Característiques del Modernisme català

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,74 KB

 

Corrent modernista: Segle XIX-XX marca distancies amb el passat, crema etapes i mira cap el futur. SXX-> Celebració constant de la novetat.

Modernisme català: moviment decorativista vistós i espectacular, té dues tendencies: regeneracionisme: Canvi social i polític regenera la societat, té un vessant individualista. ( Jaume Brossa)

 Esteticisme: transformació de la societat en el papel primordial de l'art. ( Santiago Rusiñol) menyspreaven els burgesos.

El Modernisme català es va dividir en 2 etapes principals: 1892-1900-> Va ser la més combativa. 4 Revistes ( Avenç, Catalònia, 4 gats, Pel & Ploma)

1900-1911 Etapa més literaria i menys ideologica, la revista que ho explica és Joventut. Simbolisme: Moviment sorgit a França que va reaccionar contra el Realisme. Es basa amb tot allò imaginari i espiritual. Decadentisme: Exagera alguns aspectes del simbolisme. Novel·la modernista catalana: S'inicia amb els "Sots feréstecs" de Raimond Casellas (1901) s'acaba amb "La vida i la mort" de Jordi Fraginals d'en Josep i Pagès Teatre modernista català: Influenciat per dos autors: El belga Maeterlinck (representatiu del simbolisme, tendència antirealista que intenta reflectir els estats d'ànim subjectius) i el Norueg Ibsen (escriu un teatre de denúncia on l'individu d'enfronta a la societat) Els dos marquen les dues tendències del teatre modernista català (simbolista o decadentista).

L'escola Mallorquina s'aplica per un grup de poetes mallorquina de principis del Segle XX amb llengua subtil i refinada. (Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover-principals) Es caracteritzava pel classicisme i l'Assumpció de la tradició popular. 1906:alguns representants s'apropen al Noucentisme.

Víctor Català pseudònim de Caterina Albert i Paradís que neix a l'Escala al 1869. Gran novel·lista del Modernisme català, autodidacta i propietària rural. Té un pseudònim masculí perquè forma un escàndol amb el seu monòleg de La infancticida (1898). Mor a l'Escala al 1966. La seva obra fonamental és Solitud, publicada per parts a la revista Juventud, entre el 1904 i el 1905. És una obra de drama sobre una protagonista, la Mila, ermitana casada que es troba sola i un pastor Gaietà l'ajuda a reconciliar-se amb la naturalesa, pero acaba abandonant al pastor i al seu marit.

Santiago Rusiñol

Entradas relacionadas: