Característiques del costumisme

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,26 KB

 

La represa de la narrativa culta durant la Renaixença
El Segle XIX, la represa de la narrativa culta en llengua catalana va ser posterior a la de la poesia i el teatre, perquè la narrativa, requeria per desenvolupar-se unes condicions que no es donaven en la literatura catalana:
-Una tradició novel·lística (estroncada en el Tirant el Blanc)
-Un prestigi de la llengua entre els lectors (situació de disglòssia desfavorable al català).
-Unes plataformes de difusió (editorials..)
No va ser fins el 1862, la primera novel·la contemporània en català: Lorfeneta de Menargues, dAntoni de Bofarull.
La novel·la ROMàntica
El gènere que predominant en un primer moment va ser la novel·la històrica, model de Walter Scott. El novel·lista escull moments històrics de crisi i en fa protagonistes uns personatges inventats però representatius de la seva època i que deixen en un segon pla les grans figures històriques. Les novel·les històriques fan referència a les guerres de Successió, del Francès o Carlines.
En segon moment es van desenvolupar la novel·la sentimental, tema psicologia dels protagonistes, sempre des duna òptica ROMàntica. Martí Genís i Aguilar amb Julita (1874), ambientada en la realitat contemporània i amb el tema central de la tragèdia provocada per una amor no correspost.


El costumisme
Tendència literària que sacosta a la realitat amb la intenció de descruiren, certs aspectes, concretament aquells que lescriptor veu que aniran desapareixent com a conseqüència del desenvolupament industrial i urbà.
Quadre de costums, un breu relat en què es presenta de manera esquemàtica un determinat espai o tipus social, i sovint sen destaquen els trets més pintorescos. Els costumistes, que publicaven aquests articles en períòdics populars, Un tros de paper, Robert Robert,Emili Vilanova.
La novel·la realista
Carles Bosch de la Trinxera (1831-1897), Dolors Monserdà (1845-1919).
Narcís Oller
Va néixer a Valls lany 1846 i es va desplaçar a Barcelona per estudiar dret. Va compaginar la seva professió amb la creació literària . Va adoptar el català com a llengua de les seves obres al final dels anys setanta, per indicació del seu cosí, el critíc literari Josep Yxart. Considerat el pare de la novel·la catalana moderna, va morir a Barcelona lany 1930.

Entradas relacionadas: