de glomèrul__La taxa de filtració glomerular pot alterar-se per:_variacions en el diàmetre de les arterioles aferent i eferent_Estrès adrenèrgic: contracció arterioles i caiguda de PH. Supressió renal.__Variacions en la pressió sistémica:Relació directa, encara que si TA augment, la P glomerular no augm tan per què l’arteriola aferent es contrau prevenint un augment en la taxa de filtració.Reabsorció:Mecanismes de transport actius i passius en qualsevol lloc dels túbuls renals._La major part d’H2O i electròlits es reabsorveix en els túbuls proximals contornejats._Més de 2/3 del filtrat es reabsorveixen abans del final del túbul proximal._Cotransport passiu de la glucosa i AA amb el Na+._Transport passiu d’un 50% de l’urea._L’altre 50% queda en la nansa de Henle.Reabsorció en nansa de Henle:Mecanismes de contracorrent:Parets paral·leles x les que flueixen fluxes en direccions oposades._Tenen com a missió mantenir una [ ] de soluts extremadament alta a nivel medul·la._Líquid final del túbul amb baixa [ ] de ions (pressió osmòtica baixa), i el líquid intersticial té pressió osmòtica alt.Rama descendent:reabsorbeix lliurement aigua.Paret + prima que la part gruixuda de la rama ascendent.Permet lliure difusió d’H2O i urea a través del túbul, segons gradient de [ ].Rama ascendent:transport actiu cap interstici de Na+(estalvia sodi) i Cl- de manera similar a túbul proximal.NO els permet retornar al túbul.Impermeabilitat al aigua i no pot actuar l’òsmosi per equilibrar.-.-.-.Les bombes de ions de la rama ascendent mantenen diferència osmòtica de 200mOSm al llarg de la paret del túbul entre el líquid tubular i l’intersticial_Sortida continuada de sal a líquid intersticial i aquest es concentra molt_Es manté cnt x bombeig des de la rama ascendent.Mecanisme multiplicador contracorrent.Resum: La nansa de Henle reabsorveix aigua del líquid tubular i agafa urea del líquid intersticial en la rama descendent. Reabsorveix Cl i Na del líquid tubular en la rama ascent_Reabsorveix sal de la rama ascedent, dilueix el líquid tubular fent-lo més hipotònic_La reabsorció de sal en la rama ascendent també crea i manté una elevada pressió osmòtica, o una alta concentració de soluts, del líquid intersticial de la medul·la.Reabsorció en túbul distal i col·lector:S’assembla al proximal en la reabsorció activa de Na+, encara que en menor mesura_Impermeabilitat a l’H2O(Disminució encara més de la concentració de soluts en el túbul respecte la ja hipotonicitat provinent de la Nansa)._El túbul colector també evita que l’aigua abandoni el filtrat x òsmosi;túbul:imp al aigua.Funció:respon al mec hormonal de adh i aldorestona, y regula,q son les q poden fer variar V orina._El ronyó produïra i excretara sol orina molt diluïda (hipotònica).Causaria deshidratació._tubuls:permeable al h20 si hi ha acció hormonal._Mec regulador xADHsecretada x la neurohipòfisi (hipòfisi posterior)(Les cèl.Lules de túbuls distal i col·lector augmenten la seva permeabilitat al aigua per acció de l’ADH).__A mesura que es reabsorveix l’H2O des del líquid que baixa a través del túbul col·lector, la concentració d’urea augmenta.La urea difon fora del túbul col·lector inferior.L’aport d’urea al líquid intersticial medul·lar col·labora a una alta [ ] de soluts en la medul·la.Participació de la urea en el mecanisme multiplicador contracorrent,manté P.Osmòtica elevada x a concentrar l’orina i evitar la deshidratació.Secreció:La rama descendent de la Nansa elimina urea per difusió._Els túbuls distal i col·lector secreten K+, H+ i ions amoni._Transporten activament K+ o H+ des de la sang fina el líquid tubular , intercanviant-ho per Na+, que difonen de nou cap a sang._La secreció de K+ augmenta quan s’incrementa la concentració d’aldosterona._La secreció de H+ augmenta quan augmenta la seva concentració a sang._L’amoni es secreta en el líquid tubular per difusió fora de les cèl·lules tubulars, on es sintetitza.Regulació del volum urinari:L’ADHdesenvolupa un paper fonamental en la regulació del volum urinari.La [ ]de solut a l’orina es traslada al control del v urinari.Si no es reabsorveix aigua pels túbuls distal i col·lector, el volum d’orina serà relativament elevat i la pèrdua d’aigua pel cos serà alta.A mesura que l’aigua es reabsorveix per l’ADH, el volum d’orina es redueix.__L’aldosterona també tendeix a disminuir el volum urinari i a conservar aigua.Incrementa l’absorció de Na del túbul distal i col·lector, fet que causa un desequilibri osmòtic que conduexi a la reabsorció d’aigua del túbul,la ql requereix ADH,el mecansime de l’aldosterona actúa d’acord amb l’ADH.__Descens de la TAassociada a la pèrdua de líquid de medi intern.Causa lliberació d’ADH(Increment reabsorció d’aiguapel ronyó per augment de permeabilitat per aigua en els túbuls).Secreció de renina per aparell juxtaglomerular de la nefrona(Formació d’angiotensina II,Lliberament d’aldosterona,Reabsorció d’aigua per augment de reabsorció de Na+,Secreció d’ADH).Hormona atrial natriurètica (ANH):Secretada x fibres musculars especialitzades de la paret atrial del cor.Afavoreix la natriuresi (pèrdua de Na+ per orina).Quantitat total de soluts, a més del Na que s’excreta per l’orina.Quants més soluts, més volum urinari (ex DM)

Sistema reproductor masculí:Òrgans essencials:x a la producció del gamets(cèl sexuals):gònades->en el home:testicles.Òrgans accessoris:q desenv algun paper de suport en el procès reproductor.Conductes genitals:Condueixen l’esperma fins a l’exterior de l’organisme:_Epidídim(x2)_Conducte deferent(x2)_Conductes ejaculadors(x2)_Uretra.Glàndules:Produeixen secrecions x a nodrir,transportar i madurar esperma:_Vesicules seminals(x2)._Pròstata._Glàndules bulbouretrals(x2).Estructures de suport:Escrot,penis i cordons espermàtics(x2).Funcions:Espermatogènesi:Producció d’espermatozoides,gamets o cèl·lules reproductores masculines.Secreció hormonal:Principalment testosterona per les cèl·lules intersticials (de Leydig).Funcions testosterona:__Proporciona masculinitat i manteniment dels caracters sexuals secundaris masculins,d’òrgans accessoris com la pròstata i les vesícules seminals,determinant el compt sexual masculí adult__Ajuda a regular el metabolisme i té fort efecte estimulant sobre l’anabolisme proteïc__Intervé en el metabolisme hídric i electrolític__Inhibeix la secreció per part de la pituitària anterior de les gonadotropines FSH i LH.Control hormonal dels nivells de testosterona:L’adenohipòfisi controla els testicles per mitjà de les hormones gonadrotròpiques, específicament l’FSH (estimula els conductes seminífers per a què produeixin esperma+ràpidament) i l’LH(estimula les cèl·lules intersticials per augmentar la seva secreció de testosterona)._La [ ]en sang de testosterona aviat arriva a un nivell tan alt que inhibeix la secreció d’FSH i LH x l’adenohipòfisi:Retroalimentació (-) entre adenohipòfisi i testicles.Conductes reproductors (Genitals):Epidídim:Serveix com un dels tubs a través dels qls passa l’esperma en el seu viatge des dels testicles fins l’exterior_Contribueix a la maduració de l’esperma, que permaneix durant 1 a 3 setmanes en aquest sistema de conductes_Secreta una petita part del líquid seminal.Conducte deferent:extensió de la cua de l’epidídim, ascendeix des de l’escrot i passen a cavitat abdominal fins per sobre de la part superior i posterior de la bufeta,on s’uneix al conducte de la vesícula seminal_Es un dels conductors que conecta epidídim amb el conducte ejaculador_L’esperma roman en el conducte deferent durant un temps variable segons l’activitat sexual i la freqüència d’ejaculació.Conducte ejaculador:Tubs curts que passen a través de la glàndula prostàtica fins uretra_Unió del deferent amb els conductes de la vesícula seminal.Uretra.Glàndules reproductores accessòries:Vesícules seminals:En la part inferior de la superfície posterior de la vesícula_Secreten un component del semen ric en fructosa,font d’E x a la movilitat dels espermatozoides_60% del volum del semen_La seva secreció depen dels nivells adequats de testosterona.Glàndula prostàtica:xsota de la bufeta,la urertra discorre pel seu interior_Secreta una substància alcalina,30% del volum total del semen, que protegeix a l’esperma enfront de l’acidesa de la uretra i la vagina_Facilita la movilitat dels espermatozoides.Glàndules bulbouretrals:Conectades a la porcíó peneana de l’uretra,segreguen també líquid alcalí, impt x la mov dels espmtzids.Estructures de suport:Escrot:Múscul cremàster_Excitació sexual, fred_Tº òptima del esperma 3ºC de la Tº corporal normal.Penis._Cordons espermàtics:Engloben conductes deferents, vasos sanguinis i limfàtics i nervis.

Sistema reproductor femení:Òrgans essencials:x a la producció del gamets (cèl sexuals):gònades:en la dona->els ovaris.Òrgans accessoris:paper de suport en el procès reproductor.Conductes genitals, des dels ovaris a l’exterior (genitals interns):Trompes de Falopi_Úter_Vagina_Genitals externs:vulva.Úter:Porcíó superior +ampla,el cos, i una inferior , amb coll estret,el cèrvix. Porcíó+ superior que sobresurt o fundus.-.-.-.Paret de l’úter:Revestiment Muçòs o endometri.Varia d’espessor durant el cicle menstrual.Ric en capilars i glàndules.Capa intermèdia o miometri de fibres musculars per expulsar el fetus.Capa externade membrana serosa, el peritoni parietal.Incomplerta, que no recobreix el cèrvixi sol cobreix una part del cos.Funcions úter:_Actúa com a part del tracte reproductor femení, permetent que l’esperma de l’home ascendeixi fins les trompes uterines.__Si es fussionen els gamets (concepció),l’ou s’implanta en el revestiment endometrial de l’úter i continua el seu desenvolupament durant tot l’embaràs__Les glàndules endometrials s’especialitzen en la producció de secrecions nutritives per a mantenir al fetus fins que es formi la placenta(Orgà únic que permet l’intercanvi de materials entre sang de l’embrió i la materna).__En la gestació, les contraccions rítímiques del miometri s’inhibeixen, però apareixen de nou en el moment del part.__Si no es dóna concepció o la implantació de l’ou, les capes externes de l’endometri es descamen durant la menstruació .Trompes uterines o de Falopi:Terç medial o ISTME, porcíó dilatada intermitja o AMPOLLA,part terminal o INFUNDÍBUL, que s’obre directamenmt a la cavitat peritonial (té projeccions anomenades Fímbries).__extensions de l’úter que es comuniquen amb els ovaris, permetent que l’òvul alliberat de la superfície de l’ovari sigui recollit per les fímbries i escombrat al llarg de la trompa fins al cos uterí per acció de cilis.__lloc on es dóna la fertilització.Ovaris:glàndules nodulars, productores dels gamets femenins (òvuls)__Per sota, FOL·licles ovàrics en la matriu de teixit conectiu__Secreta hormones sexuals femenines(Estrògens:estradiol,estrona;PRG)__Ajuden a la regulació de la funció reproductora de la dona.Vagina:Porcíó del tracte reproductor femení.Porcíó inferior del canal del part.Transport el teixit descamt del revestiment úterí en la menstruació.Vulva:genitals externs femenins.Monte de Venus, llavis majors i menors, vestíbul, clítoris, meat urinari, orifici vaginbal, glàndules vestibulars majors i menors.Funcions protectores dels òrgans genitals, secreció de líquids lubricants, receptors sensorials.Glàndules mamàries:Realitzen la funció de la lactància o secreció de llet destinada a la nutrició del nou nat.lactància es controla x:_Hormones ovàriques, estrogens i PRG, que preparen estructuralment._L’expulsió de la placenta ocasiona un descens en la [ ] d’estrògens que estimula la secreció de PRL en l’adenohipòfisi la ql estimula la producció de llet pels alveols mamaris._També ho fa la succíó del nadó que també estimula la secreció d’oxitocina per la neurohipòfisi_L’oxitocina estimula la producció de la llet. Cicles ovàric:La meiosi sol es completa quan el cap de l’espermatozoide contacta amb l’oozit per a fertilitzar-lo._L’ovulació sol ocòrre 14 dies abans de que s’iniciï el següent període menstrual.__Després de l’ovulació, les cèl·lues del folicle trencat creixen i es transformen en el cos luti,de naturalesa lipídica i que secreta PRG.Si no es produeix fertilització de l’òvul, la mida del cos luti i la quantitat de secrecions, disminueixen.El cos luti es cicatritza a cos albicans, que acaba per desaparèixer.Cicle menstrual o endometrial:Les glàndules endometrials, comencen a secretar entre l’ovulació i la següent menstruació._Les arterioles es constrinyeixen abans de la menstruació, donant lloc a isquèmia endometrial, amb mort tissular, descamació i sagnat menstrual.__1.Menstruació:Des del dia 1 fins el dia 5 del nou cicle.__2.Fase postmenstrual:Des del fi de la menstruació fins l’ovulació.Durada variable.->Fase preovulatòria:des del dia 6 fins el 13 o 14.->Fase estrogènica o FOL·licularper les grans quantitats d‘estrògens que es produeixen; o també fase proliferativa, per què es produeix la proliferació de l’endometri.3.Ovulació:Ruptura del folicle madur i expulsió de l’oòcit a la cavitat pélvica._En el 14é dia d’un cicle normal de 28 dies.4.Fase premenstrual o postovulatòria:Entre l’ovulació i l’inici de la menstruació.Durada constant de 14 dies.També anomenada fase luteínica, secretora o progesterònica.Control dels canvis cíclics ovàrics:FSH:Estimula creixement d’alguns folicles primaris.Secreció inicial d’estògnes pels folicles en desenvolupament. Pic el dia 12 del cicle.LH:Estimula la maduració FOL·licular i el creixement de l’oòcit.Secreció d’estrògens pel folicle.Ovulació: Produeix la madulació del folicle fins la seva ruptura, expulsant l`òvul.Luteinització:Produeix la formació del cos luti a partir del folicle trencat.-.-.-.Si no hi ha fecundació, la falta d’LH i FSH fa que el cos luti regressi en uns 14 dies, formant el cos albicans.Control dels canvis cíclics de l’úter:Deguts a les variables quantitats d’estrògens i progesterona.A mesura que estrògens augmenten en la fase postmenstrual, es produeix:_proliferació de les cèl·lules endometrials, el que dóna lloc a engruiximent de l’endometri_Creixem de les glàndules endometrials i de les artèries espirals de l’endometri_Major [ ] d’aigua en l’endometri_Augm de les [ ] uterines.-.-.Si fecundació-> els nivells baixos d’LH i FSH, produeixen regressió del cos luti, fent dism els nivells d’estrògens i PRG, amb el q l’endometri ja no apareix gruixut ni ben vascularitzat, amb el posterior desprendiment del mateix per a iniciar la menstruació.-.-.Secreció d’FSH i LH controlada per la hipòfisi anterior en colaboració amb la retroalimentació positiva i negativa.Espermatogènesi:Un espermatozit primari sofreix una divisió meiòtica i es divideix en quatre espermàtides haploides filles.Oogènesi:Un oozit primari sofreix una divisió meiòtica i es divideix en un òvul haploide primordial i en tres corpuscles polars.Fertilització i implantació:En el moment de l’ovulació, l’òvul es llibera des de l’ovari i inicia el seu viatge a través de la trompa, on es produeix la fertilització, formant-se un zigot._Després d’uns dies de ràpida divisió mitòtica, es forma un pilot de cèl·lules anomenat mòrula._Les cèl d’esta formen una cavitat interna a mesura que es segueixen dividint,i qn l’embrió en desenvolupament assoleix lúter, és una bola de cèl·lules anomenada Blastocist,el qlestà format per una capa externa de cèl·lules o trofoblaste i una massa cel·lular interna._La massa interna forma una estructura amb dos cavitats anomenades sac vitel·lí i cavitat amniótica._El coriòn, es desenvolupa a partir del trofoblaste per a convertir-se en la membrana feta més important, la placenta._Les vellositats coriòniques conecten els vasos sanguinis de corion i placenta.Funcions Placenta:-secreció HCG des de l’inici de l’embaràs._Pic màxim a les 8-9 setmanes i disminuint a un nivell baix continu al voltant de la setmana 16._Proves d’embaràs en orina._Estimula al cos luti per a que continuï secretan estrògens i progesterona._Els nivells de gonadotropines baixos després de l’ovulació redueixen la secreció lútea dels estrògens i PRG necessaris per a mantenir el revestiment úterí._Per evitar la menstruació i permetre la implantació i desen fetal, les cèl del trofoblaste, i deprés la placenta, secreten HCG xa mantenir el cos luti i així els nivells d’estrògens i PRG.Capes germinals primàries:Inici de 3er trimestre.Endoderm:Capa germinal interna que forma el revestiment de diferents tractes i vàries glàndules.Revestiment de tracte respiratori, SGI, amígdales…Ectoderm:Capa germinal externa,q forma moltes estructures de la periferia de l’organisme.Epidermis,còrnia, músculs i òssos de la cara.També alguns components del sistema nerviòs: Cervell i medul·la espinal.Mesoderm:Capa germinal mitjana que forma la major part d’òrgans i estructures.Dermis, músculs i òssos.

Mecanismes primaris del sistema digestiu:Ingestió,Digestió,Motilitat,Secreció,Absorció,Eliminació. Digestió mecánica:consiteix en el moviment de tot el tracte digestiu que causa variació en l’estat físic del menjar ingerit, que passa de troços grans a partícules petites que faciliten la digestió química l’agitació del contingut del tracte GI, de manera que els aliments es barregen del tot amb els suscs digestiu i entren en contacte amb tota la superfície de la mucosa intestinal, facilitant l’absorció,la propulsió del menjar endavant, al llarg del tracte digestiu, eliminant els desfets digestius fora de l’organisme._Masticació:Reducció de la mida les aliments i barreja amb la saliva preparant-los per a la deglució._Deglució:etapa oral,de boca a orofaringe(voluntaria),etapa faríngea,d’orofaringe a esòfag,Etapa esofàgica,d’esòfag a estòmag(involuntàries).-.-.__Peristaltisme:mov ondulatori,x contracció reflexa a l’estirament de la paret GI i que impulsa el boló cap endavant.Desencadena un altra contracció reflexa que empeny més endavant el boló.__Segmentació:mov de barreja.X mov endavant i enradera dins d’una única regió del tracte GI,i que ajuda a trencar pártícules d’aliments, barreja menjar amb sucs digestius i posa en contacte al menjar digerit amb la muccosa intestinal per afavorir l’absorció.Motilidad gástrica:Buidament de l’estòmag en 2-6 hores post ingesta_Formació del quimo amb els sucs gàstrics_Eliminació del quimo a duodé de forma gradual, regulada per mecanismes hormonals i nerviosos.-.-.La mucosa intestina secreta Pèptid inhibidor gàstric (GIP) a la sang, que té efecte inhibidor sobre la musculatura gàstrica, disminuint el peristaltisme i el pas d’aliments a duodé.-.-.Les fibres sensitives i motores del nervi Vago, inhibexen de forma reflexa el peristaltimes gàstric:Reflexe enterogàstric.Motilitat intestinal:Inclou contraccions peristàltiques i segmentació_Acció de barreja amb els sucs de pàncrees, fetge i mucosa intestinal per a que puguin ser absorvits__Mecanismes reflexes nerviosos i hormonals:--Colecistoquinina-pancreozimina (CCK):secretada en presència de quimo per les cèl·lules de la mucosa intestinal .-.-.-.Boca->Amilasa salivar:Divide el almidon en maltosa(discaridos)y glucosa(monosacárido).Estomago->Pepsina:Divide las prot en cadenas cortas de AA.Enzima fa pasar prot a + simple, a nivell de budell prim i d’estomeg.Páncreas->Tripsina:Sigue dividiendo a las proteínas.Amilasa pancreática:Divide el almidon el maltosa(disacárido)y glucosa(monosacárido).Lipasa:Localizada en 3 partes:segrega glándulas salivales,en l’estomeg(pancreática)Rompé las grasasen ac grasos y glicerina,i a nivel dels ac grasos(intestinal).SECRECIÓ:Secreció salival:Controlada x reflexes a estímuls químics,mecànics,olfatoris i visuals en bulb raquidi.Secreció gástrica:Fase cefálica:Vista,olfacte:facilita la secreci dels enzims gastrics.Estimula cel del estomeg(cel G)x segregar la gastrina.Fase gástrica:presència de menjar estimula els reflexes locals i parasimpàtics,fet que augm la secreció de suc gàstric i gastrina.Fase intestinal:Fase inhibidora de la secreció gástrica.Les secrecions gàstriques s’inhibeixen quan el quimo apareix en el duodé.També es pot inhibir pel reflexe enterogàstric parasimpàtic.S’enlenteixen quan el duodé està ple.Secreció pancreática:hormones intestinals q estimulen la secreció pancreática._Secretina:estimula la producció de líquid pancreàtic, pobre en enzims però ric en bicarbonat,i que alcalinitza l’àcid (quimo) que entra en duodé._Colecistoquinina-pan-creozimina (CCK):segregada x intestí, fa augmentar la secreció pancreàtica exocrina, inhibeix la secreció de ClH per l’estòmeg i estimula la contracció de la vesícula biliar per a que la bilis passi a duodé.Secreció biliar:Bilis secretada contínuament per fetge i emmagatzemada a vesícula fins que es requereix en duodé.Estimulació per secretina i CCK.Secreció intestinal:La mucosa intestinal,estimulada per ClH,allibera hormones a sang com el pèptid intestinal vasoactiu (VIP) que augm la producció de líq intestinal que conté bicarbonat i neutralitza l’àc. De l’estòmeg.ABSORCIÓ:en el budell prim,on vellositats i microvellositats que faciliten el procès.Aigua:Difusió simple.Sodi:Transport actiu secundari.Bombeig x transportadors de Na+ del pol basal de la cèl·lula, cap a fora de la cèl·lula fins als espais intercel·lulars.Glucosa:Mol relativament gran que no pot atravessar el ribet en raspall de la cèl·lula de la mucosa intestinal, i a més la naturalesa lipídica de la membrana cel·lular representa un altra barrera per a l’absorció de glucosa.S’absorveix per mitja d’un transportadro a través de cotransport de sodi o transport associat, els transportadors que lliguen els ions sodi amb les molècules de glucosa, transportan passivament aquestes molècules juntes fora de la llum GI.Greixos i colesterol:Transp amb l’ajuda de les sals biliars,q formen esferes anomenades micel·les que rodegen als lípids fent-los temporalment solubles a l’aigua.-.-.Els lípids s’alliberen per a passar la membrana cel·lular.-.-.El pas final en el transport de lípids en l’intestí és la formació de quilomicrons, composats per greixos i col i envoltats de fina coberta proteïca, amb el que es transporta a través de la limfa a torrent sanguini.Vitamines:Liposolubles (A,D, K E): depenen també de les sals biliars per absorvir-se.Hidrololubles: difusió simple algunes,i transport actiu la majoria

Composició de la sang:_Part líquida, el plasma,i cèl i fragments cel·lulars especialitzats (plaquetes)_Transporta també hormones, enzims, i altres substàncies bioquímiques que compleixen importants funcions.Pedra angular del mecanisme que regula el calor del cos humà.Capaç d’absorvir grans quantitas de calor sense que augmenti la temperatura pròpia, i que el transfereixi des del centre a la superfície on es pot disipar fàcilment.Sang centrifugada:Plasma:90% aigua,10%soluts.Hematòcrit:volum per cent d’hematies en sang complerta.-Hto 45%:100mlde sang,45d’hematiesi 55 ml de plasma líquid (42% en dones).Anèmia,Plicitèmia.Glòbuls blancs i plaquetes:1%, en la interfase entre les hematies i el plasma.Glòbuls vermells (hematies o eritròcits):Home 5.500.000 x mm3.Dona:4.800.00 En sang perifèrica madur, sense nucli_Forma de disc que li proporciona una gran superfície en relació al seu volum, i capacitat de deformar-se sense lessionar-se al passar entre els vasos sanguinis.Hemoglobina:principal component és el pigment vermell.__Cada cadena d’Hb està formada per 4cadenes de proteïnes, cada una, anomenada globina, cascuna unida a un pigment roig anomenat Hemo,q cadascú conté un àtom de ferro,(1 mol d’Hemoglobina conté 4 àtoms de ferro(permet que cada molècula d’Hemoglobina s’uneixi a quatre molècules d’oxigen per a formar oxihemoglobina)__Home:14-16 g en 100 ml de sang dona:12-14.Anèmia, xifres inferiors.FormacióEls glòbuls vermells es formn i destrueixen a gran velocitat.__La formació s’accelera en situacions de disminució de [ ] d’O2 que arriva a teixits, gràcies a un augment en la secreció de la hormona glucoproteïca eritropoetina.__Vida glòbuls rojos és de 105 a 120 dies.__Envelleixen i es trenquen, sent fagocitats per macròfags de fetge i melsa.__Per al mecanisme homeostàtic el moll de l’òs ha de funcionar de forma correcta.__Requeriment de substàncies per a la formació de nous hematíes(Vit B12,ferro,AA).__mucosa gàstrica té que proporcionar factor intrínsec per a l’absorció de vit B12.Glòbuls blancs (leucòcits):5000-9000 leucòcits per milímetre cúbic.Importància clínica, per variacions en diferents situacions clíniques.X infeccions,diarrea:aumenten.Granulòcits:(polisegmentats):Neutròfils:65% del total.Capaços de destruir i fagocitar cèl·lules bacterianes.Infecció:augm.Eosinòfils:2-5%.Infeccions enfront paràsits i reaccions al·lèrgiques.Basòfils:0,5-1%.Resposta inflamatòria.Agranulòcits:(monosegmentats):Limfòcits:20-25%.Limfòcits T i B, paper en la immunitat.Monòcits:3-8%.Cèl mòvils i amb gran capacitat fagocítica.PLAQUETES:150.000 a 350.000.Petits cossos qsi incolors,ovalats.Propietats:Aglutinació,Adherència,Agregació.__Imp paper en l’hemostàsia i en la formació de coalls (coagulació)._Síntesi a partir dels megacariòcits_vida:9d.Coagulació de la sang:Síndrome hemorrágica:(baja)coagulació i/o (puja)fibrinolisi.Síndrome trombòtica:(aum)coagulació i/o (baixa)fibrinolisi.-.-.-.-.-.1.COMPONENT VASCULAR:Vasoconstricció.2.COMPONENT PLAQUETARI:Adhesió, agregació, alliberament de substàncies.3.COMPONENT COAGULACIÓ:Mecanismes intrínsecs i extrínsecs.Fibrinogen->(Trombina)-> Fibrina.4.COMPONENT FIBRINÒLISI:Fibrinolisina (plasmina)->Destrueix fibrina.Immunitat inespecífica:No actúa sobre patògens concrets, sinó contra tot el que no es reconegui com a prop.Actuen contra el patògen tan aviat com es presenta.Principals elements cel·lulars:Neutròfils, monòcits, macròfags, cel·lules NK o barreres físiques com llagrimes salives pell moc pel.Immunitat específica:Mec q reconeixen agents concrets i dirigeixen la seva acció sol contra ell.Solen tardar un cert temps en reconèixer els seus objectius i reaccionar amb força suficient x a superar l’amenaça, al menys en la seva primera exposició a un tipus concret d’agent amenaçant.Principals elements cel·lulars: limfòcits T(Immunitat mediada per cèl) i B(humoral:Immunitat mediada x Ac específics)

Hormones:Classificació:xfunció:_Tròpiques,Sexuals,Anabòliqües.x estructura química:Esteroidees:Fabricades a partir del colesterol._Liposolubles, poden atravessar amb facilitat la membrana plasmàtica fosfolipídica._Cortisona, aldosterona, estrògens, progesterona, testosterona.NO esteroidees:Hormones proteïques:cadenes llargues plegades d’AA:glicoproteïques,Insulina,PTH.Hormones peptídiques:cadenes curtes d’AA:Oxitocina,ADH.Derivades d’AA:provenen d’una única molècula d’AA.Adrenalina.Mecanisme d’acció de les hormones esteroidees:Són liposolubles i el seu receptor es sol localitzar en el citoplasma de la cèl dian.El complexe homona-receptor migra a l’interior del nucli.Activació de la transcripció i inici de síntesis proteïca.La qntt d’hormona determina la magnitud de resposta de la cèl diana.Les respostes solen ser lentes.Mecanisme d’acció de les hormones no esteroidees:Mecanisme del segon missatger.L’hormona actúa coma 1er missatger x uníó a receptors fixes de membrana,passant desprès el seu missatge a l’interior de la cèl,on un 2n missatger desencadena les modificacions cel·lulars apropiades_Generalment, activació de Proteïna G i fixació al nucleòtid GTP_Activació de l’Adenilciclasa_Formació d’AMPc a partir d’ATP_Activació de proteinciclases, que activen grups enzimàtics cel.Lulars.__Ampliació en gran mesura dels efectes de l’hormona._efectes desproporcionadament+ grans en relació a la qntt d’hormona.Resp ràpides.Hipòfisi:Hipòfis anterior o adenohipòfisi:Part anterior i Part intermèdia de teixit connectiu._Cèl·lules cromòfibes_Cèl·lules acidòfiles (40%):GH_PRL.Cèl·lules basòfiles (10%):TSH(tiroideostimulant)_ACTH(cortex suprarrenal)_FSH_LH_MSH(melanocitostimulant).Hormona del creixement (GH) o somatotropina:Fomenta anabolisme proteïc i la movilització i catabolisme de lípids.Inhibeix indirectament el catabolisme de la glucosa.Augm indirectament els nivells glucèmics.Gegantisme/Enanisme hipofisari.Prolactina (PRL):Hormona lactògena.Manteniment del cos luti de l’ovari en la darrera fase del cicle hormonal.Nivells elevats abans de la menstruació.Engruiximent del teixit mamari.Hormona foliculostimulant(FSH):Estimula els folicles primaris ovàrics (cada folicle conté un òvul),cèl·lules foliculars a secretar estrògens i denv de conductes seminífers x a l’espermatogènesi.Hormona luteinitzant(LH):Estimula la formació del cos luti ovàric.Segrega progesterona i estrògens per estímul de l’LH.Ajuda a l’FSH per estimular la producció testicular de testosterona.Hormona Melanocitostimulant (MSH):Modula la pigmentació normal de la pell.Manté la sensibilitat de la glàndual suprarenal a l’ACTH.Hormona tiroidea:Tetraiodetironina (T4:la més abundant) o tiroxina i triiodetironina (T3:la mes funcional).Gran emmagatzematge d’hormones en la glándula.Unides amb globulina: Tiroglobulina.Lliberació al sortir a sang.Uníó amb globulines plasmàtiques.Lliberació al apropar-se a les cèl·lules diana.Calcitonina:produïda per la glàndula tiroidal i cèl  parafol·liculars.Influeix en el ttm del calci xles cèl òssies.Controla el contingut càlcic de la sang, augm la formació d’òs pels ostoblastes i inhibint la degradació òssia pels osteoclastes.Reducció de la calcemia.Foment de formació de matriu òssia.Hormona paratiroidea, antagonista de la calcitonina.PTH o paratohormona:Actúa sobre os, ronyó i cèl intestinals.Increment de l’aport de calci a sang.Formació de menys os i desintegració del format.Reabsorció de calci de l’orina.Activació de la Vit D i augm de l’absorció de calci intestinal.Importància de la regulació del calci.Excitabilitat neuromuscular.Coagulació.Permeabilitat membrana cel·lular.Funcionament enzimàtic normal.Glandula suprarrenal:Mineralocorticoides. Aldosterona:Manté l’homeostasi sòdica en la sang x augm la reabsorció de sodi en el ronyó,x intercanvi amb els ions potassi o hidrogen.Influeix en els nivells de potassi i en el pH.Fomenta la retenció hídrica, per reabsorció acompanyant d’aigua i per provocar la secreció d’ADH._Secreció controlada pel mecanisme renina-angiotensina i per la concentració de potassi en sang.Retroalimentació negativa.Glucocorticoides.Cortisol:Acceleren degradació de proteïnes a AA (excepte en cèl hepàtiques).Acceleren la movilització de lípids del teixit adipòs i el catabolisme lipídic.Són essencials per a mantenir una TA normal_Causen eosinopènia, limfopènia, dèficit de cèl·lules plasmàtiques i atròfia dels teixits limfàtics i reducció de capacitat de formació d’Ac.Actuen juntament amb l’adrenalina per aconseguri recuperació normal de lessions causades per agents inflamatoris.La seva secreció augm com a resposta a l’estrès.Secreció controlada per retroalimentación negativa en la que intervé l’ACTH de l’adenohipòfisi.Illots pancreàtics:Pàncrees format per teixit endocrí i exocrí.Porcíó endocrina està formada per grups cel·lulars dispersos: Illots pancreàtics o de Langerhans.Rodejats de cèl·lules acinars que secreguen líquid seròs que conté enzims digestius que van a budell prim.Illots, quatre tipus cel·lulars:Cèl·lula alfa:Glucagó:afavoreix la sortida de glucosa de les reserves a sang,estimula la conversió de glucogen a glucosa en fetge i gluconeogènesi en fetge.Cèl·lules beta:Insulina:afavoreix la sortida de glucosa de la sang a les cèl.Afavoreix el movt de glucosa,AA i àc. Grasos de la sang als teixits,afavorint el seu metabolisme pels teixits.Cèl·lules delta:Somatostatina.Cèl·lules polipeptídiques pancreàtiques(F o FP):Polipèptid pancreàtic.