Característiques de la narrativa modernista

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,92 KB

 
Modernisme: moviment literari i artístic que es va desenvolupar entre 1892(Primera festa S.Rusiñol) i 1911(Mort S.Rusiñol) i que pretengué modernitzar i europeïtzar la cultura catalana, superant lorientació arcaïtzant de la Renaixença. (Característiques del Modernisme: la natura, figura de la dona, se li dona molta importancia a l'artista, la bohemia, l'artista naixia artista, era un do innat, l'obra de l'artista es feia per inspiració). Dues tendencies:-Esteticisme: engloba obres dels autors partidaris del caràcter sublim de lart i dun estil ple de símbols decadents -Regeneracionisme: reflecteix la preocupació pel paper de lindividu i sobretot de lartista en una societat burgesa. -Poesia: Pretén renovar la versificació i la temàtica, es tradueixen els grans poetes europeus contemporanis i també els clàssics, es valora la poesia sincera que expressi lexperiència de la vida i es produeix una obertura cap a diversos corrents europeus. Més destacat Joan Maragall, Aquest gènere li servi per expressar els seus sentiments més íntims sobre la vida i la condició humana, la mort i la transcendència, historia i actualitat de Catalunya, el paisatge i la natura. -Narrativa: Els narradors consoliden una prosa literària plena de recursos poètics i lingüístics en general, amb llenguatge que combina la vivesa de les expressions populars, amb fórmules molt més elaborades, s'emmarca en el corrent regeneracionista. Veu més destacada Caterina Albert i Paradís, pseudònim de Víctor Català, obra cabdal Solitud, la protagonista lluita contra les forces d'un mon hostil. -Teatre: Traducció d'obres clàssiques universals, representació d'obres dels autors europeus més significatius del moment, creació de l'escola catalana d'Art Dramàtic, dues grans tendències del moviment: esteticisme i regeneracionisme. Santiago Rusiñol(1861-1931) va oscil·lar entre aqeusts dos plantejaments. obres més conegudes és la novel·la l'auca del senyor esteve. S'hi planteja el conflicte de l'individu, contraposa aquestes dues visions de la vida i crea una de les al·legories més reeixides de l'enfrontament que va tenir lloc a l'època modernista entre la societat burgesa i els artistes intel·lectuals.

Entradas relacionadas: