Carles riba

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,18 KB

 
Clementina Arderiu i Voltas va néixer el 1889 a Barcelona. Durant l’adolescència va aprendre l’ofici familiar, Des de molt jove va tenir passió per la lectura, la qual cosa la va animar a seguir el camí de la literatura. El 1911, amb 22 anys, va publicar el primer poema i el 1913 va ser inclosa a l’Antologia de poetes catalans d’avui de "L’Avenç". El primer llibre va veure la llum pocs anys més tard (1916), una recopilació que, amb el títol de Cançons i elegies, presagiava els futurs interessos de l’autora. Aquest mateix any es casa amb el poeta Carles Riba, la qual cosa fa que prengui part activa a la vida literària catalana d’aleshores. El 1920 publica el segon llibre de poemes, L’alta llibertat (1916-1920), on aprofundeix els trets fonamentals de la seva poètica. El crític Joaquim Molas ha destacat la fidelitat de l’autora tant a Carner com a la forma estròfica de la cançó. Tant Clementina Arderiu com Carles Riba van viure exiliats fins el 1943 i la guerra va tenir una presència important en l’obra posterior de l’autora. El 1938 havia guanyat el premi Joaquim Folguera amb Sempre i ara, però anys després, el 1946 va afegir una part que parlava directament de les seves experiències de la contesa: Sentiment de guerra. Entre el 1936 i el 1950 la producció poètica de l’Arderiu baixa de manera notable. Serà en aquesta dècada quan, després de situar-se dins l’ambient de postguerra, la parella de poetes tindrà de nou un paper essencial dins la poesia catalana, esdevenint un punt de referència dels autors que havien quedat al país i de les noves generacions. De les estades a Alemanya i Anglaterra surten els poemes del llibre És a dir (1958), que va guanyar els premis Óssa Menor (1958) i Lletra d’Or (1960).

Entradas relacionadas: