Cata1

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,5 KB

 
Varietats linguisitques: - historiques o generacionals: relacionades amb el temps, i posen demanifest la llengua que es parla en cada epoca i generacio. - geografiques o dialectals: depenen de l'origen geografic dels partlants. - socials: s'originen en funcio dels grups d'edat o de genere, de nivell social o cultural, de la professio. - funcionals o estilistiques(registres): depenen del context en que s'utilitzi la llengua. presenta una gradacio en funcio del tema, canal utilitzat, la intenci i el grau de formalitat.

Varietats geografiques: anomendades dialectes, son les maneres com es parla en zones diverses del territori, amb el mateix codi pero hi ha paraules, diferents. El catala presenta dos grans àmbits dialectals: cat oriental i occidental, inclouen parlars diversos. Aquesta divisio es basa en el mode de pronunciar determinades vocals.

Dialectes del catala: - el rossellones o cat.septentrional: parlat a catalunya del nord i que esta molt influenciat pel frances. - cat.central: es el dialecte amb mes parlants del domini linguistic: girona. - cat.insular o balear: parlat a les balears i les pitiuses (mallorquei, menorqui). - l'algueres: parlat a la ciutat de l'alguer, i a l'illa de sardenya. - cat.nord-ocidental: estes per la zona occidental de catalunya i la franja ponent d'arago (lleideta, pallares). - valencia: parlat a les zones orientals de la comunitat valenciana, es divideix en tres subdialectes: valencia septentrional, apitxat i meridional.


Varietats linguisitques 2 : la llengua no es uniforme i experimenta nombroses modificacions en funcio de l'epoca( vaietats historiques) de l'origen geografic (var.dialectals) o del grup social(var.socials), i del context en que s'utilitza (var.funcional o registres)

Varietats historiques: estan relacionades amb el temps, i posen en evidencia que les llengues evolucionen i es modifiquen amb el pas dels anys.
Varietats socials: estan en funcio de l'edat, genere, nivell social o cultural i la professio. La verietat social es manifesta en l'us de paraules i expressions diferents. Es fa servir el terme argot per referir-se al parlar privat de certs grups socials, que en una gran part resulta desconegut per a la resta de parlants. Reduit a un vocabulari espeific i familiar.

Varietats funcionals o estilistiques: anomenades tambe registres, depenen del context en que s'utilitza la llenga. presenten una gradacio en funcio del tema del qual es parli, del canal emprat a l'hora de trasnmetre el missatge, de l intencio i del grau de formalitat.
Els registres formals: son mes propis de la llengua escrita o d'una comunicacio oral seriosa i distant. Mes usuals:

-Cientificotecnic
: serveix per tractar d'alguna branca del coneixement de forma objectiva i impersonal. Voc precis amb tecnisismes, formules i simbols .
-Literari: te un proposi artistic: potenciar la bellesa i l'expressivitat del llenguatje mitjançant recursos estilistics.
-Estandart: es una varietat neutra de la llengua, no exclusiva de cap grup social ni de cap zona dialectal, fa servir paraules i construccions comunes a la majoria de parlants.

Els registres informals: -col· loquial: poc precis, vocabulari generic, sintaxi simple, construccions inacabades o defectuoses. gran riquesa expressiva. - vulgar: fa servir paraules i expressions consideraeds ordinaries o malsonants.

Entradas relacionadas: