Característiques Víctor català

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,35 KB

 

Raimon Caselles (1855-1910), crític d’art de La Vanguardia i teòric del Modernisme, presenta en Els sots feréstecs (1901) l’intent de regenerar una societat primària de pagesos. El protagonista fracassa davant la bagassa Roda-soques, que simbolitza el mal ancestral davant del qual sucumbeix la massa.

Prudenci Bertrana (1867-1941), en la novel·la Josafat (1906), narra la depravació sexual i humana del protagonista. L’acció i la descripció són sovint escabroses i l’obra va ser motiu d’escàndol.

Josep Pous i Pagès (1873-1952), en La vida i la mort de Jordi Fraginals (1912), tracta la rebel·lia i la lluita heroica del protagonista contra l’ordre familiar tradicional i contra les adversitats que va trobant al llarg de la seva trajectòria vital.

Caterina Albert (1869-1966) es va refugiar sota el pseudònim de Víctor Català per esquivar els prejudicis que la societat de l’època tenia contra una dona escriptora. Víctor Català planteja conflictes agosarats des del punt de vista moral. Els seus primers títols, Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904) i Caires vius (1907), són reculls de narracions curtes de temàtica rural i de to tràgic que presenten la condició humana amb tota la cruesa.

L’obra mestra de Víctor Català és la novel·la Solitud. L’acció s’inicia amb l’arribada de la protagonista, la Mila, a l’ermita de Sant Ponç per fer-se’n càrrec juntament amb el seu marit, en Maties. Aquest home gandul i insensible, un personatge muntanyenc que encarna els aspectes més primaris i bestials de l’ésser huma i que arriba a violar la protagonista. Com a contrapunt a aquest element tan negatiu, la Mila troba la companyia espiritual del pastor Gaietà. L’obra és escrita en una prosa poètica que descriu amb vivesa i intensitat els paisatges muntanyencs, plens de significats simbòlics , i que expressa amb plasticitat i matisadament els sentiments i l’evolució psicològica de la protagonista.

Joaquim Ruyra (1858-1939) combina els plantejaments realistes i psicològics amb tècniques modernistes. Marines i boscatges (1903) va ser pres com a model per part dels escriptors noucentistes.

Josep María Folch i Torres (1880-1950) és conegut com a escriptor per a infants i com a ànima de la revista En Patufet, en l’època modernista va escriure novel·les, com ara Aigua avall (1907) o Joan Endal (1909), que contraposen el determinisme del medi obrer amb la força de la voluntat individual i que representen un nivell important d’aprofundiment psicològic.

Entradas relacionadas: