Característiques del Modernisme a Catalunya

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,62 KB

 

el Modernisme: és el  procés de tensformació de la cultura catalana, en el Segle XIX. S'estableixen 2 períodes (1892-1900). Primer priode: redecció de la revista l'avens, s'organitzà la tercea festa modenista i un seguit d'atemptats anarquistes a bacreclona.  TENDÈNCIES: regeneracionalistes: pretenien el desvatllamentt ideològic de la societat. Decadentstes: aquets, no concebien la poesia i l'art com em mitjà de speració de la societat i defensen la única justificació de l'art , que havia de ser l'art mateix.Segon període(1900,1911), la brugesia va acceptar el moviment i la creació de la revista juevenut. Joan maragall (XIV): vatenir una petita fàbrica tèxtil, va estudia dret, es va dedicar al peridisme, es va casar i va tnir 13 fills, deprés es va dedicar a la poesia. prdució liter:va publicar divesos articles a la veu de Catalunya. En les seves bres tractava de tems de Catalunya (festes, diades...), entorn en que viu, paisatge... Un dels seus poemes es la cava cega i l'oda infinita. visions  cants: va ser una de les seves obres mes importats, fa referència al passat de Catalunya i la seva història i consta de 3 parts. sequències: últim recull poètic publicat avans de la seva mort, hi aparaix alguns cants de paisatge com la fageda d'en jordà. NARATIVA MODERNISTA: víctor català (catarina albert): es posà el sebrenom per amagar la seva autènica identitat de dona. No era acceptat que una dona jobe i de bona família es deiques a la literatura, en els jocs floras d'olot després que guanyes el premis es va descubrir que va ser una noia jobe qui va guanyar els jocs florals. Producció lit:  carac de la seva narrativa: visió caòtic del mon, l'artista pretén ordenar la natura .  la seva narrativa es pot classificar en 4 etapes: 1:drames rurals 2:un fllm 3:marines 4: vida mòlta.  solitud: el tema de la ora es el conflicte interior i el dol duna dona sola , que lluita conta l'entorn social amb l'objectiu de superar la seva inseisfacció de la seva vida. Personatges: mila: protegonisa de la novel k lluita amb ella meeixa i el seu entorn.  el pastor gaietà:representa la puresa de la muntaya, i és el síbol del bé en lluita conta el mal. ànima: representa el mal, no té nom propi i es la part espiritual de l'esser humà. L'epai és a la muntanya del mongí. Aquesta muntanya es trensformada per víctor caalà fins a convertir-se en un refernt simbòlic.La llenua és ric expressiu i difícil d'entendre.


TEATRE MODERNISTA:teatre naturalisa o regeneacinalista:carac:llengautge ralista. Objectius: denunciar les injustícies socials i desvetllar la convivència moral i política dels ciuadans. El model: ibsen: l'enemic del poble. Persoantges + influents: ignasi iglesias: les Garcés i Joan puig i ferreter(XIX,XX), va viatgar molt i relecions de caracer Romàntic. Els seus temes tracten de contingu socia i de reflexió moral.aigües encatandes teatre naturalista:carac: peces mlt breuz, no hi hadecoració, i es vol reeflectir el mon interior dels peronages. Model maeterlinck: la intrusa. adrià gual: misteri de dolor i saniago rossinyol:va ser pintor, va quedar orfe de molt petiti va viure amb el seu avi que escrivia amb el seu homanatge. cigales i formigues i l'auca del senyor esteve:noucenisme:carac: absèncai d'interes polític, conciència difernecial de la burgesia catalana, conciènca nacionalisa, diferències tan economiques com polítiques, presidència d'enric prat de la riba. Objectius: contruir una soceietat moderna, culta i liberal. Diferènca ente Modernisme i noucentise: volien una societat moderna i europea i una llengua que fos abte per tots els usus socials. Modernisme els artistes estan ailats,i no creien en el popder polític i les seves porpostes son ideals i radicals. El noucentistes colabroaben amb el poder polític i les seves porpostes eren realizables a curt termini. La practica de les actuacions ideologiques: conssolidar la institució política, normalització de la llengua,i crer infestucures com ara biblioteques, editorials... L'ESCOLA MALLRQUINA: carac: origen de les illes balears, poesia molt levorada i els tems k tacaten son el paisatge. Joan alcover: va ser meste en gai saber .Va patir moltíssim va tnir 2 dones es van morir i va tnir 5 fills i 4 es van morir. Aquest dolor es nota a la seva poesia: desolació i la balnguera. miquel costa i llobera: va quedar ofre de molt petit. Va estudiar dret i va ser secerdot. Obres: poesies (el pi de formentón), i horacianes. marian anotnia salvà: es va dedicar tmbe a taduir, el tema de la seva obra  es la natura.jocs de nins i poesies.

Entradas relacionadas: