Cat3literatura

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,04 KB

 
La poesia: La poesi és un gènere literari mitjançant el qual l'autor vol expressar estats d'ànim, sentiments, emocions, etc., d'una forma bella fent jocs de sons i paraules, generalment en vers. Les lleis de la mètrica: mètrica: normes que regulen la forma que han de tenir els versos i l'estructuració en estrofes i composicions poètiques. El metre: nombre de síl·labes que té un vers. La rima: repeticío total o parcial dels sons dels finals dels versos. El ritme: combinació de síl·labes tòniques i àtones. Alteracions mètriques: L'elisió: fusió de duies vocals consecutives en paraules diferents. La sinalefa: enllaç entre dues vocals que formen diftons de paraules diferents.(quan hi han dues vocals que es pronuncien separades hi ha un hiat).Figures retòriques: Recursos fònics: Al·literació: repetició d'un mateix so. Paranomàsia: prescèncai de dos mots qeu es pronuncien igual o de manera molt similar. Onomatopeia: Imitació de sons reals. Recursos morfosintàctics: Anàfora: Repetició d'un mateix mot o grup de mots al començament d'una sèrie de frases o versos. Asíndeton: Omissió de conjuncions de coordinació per tal d'accelerar el ritme de la frasse (es solen substituir per comes) Polisíndeton: Repetició d'una conjunció per tal de donar més força a l'expressió. Hipèrbaton: alteració de l'ordre lògic dels elements d'una frase. Paral·lelisme: repetició de la mateixa estructura sintàctica (no paraula) en diverses frases seguides. Epítet: Adjectiu que expressa una qualitat que ja és pròpia del substantiu que acompanya. Quiasme: Estructures paral·leles amb sintagmes creuats. Recursos semàntics: Comparació: relació entre dos termes a partir d'una semblança. Metàfora: identificació entre dos termes a partir d'una semblança, però sense nexe (com, sembla,...) Personificació: Atribució de qualitats humanes a animals o coses inanimades. Antítesi: Oposició de dos mots, expressions o pensaments de sentit contrari. Hipèrbole: exageració evident que deforma la realitat, amb la intenció de lloar o ridiculitzar. Sinècdoque: Extensió o restricció del significat d'un mot. Metonímia: Designació d'una cosa amb el nom d'una altra amb la qual manté alguna relació. Sinestèsia: Associació d'elements que provenen de camps sensorials diferents: visuals, auditius, olfactius, gustatius, tàctils. Temes poètics: L'amor i els sentiments associats, La mort relacionada amb la reflexió de l'ànima, l'eternitat, Déu, angoixa a l'inconegut, La vida com el pas del temps, diferents etapes, quotidianitat, El paissatge, sovint ralacionat amb els estats d'anim la pàtria o l'amor, la pàtria vinculada al paissatge, la llengua, l'amor, el sacrifici i la lluita. Tòpics poètics: Carpe diem(aprofita el moment): anima a viure intensament el present i a ser conscients de la brevetat de la vida i del pas del temps. Locus amoenus(lloc plaent): fa referència a un paissatge idíl·lic on se situa l'escena. Ubi sunt (on són, què se n'ha fet?): s'utilitza per lamentar les cosses del passat perdudes amb el pas del temps. Tempus irreparabile fugit(el temps passa): Es refereix al pas inexorable del temps, que es fa notar en l'envelliment dels éssers i les coses. Homo viator (l'home caminant): Expressa la idea de la vida com un camí o un viatge incert.

Entradas relacionadas: