Característiques del teatre modernista

El complement directe
Per saber amb quins pronoms podem substituir el complement directe hem de distingir,
també, entre CD determinats i indeterminats. A més, també hi ha CD neutres.
a) Els CD determinats sempre són introduïts per un article, per un demostratiu o per un
possessiu.
b) Els CD indeterminats no duen articles, ni demostratius ni possessius. Però poden
aparèixer precedits per quantificadors (com molt, poc, massa), per un article indefinit
(un, una, uns, unes) o per un numeral (dos, tres, etc.).
c) Els CD neutres són els pronoms això o allò, o bé una oració equivalent

Característiques i tendències del teatre modernista
El teatre català va adoptar els trets més característics dels del teatre europeu del moment.
Es poden resumir en quatre punts:
1. La representació dobres en les quals sutilitzen totes les arts.
2. La reproducció datmosferes que contribueixen a crear un ambient de misteri.
3. Lanàlisi dels personatges que soposen a les convencions de la societat burgesa.
4. Lús en escena de tècniques més modernes, com la il·luminació o els efectes
especials.
Aquestes característiques es van desenvolupar en el Març de dues grans tendències
que també provenien dEuropa: el «teatre didees», anomenat també regeneracionista,
i el teatre simbolista.

EL TEATRE MODERNISTA
Els escriptors modernistes creien que el teatre era el gènere que difonia millor les idees
del Modernisme, ja que sapropava a lart total.
Lart total era aquell que unia diverses arts. En el teatre suneixen literatura, interpretació,
escenografia, dansa o música. De fet, els escriptors modernistes donaven molta importància
a la il·luminació, els efectes especials, la coreografia dels moviments... Aquest concepte
provenia de Wagner, que volia traslladar la idea dart total a les seves òperes.
La influ ència europea
Els catalans van seguir el mestratge dels dramaturgs europeus més destacats. Buscaven
un teatre semblant al de París: modern i trencador. Els autors estrangers eren una font
dinspiració per regenerar lescena catalana i eixamplar els horitzons regionals en què es
trobava immersa.
Així doncs, els modernistes catalans es van fixar en les obres del belga Maurice Maeterlinck,
lescriptor alemany Gerhart Hauptmann, i, sobretot, el noruec Henrik Ibsen.
Va ser així que, a poc a poc, el model de teatre ROMàntic es va substituir a Catalunya per
un altre que provenia del nord dEuropa, gràcies a autors com Joan Puig i Ferreter, Josep
Pous i Pagès, Ignasi Iglésias, Adrià Gual, i Rusiñol.
Malgrat tot, el públic del moment encara era molt conservador i lalta burgesia no estava
acostumada a aquesta mena de propostes.