Característiques fonamentals del Racionalisme

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,41 KB

EL RACIONALISME. DESCARTES
Introducció: 3 idees fonamentals: el racionalisme és la teoria filosòfica que inaugura la modernitat (s.XVII endavant). Tot el pensament posterior està influenciat per això.
Duna manera més restringida sanomena racionalisme al corrent representat per Descartes, en llatí.
El racionalisme és la teoria filosòfica que defensa lautosuficiència de la raó com a font de coneixement. És a dir, la raó és autònoma i tota la veritat ha de ser racional.
6 característiques fonamentals del racionalisme: la confiança plena en la raó humana (propi del renaixement). La minusvaloració de lexperiència sensible (perquè pot estar distorsionada). Linnatisme: creença que hi ha idees que neixen amb les persones (com deia Plató). La matemàtica constitueix el model de la ciència. La centralitat del mètode, pensar ordenadament, és a dir, arribar al coneixement autèntic. La creença en la racionalitat del món; un rebuig de lescepticisme.
Elements principals de la filosofia cartesiana: descartes compara el saber amb una casa en runes. Segons ell, cal tornar a construir el saber i unificar les ciències.
Mètode: camí segur per arribar a la veritat de la ciència. Constitueix en analitzar les lleis. Hi ha 4 regles: evidència, anàlisi, síntesi, enumeració.
Metafísica: Descartes actua com Euclides als seus Principis de Geometria, proposa definicions i busca axiomes amb tota seguretat.
Les idees: són representacions mentals de coneixements que tenim, de fets exteriors. Les vàlides són les cares i distintes. Són aquelles evidents, és a dir, que no es poden confondre amb altres.
Les definicions: són enunciats que no es demostren perquè són axiomes (en el seu propi concepte ja hi ha totes les seves característiques), i per tant, serveixen de principi per a qualsevol demostració. 3 definicions bàsiques: substància, atribut, mode.


La ciència: partint del racionalisme, Descartes col·loca lexperimentació en segon terme. La ciència fonamental (modal) era la física. Té els elements següents: mètode, mecanisme, lleis de la Natura (llei de dinèrcia, llei del moviment rectilini, llei de la conservació del moviment).
La moral: Descartes no va arribar a desenvolupar-la perquè la considerava la culminació del saber. Al capítol 3 del discurs del mètode proposava una mena de programa provisional amb tres normes bàsiques.
La persona humana: parteix de la distinció entre res cogitans (substància que pensa) i res extensa (substancia extensa, visible). La veritable identitat és el pensament i la ment, no el cos.
LEMPIRISME. DAVID HUME
2 trets fonamentals: nega labsolutització de la veritat, o si més no, que sigui accessible a la raó. Relativització del principi dautoritat, és a dir, tota la veritat sha de posar a prova i a partir de lexperiència es podrà modificar, corregir o abandonar.
Altres aspectes de lempirisme: no soposa a la raó, però nega que calgui establir veritats absolutes. Nega els coneixements innats. Nega lexistència de tot el que sigui suprasensible (no es pot comprovar amb els sentits?. Limportant és la realitat actual (del moment) i el coneixement no està complet i cal anar -lo ampliant (lhome és limitat, parcial).
Conceptes bàsics de Hume sobre ètica (escepticisme i emotivitat): Hume parteix del rebuig a les idees cartesianes, que considera massa dogmàtiques. Descartes deia que el fonament del coneixement eren les idees innates, mentre que per a Hume era el principi de la còpia, que diu que només és valida la idea que respon o prové duna impressió.
Teoria del coneixement: només és certa la idea que sabem don prové. Critica les dos grans idees de la metafísica (causa-substància). Critica les idees innates (jo, món, Déu)
Ètica o emotivisme: lètica té el seu origen en els sentiments. No tenim impressions ni idees sobre les quals basar les nostres idees normals, i a lhora de la veritat, en la majoria daccions ens deixen portat per les passions més que per les idees.

Entradas relacionadas: