Característiques de l'escola mallorquina

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,83 KB

 
LA PI DE FORMENTOR Miquel Costa i Llobera, nascut a Pollença el 1854, va iniciar estudis de dret a Barcelona, on entrà en contacte amb representant de la Renaixença. Traslladat a Madrid el 1875, tornà a Pollença al cap de dos anys a fer-hi de propietari rural. El 1885 sen va anar a Roma per seguir-hi estudis eclesiàstics. Ordenat sacerdot el 1888, tornà a Mallorca el 1890 per exercir-hi de predicador. Relacionat amb els noucentistes, morí a Palma el 1922, mentre predicava en una església. Pel que fa a la seva obra poètica, es divideix en un període ROMàntic: Poesies (1885)M un període clàssic: Horacianes (1906), el seu llibre més emblemàtic, i un període dobres dinspiració religiosa: Visions de Palestina (1908). Una part de la seva obra és en llengua castellana: Líricas (1899)El romanticisme va ser un moviment darrel nacionalista que recuperà les tradicions populars en tant que representatives de lànima del poble, i que tant en el seu vessant més conservador com en el més liberal.  A Catalunya, els joves modernistes van reaccionar contra la vella guàrdia de la Renaixença. A tot Europa el terme Modernisme va portar implícita una reivindicació de la modernitat. Aquesta actitud reivindicativa la va compartir el Modernisme amb els altres moviments que li eren més o menys coetanis, com limpressionisme, el simbolisme o el decadentisme: tots ells van instaurar la figura de lartista rebel i bohemi. Aquests corrents van establir un clar divorci entre lartista, i la societat burgesa.  Lescola mallorquina: El concepte de escola mallorquina, que en primer moment era només geogràfic, va acabar sent aplicat pels noucentistes a un grup de poetes, òbviament mallorquins, de principis del Segle XX, amb un model de llengua subtil i refinat. El grup va tenir: Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover com a representants màxims. Es va caracteritzar pel classicisme i lassumpció de la tradició popular. El classicisme es basava en lharmonia, el perfeccionament i lequilibri.  Pel que fa al contingut, la primera i segona estrofa parla de les característiques de larbre a traves de comparacions, que les diferencien de la resta darbres. Lautor mostra admiració cap a larbre. En la tercera estrofa en lalba no se sent el cant dels ocells sinó el crit dun àguila que amb les seves ales mou el fullam de larbre. A traves daixò podem observar el romanticisme de lautor que ens indica que no hi ha ocells com seria en un paisatge idíl·lic ,sinó que apareix un voltor que és típic del romanticisme. A partir de la quarta a la sisena estrofa elogia a larbre tot explicant-nos les seves característiques ROMàntiques. A les dues últimes estrofes lautor es dirigeix a larbre. Indica que enveja larbre, que voldria tenir les seves qualitats i que sempre portarà amb ell el seu record. Pel que fa a la mètrica el poema sestructura en vuit quintets de versos dodecasíl·labs cesurats (6-6). Els 4 primers versos de cada estrofa són alexandrins i la resta, és a dir, els últims, són hexasíl·labs. Pel que fa a la mètrica tenen rima encadenada (ABAAb), consonant alternant femenina i masculina.  Anàfora més poderós que el roure, mes verd que el taronger, personificacions més vell que lolivera,espolsa damunt les nuvolades sa podesa cabellera reial: Metafora leterna primavera , hipèrbaton no va la fontanella ses ombres a besar,; polisíndeton i enumeració i rosades i vents i llum ardenta; comparaciócom un vell profeta; apostrofa arbre sublim!.

Entradas relacionadas: