Característiques del Modernisme català

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,2 KB

 

Modernisme: Ja començat a finals del segle XIX, que reclamava una cultura nacional, més enllà del regionalisme. Moviments coetanis a aquet: limpressionisme, simbolisme, o decadentisme -> Aquets van instaurar la figura de lartista rebel i bohemi. Els artistes sorprenien i escandalitzaven a la societat burgesa que eren conservadors. Avenç: primera revista del moviment modernista. Orientació catalanista. Juliol de 1881. || Modernisme: A finals del segle XIX i principis del XX, a Europa va predominar aquet corrent, i sempre amb alguna referència de la novetat. Obsessió per marcar distancia amb el passat i mirar cap al futur. Segle XX va suposar una celebració constant de la novetat. Arquitectura Antoni Gaudí, i Lluís Domènech i Montaner. Al principi el moviment era antiburgès. De forma radical va tenir relació amb moviments catalanistes. Pretenien superar a la renaixença en aspiracions nacionals i ser més independents. Dues tendències: a) El regeneracionisme, moviment que va preconitzar un canvi social i polític i volia regenerar la societat amb un vessant individualista. (Jaume Brossa) b) Lesteticisme: moviment fonamentat en la transformació de la societat en el paper primordial que confereix lart. (Santiago Rusiñol) --Els dos moviments menyspreaven la societat burgesa. Però els esteticistes també les classes populars, perque eren igualment materialistes.-- Etapas: 1892-1900: etapa combativa. els modernistes sexplicaven en les revistes: Avenç, Catalònia, Quatre gats i Pèl & ploma. 1900-1911: etapa literària i menys ideològica. Modernisme assimilat per la burgesia Catalana. Revista: Joventut.



||Figura del bohemi: personatge antiburgès que vivia al marge de la societat, de vegades extravagant i sovint idealista. Dos tipus de bohemis: bohèmia negre: els que vivien realment al marge de la societat. Bohèmia daurada: critiquen la burgesia, però provenen i viuen della. La novel·la modernista: Sinicia amb Els sots feréstecs, de Raimon Casellas (1901) i acaba amb La vida i la mort den Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pgès (1912). Van destacar obres com Solitud, de Víctor Català (1905); Josafat, de Prudenci Bertrana (1906); o Lauca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol (1907). El teatre modernista: Dos autors: el belga Maeterlinck i el noruec Ibsen. El primer representatiu simbolisme, tendència realista important en la poesia i intenta reflectir més els estat dànim subjectius que no pas les situacions. El segon va escriure un teatre de denúncia, lindividu senfrontava la societat. Van marcar dues tendències del teatre: simbolista o decadentista; i ideològica. Lescola Mallorquina: Concepte escola mallorquina va ser aplicat pels noucentistes a un grup de poetes de principis de segle XX, amb un model de llegua refinat i subtil. Representats: Miguel Costa i Llobera i Joan Alcover. Característiques: Classicista i assumpció de la tradició popular.

Entradas relacionadas: