Característiques del Modernisme a Catalunya

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,14 KB

 
Caracteristiqes de la noevla rural
Ambientació rural
Rudalia k esta presentada amb tinss foscos i grus
Molt destil naturalista
Els pagesos son presentats com a gent ignorant i crua
La natura es presentada dura, salvatge, inhóspita, pero també espectacular en la seva bellesa.
RETRATEN ESCENARIS RURALS DE GRAN FORÇA I GRANDIOSITAT MOLT SUPEIOR A LES FORÇES DE LHOME
Hi predomina la descripció de la natura, poetica, molt treballada i el retrat.
Plantejament la conforntacio entre lindividu i la societat, societat hostil k impedeix la realització com a persona i la felicitat
Noveles descrits amb un estil naturalista, tenen una dimensoo simbolica de repentacio de mon i la vida.

1905à revista de cine modernista
Solitud es va anar publicant en fulletó, la idea va fer de la revista. Ells els hi van demanar que fos una novela, va tindre k escriure rapad x les preses de tenrirlo k entregar cada x temps.
Cada capítol es com un episodi k es podie separa de tot. Acada final de capol hi avia alguna cosa k avcaba en suspita x atreure als lectors.


ÈPOCA.
Neix a finals del s. XIX, entorn de la revista "L'avenç". L'any 1891 la revista engegà una campanya de reforma ortogràfica, aleshores connectà amb artistes que tenien també una actitud crítica i renovadora.
Aquesta revista aplegava els fills de la burgesia, uns fills que es rebel.Laren contra tot allò que els seus pares significaven.
LA LLUITA
Lluita contra un sistema polític i social estancador.
Lluita contra una cultura oficial castellana imposada a Catalunya.
Lluita contra el conformisme de la cultura catalana, consolada per un passat gloriós i contenta per l'embrenzida de la Reinaxença i els jocs florals.
La Renaixença era vista com un impediment per la creació d'una cultura de prestigi
OBJECTIU
Crear una cultura nacional que trenqui amb el localisme estret i obri Catalunya a les noves idees europees. És a dir una cultura cosmopolita i veritablement catalana.
CONSEQÜÈNCIES.
Enfrontament artista- societat. (artista-burgès) (fill-pare)
L'artista (el modernista) se sent portador d'uns valors superiors que no entren en l'òrbita del materialisme burgès. L'art no es paga amb diners, per tant el burgès el rebutja i a l'artista també.
Té estabilitat econòmica però no té poder polític i per tant no pot complir amb el paper que li pertocaria com a classe dirigent del país.
L'artista surt malparat d'aquest enfrontament amb la societat i es converteix en un ésser marginat que adopta unes formes de vida contràries a les de la classe benpensant.

Entradas relacionadas: