Català 1

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,76 KB

 
Indoeuropeu: Una protollengua que abraçava un territori inmens que donava origen alhora a multitud de llengües, entre elles les romàniques. Substrat: llengües anteriors a la romanització que varen ser sustituides pel llatí, però varen deixar influències sobre la nova llengua.Substrat del català: Celta,iberobasc,grec... Superstrat : llengües posteriors a la Romanització, que no varen ser substituides i que varen conviure amb el llatí vulgar. Superstrats del català : Germànic, àrab. Abstrat : Influència mutua de dues o més llengües que conviuen en un mateix territori o altres motius(comerç...). Varietat linguistica: La varietat es la realització concreta de la variació. En la llengua hi ha varietats que depenen dels parlants, varietats dialèctiques com la varietat geogràfica, la social i, la temporal o històrica. Després hi ha les varietats que depenen del context socilingüístic, la varietat estilística. Llengua estàndard: És el model de llengua. És una varietat altament codificada que serveix de model de referència a tots els membres de la comunitat lingüística en tots els àmbits o en uns àmbits determinats. A més és la varietat supradialectal que tota la comunitat lingüística accepta com a norma general i model de referència. També és la varietat que possibilitza la comunicació i garanteix la intercomunicació generalitzada, principalment en l'àmbit dels mitjans de comunicació. És el model que crea la nació de la llengua unitària i afavoreix la conciència social d'unitat lingüística i la cohesio entre parlants. És el model que proporciona la seguretat necessaria en els usuaris, amb la qual cosa, sentint-se lingüísticament competents, es potencia la lleialtat lingüística i , per tant, asegura la transmissió a les noves generacions. Models Estàndarts: Módel unitarista: Format per una sola varietat geogràfica. Módel composicional: Format sobre diferents varietats geogràfiques. Módel estandart autònom: És propi de les llengües parlades en un ámbit geogràfic molt extens.Registres: Els factors que determinen els registres són: Tema, intencionalitat, canal i grau de formalitat. Registre col·loquial: El registre que s'usa cada dia. Caracteritzat per repeticions. Registre literari: Molt eleborat. Poesia, narracions... Registre científic: Objectiu, impersonal, coherent, formal... Registres formals neutres: Publicitat, manual d'instruccions...no usar paraules tècniques que desconeguin les persones. Adequació: És la propietat per la qual el text s'adapta a la situació communicativa. Coherència: Es basa, principalment, en la selecció ajustada de la informació i de la orgranització congruent.Té 4 regles bàsiques: Regla de la progressió, de la no contradicció, de la relació i de la repetició.

Entradas relacionadas: