Caries 2

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,67 KB

 
2.3.- Factors relacionats amb el microorganismes: La caries es una malaltia infecciosa bacteriana complexa. No es desenvoluoa caries si no hi ha microorganismes. Colonització de l'habitat: Adquisició de la flora oral: la colonització oral de la boca es produeix a les poques hores de neixer i es transmet de mares/cuidadors a l'infant.L'erupció de les dents apareis un nou habitat i prolifera una flora smeblant a la de l'adult. Mes aviat e sprodueix la colonització de l'Streptococcus mutans ( es el mes cariogenic) Formació de la placa: l'adhesió dels bacteris a la superficie dental, es indispensable per a la formació i manteniment de la placa bacteriana. Comença adherir-se la comunitat bacteriana a partir de les 8hores i fins les 48 hores pateix un creixement rapid. Propietats de l'Streptococcus Mutans: gran producció d'àcid l'actic, elevada resistencia en mitjans acids, alta adhesio a la pel·licula adquirida, crea reserves d'energia, desplaça bacteris colonitzadors inicials, associat a l'inici de caries. Condicions ecologics de la placa bacteriana: hi ha una serie de factors generals necessaris per a l'assentament, el creixement i el manteniment de la flora bacteriana. Factors fisics: Temperatura(25-40º), pH( 6-7.8) i humitat. 2.4.- Factors relacionats amb el temps d'interacció: El substrat i els microorganismes es una peça clau en el proces de formació de la caries. El substrat ha d'estar el temps suficient a la dent per a que es mantingui un medi acid constant a la placa i es produeix la desmineralització de l'esmalt. 3) Tipus de caries: 3.1.- Classificació segons el teixit afectat:  Caries d'esmalt: La formació d'acids organics a partir de la metabolització dels hidrats de carboni per part dels bacteris disminueix el pH. La desmineralització es produeix quan hi ha àcid suficient. Latac de lacid satura per esgotament del sucre i per lacció neutralitzant de la saliva. La lesió desmalt es remineralitza principalment per captació dions de calci i fosfat, produint el creixement dels cristalls i la formació de nous cristalls. Caries de la unio amelodentinaria: la lesio de les caries arriba a l'unio amelodentinaria es produeix una sdispersió lateral en l'avanç degut a l'elevat contingut organic que conte la dentina. Caries del complex dentinopolpar: la caries pot arribar a la unio amelodentinaria molt abans que e sprodueixi cavitació, l'implicació dentinopolpar en el proces de caries es produeix molt aviat.  Caries de ciment: Per a que el ciment es pugui veure afectat per la carie ses necessari que es produeixi una retracció gingival. La retracció gingival pot tenir una causa fisiologica (edat), patologica (malaltia perio) o  iatrogenica. 3.2.- Classificació segons el num. de caries afectades: caries simple: la caries afecta una cara de la dent, caries composta: la caries afecta 2 cares de la dent i caries complexa: la caries afecta mes de 2 cares de la dent. 3.3.- Classificació terapeutica de Black:
Classe I: cavitats de solcs i fissures en molars i premolars i fossa vestibular de primeres molars inferiors. Classe II: cavitats en superficies proximals de premolars i molars. Classe III: cavitats en superficies proximals d'incisives i canines que no afecten a l'angle incisal. Classe IV: cavitats en superficies proximals d'incisives i canines que afecten a l'angle incisal. Classe V: cavitats en el terç gingical de vestibular o lingual/palatí de totes les dents. Classe VI: cavitats a l'angle incisal de les dents anteriors o cuspides oclusals de les dents posteriors.

2.4.- Classificacio segons la zona anatomica afectada: Caries de punts, solcs i fissures: Localització: a les cares oclusals de molars i premolars. Etiologia: Els solcs i les fissures son invaginacions de l'esmalt amb morfologia variable. Patogènia: El metabolisme acid dels microorganismes de la cavitat oral ataca les parets d'esmalt d'aquests macrodefectes creant una lesió de caries. Les caries d'esmalt que es produeixen en aquestes zones d eles dents, s'amplien segons aprofundeixen, afectant una zona de la unio amelodentinaria major que la zona superficial d'esmalt afectada. Clínica: El primer signe clinic  observable es un canvi de coloració del punt. Diagnostic: Inspecció visual: millor metode diagnostic per a la detecció d'aquest tipus de caries. Detectem canvis de coloració i cavitació. Exploració amb sonda: detectem l'estovament de l'esmalt, es poc exacte. Radiografia: poc util a la detecció d'aquest tipus de caries perque moltes no es visualitzen. diagnostic de caries per tincio: facilita la detecció de caries que poden passar desapercebudes.Consisteix en l'aplicació d'un tint amb un aboleta de coto durant 10-60segons. Detecció electronica: utilització d'un aparell capaç de detectar l'augment de conductivitat electrica quan hi ha desmineralització en la dent. Tractament: Eliminació de la caries i amb la posterior obturació. Prevenció: es una adequada higiene bucal i un consum moderat daliments rics amb hidrats de carboni i el tractament preventiu és laplicació de segelladors en aquells punts. Caries de superficies llises:  Localització: Al terç gingival de les cares lliures i a les cares proximals. Etiologia: Zones poc favorables per la formació de placa. Es desenvolupen en aquelles superficies llises properas a la geniva. Patogènia: La placa es situa sobre de microdefectes i s'inica l'atac. Clínica: Perdua de tranparencia es manifecta quan desapareix l'esmalt parcial o totalment al mullar-la amb aigua. La simptomatologia es semblan a la de la caries de solcs i fissures. Diagnostic: Caries de superficies llises lliures: detecció precoç d'aquest tipus de caries. Inspecció visual, Exploració amb sonda,  Radiografia i Diagnostic de caries per tinció. Caries de superficies llises proximals: no es possible un diagnostic fiables amb un sol metode. Inspecció visual, Transil·luminació, Separació, fol dental, exploració amb sonda, radiografia i diagnostic de caries amb tincio. Tractament: Eliminació de caires i amb posterior obturació de la cavitat. Prevenció: control mecanic de placa bacteriana, limitació del consum d'aliments rics de sacarosa i aplicació de fluors. Caries radicular: Localització: a l'arrel de les dents es localitzen a les cares vestibulars i les cares proximals. Etiologia: l'arrel dentaria pugui veure's afectada per la caries es necessari que e sprodueixi una retracció gingival. Patogènia: superficie radicular es menys uniforme que la superficie de l'esmalt, si no hi ha uns habits higienics adequats es mes facil que s'acumuli placa. Clínica: petites taques de color marro, toves al tacte. Les caries radicular aguda sol provocar simptomatologia dolorosa per la seva proximitat a la seva polpa. Diagnostic: inspecció visual, exploració amb sonda, radiografia. Tractament: eliminació de la caries i amb la posterior obturació. Prevenció: control mecanic de la placa, limitació del consum d'aliments rics en sacarosa i aplicació de fluors. 

Entradas relacionadas: