Casa Kaufmann

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,56 KB

 
Autor: Frank Lloyd Wright (1969-1059)
Nom de l’edifici: Casa Kaufmann (Falling
Water House) Cronologia: (1935-1937)
Localització : Bear Run, Pennsylvania (EE.UU.)
Estil: organicisme Materials bàsics de construcció : formigó armat, pedra natural, vidre i alumini.
Sistema constructiu: amb materials industrials.
Emplaçada en un entorn natural, està situada al fons d’una vall frondosa i sobre un rierol i una cascada. Es confon amb l’entorn, formant una unitat amb ell. Un clar exemple d’arquitectura orgànica.Lloyd Wright deixa les roques « in situ», sobre les quals s’alç a la residència,i les aprofita com una fonament natural. S’utilitzà també murs de pedra i columnes de formigó. Els elements suportats estan formats per grans plans horitzontals disposats de forma esglaonada, fet que permet salvar els desnivells dels terreny, i que presideixen la construcció. L’eix vertical de la xemeneia (construï da d’aplacats de pedra rú stica) s’eleva des de la roca natural com si fos una torre i articula tots els espais. L’horitzontalitat ve donada per una sè rie de voladissos (de formigó armat i estucats de color terró s clar) que formen terrasses rectangulars esglaonades que s’avancen sobre el buit. Tres plantes esglaonades: La primera s’assenta directament damunt la roca. Base de la xemeneia. Per davant forma una gran terrassa damunt la cascada. De la segona planta sobresurt una altra terrassa, que forma angle de 90º amb la primera. Fa de sostre i protecció de part d’aquesta. Tercera planta, també amb terrassa. Els murs són de formigó armat i aplacats de pedra natural i arrebossats, combinats amb fusteria d’alumini i grans finestrals.El corrent d’aigua s’articula com un element mé s de l’edifici i crea la falsa sensació que és des de la mateixa casa d’on brolla el salt d’aigua. L’exterior es dissenyà per confondre’s amb l’entorn.
Espai interior: Wright es mostra contrari a la segmentació en petites habitacions i, per tant, juga amb espais oberts i amplis.



Concepció centrí fuga de l’arquitectura. Els espais es generen de dins cap a fora. S’assegura la comunicació entre espais interns i externs, afavorit per l’ú s del vidre, evita l’opacitat, sensació de tancament.
La primera planta s’assenta damunt la roca natural. L’interior s’organitza entorn d’un nucli central: la torre de pedra o xemeneia. Wright va fixar la xemeneia directament al damunt d’una gran pedra natural. La planta baixa de la casa té un ampli saló i la cuina. Al segon pis dos dormitoris grans i una petita habitació de convidats. Al tercer pis les habitacions del fill de la famí lia. Les parets interiors só n de pedra natural, i el terra també està cobert de lluents pedres polides. El saló vist en tota la seva amplitud i davant la xemeneia els fragments de pedra conservats tal i com es trobaven en el terreny. El vidre juga un paper important evitant l’opacitat i, per tant, la sensació de tancament. Interpretació : Wright s’inspirà en les tí piques cases de camp americanes en forma de creu per fer les seves construccions nomenades cases tipus “prairie”, tot i que en la Casa Kaufmann no hi ha cap estructura reguladora. Se la considera sí mbol de l’arquitectura orgà nica per la seva adaptació al lloc i als materials del terreny, i per la seva expansió centrí fuga. É s una arquitectura oberta, integrada en l’entorn, implicada amb l’aigua, els arbres, les roques... També tenia un sentit prà ctic, havia de ser segona vivenda d’una famí lia. També se la coneix com la “Casa de la cascada” (Falling water House). Es considera la casa mé s important del Segle XX. Es construí en una vall estreta, sobre una petita cascada i envoltada de muntanyes, al sud de Pennsylvania. É s va trobar amb l’oposició dels racionalistes europeus com Walter Gropius i Mies Van der Rohe, tot i que aquests aplicaren alguns dels postulats de Wright. Aquest era un arquitecte individualista mal vist per la indú stria, ja s’implicava personalment en tots els aspectes de cada obra que feia. En la Casa Kaufmann aplicà tots els aspectes del seu programa constructiu. Els jocs de volums que componen la Casa Kaufmann só n el resultat de l’expansió centrí fuga dels espais, que sorgeixen d’un centre. No só n influï ts pel Racionalisme, com alguns han volgut creure. Funció : Rep l’encà rrec l’any 1935 d’Edgar Kaufmann director d’un grans magatzems de Pittsburg (Kaufmann’s Departament Store).

Entradas relacionadas: