Catala

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,68 KB

 

EL CATALÀ ORIENTAL TRETS GENERALSFONÈTICA1. Neutralització de a/e, o/u àtones: teulada i pontet es pronuncien igual que teulada i puntet.2. Les e tancades del llatí vulgar sobriren (passant per un estudi intermedi de vocal neutre tònica, viu encara en el balear): net, fred, ceba, pera, cabells.3. [?] intervocàlica o final sarticula no precedida de [j]: coix [kói?].MORFOSINTAXI4. Pèrdua duna -n- etimològica en el plural dalguns noms plans acabats en -e: homes, marges, verges, termes, etc.5. Ús força generalitzat de les formes reforçades dels pronoms febles: em, et, es, etc.: La meva nena em demana quants en volem.6. Desinències del present de subjuntiu amb [i]: canti, cantis, canti, etc.7. Verbs incoatius amb e: serveixo/servesc, serveixi/servesqui, serveixis/servesquis, etc.LÈXIC I SEMÀNTICA8. Mots característics: llombrígol, mirall, sorra, etc.CENTRALFonètica: Sistema vocàlic tònic amb set vocals; sistema àton amb tres [i],[?],[u].En certes zones (Osona, el Berguedà, etc.) es produeix encara iodització (ieisme en levolució de només certs grups llatins, els mateixos que en castellà donen normalment j): ella té un bri de paia entre lui i la ceia; aquella veía trebaia taiant cabeis plens de pois. Fora daquests frups, es distingeix [j] de [ ]: ceia/sella, poi/poll, veía/bella..En part del subdialecte tarragoní (sobretot al camp de Tarragona), es distingeix [v] labiodental de [b] bilabial, com en balear i en valencià: a valls, al carrer del vent, venen vi bo i barat.Emmudiment dels sons oclusius finals en els grups -mp, -mb, -nt, -lt, etc. Com en nord-occidental. Morfosintaxi:Desinencia [u] en la 1ª pers. Sing. del present dindicatiu: cantu(canto). En els parlars gironins pot rebre un reforç oclusiu: jo càntuc o càntut.Utilizació del numeral femení dugues (dues).Article provinent de IU,IA > el, la. Tanmateix, en el subdialecte salat (parlat en poblacions de la Costa Brava com Cadaqués o Blanes), es conserva lartile procedent de IPSU,IPSA > es, sa. Aquest article va tenir una gran difusió durant ledat mitjana, cosa de que donen testimoni topònims com Sant Joan Despí, SAnt Climent Sescebes, Sant Llorenç Savall, etc. Al segle XIII va ser transferit a les illes Balears

Lèxic i semànticaMots característics: noi, blat de moro, sorra, xai, escombra, cotó fluix (cotó en pèl), esperito o esperit de vi (alcohol etílic), micaco (nesprer), cargol (caragol), carbassa (carabassa), fonoll (fenoll).BALEARFonèticaSistema tònic de vuit sons vocàlics, amb la vocal neutra tònica; net, fred, ceba, pera. Làton en té tres a Menorca i a les Pitiüses (com en central o rossellonès: [i], [u]), però quatre a lilla de Mallorca(on predomina la no neutralització en [u] de la o àtona).·Caiguda de la vocal neutra en mots esdrújols acabats en -ia: gabi (gàbia), família (família), com en rossellonès.·Iodització (ieisme): paia, fuia, cabeis. En alguns indrets la -i- intervocàlica cau: paa (palla), fua (fulla).·Articulació labiodental de [v], com en valecià, tarregoní i alguerés: No emmudiment dels sons oclusius finals, com en valencià camp, difunt , salt.·Assimilacions frequents: Morfosintaxi·Desinència en la 1ª persona del present dindicatiu: cant, obr.·Desinències -am i -au en la 1a pers. del plural del present dindicatiu ( 1 a conjugació): cantam, cantau. Compareu: Vos paga perquè cantau (sub. causal, v. en ind.) / Vos paga perquè canteu (sub. final, v. en subj.).·Article salat generalitzat: es/sa/es (ets+vocal)/ses. Desprès de la preposició amb, larticle masculí adopta les variants següents: sing. so, pl. sos (amb sos peus a terra). Val a dir que larticle estàndard el/la/els/les susa davant certs noms (el món, el cel, la mar…); en frases fetes (a la fresca); etc.·Ús regular de larticle personal: en Biel, na Margalida.Lèxic i semàntica·Mots característics : al.lot (noi, xicot), ca (gos), cercar (buscar), morro (llavi), calces (mitjes), calçons (pantalons), capell (barret), colgar-se (allitar-se), és ver (és veritat), forqueta (forquilla), faldeta (faldilla).·Peculiaritats semàntiques: berenar (esmorzar), trempar (amanir).

Entradas relacionadas: