Català

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,39 KB

 

La narrativa del segle XX: Desprès d’un preióde d’estancament de la producció lingüística, els trenta del segle XX van marcar una repressa en la producció de la narrativa catalana . Les causes varen ser: el creixement del nombre d’editorials i col·leccions específiques dedicades a la narrativa catalana i la creació de premis litararis de novel·la. El corrent literari que va dominar va ser el de la novel·la psicològica que analitzava profundament les interioritats dels personatges. Es van introduir noves tècniques com per exemple el monòleg interior que consiteix a expresar de forma directa alló que pensa el personatge en el seu subconscient. En aquesta època destaquen: Carles Soldevila, Mercè Rodoreda, Lorenç Vilallonga, Josep Pla, ... L’obra més valorada de Carles Soldevila és Fanny (1929), novel·la psiclògica escrita en forma de monòleg interior. Miquel Llor Laura a la ciutat dels sants, un retrat psicològic de la protagonista./ Josep Pla: Va nèixer a Palafrugell el 1897 i hi va morir la diada de Sant Jordi del 1891. La seva obra completa ocupa més de quaranta volums que estan encaplçalats per un dels millor llibres amb prosa, El quadern gris. Josep Pla va exercir de periodista i va fer incursions en el camp de la política (es va exiliar en esclatar el conflicte a causa de les seves posicions de dretanes i contràries a la República). Un cop cabada, el 1939, es va recloure al mas Llofriu, propietat de la família. A partir de l’ofici de periodista , Josep Pla va crear un prosa literària moderna, que va suposar la superació de les tendències modernistes i noucentistes. Destacava en especial el seu magistral domini de les seves descripcions i l’adjectivació justa i precisa. Va conrear diversos gèneres en prosa, com ara llibres de viatges i guies (Viatge a la Catalunya vella), la biografia (Homenots), articles periodístics de política (Cartes de lluny, Madrid: l’adveniment de la república). El tema principal de la seva producció és el temps, en el sentit del pas del temps. La seva intenció era deixar constància literària de les transformacions físiques, sobretot en el paisatge i també en els costums, i en el pensament del món que li va tocar viure. La seva obra completa constitueixen unes vastes memòries sobre la vida catalana i el país en conjunt preveient que, a partir de la guerra civil, aquest món canviaria./ Mercè Rodoreda: Barcelona 1909 – Girona 1983. La narradora més important de la literatura catalana contemporània. El 1938 publicà Aloma, novel·la en què ja apareixen  alguns dels trets que van carecteritzar la seva obra. Al final de la guerra civil es va exiliar a França i, desprès a Suïssa. El 1962 es va publicar La plaça del diamant, la seva novel·la més famosa. L’obra de Mercè Rodoreda gira a l’entorn d’uns eixos que configuren el seu món narratiu: la introspecció d’uns personatges femenins, la frustració de les relacions amoroses entre home i dona, la soledad, la incomunicació i el pas del temps destructor./



Llorenç Vilallonga: El mallorquí Llorenç Vilallonga (1897 – 1980) es presentava com el cronista d’un món perdut: el de la Mallorca anterior al turisme. Psiquiatre de professió. Les novel·les Mort de dama (1931) i alguns relats curts mostren el contrast entre una societat que mirava al passat i una altre formada per persones estrengers i autòctones, on el turisme es prefigurava com la base econòmica del futur. Desprès de la guerra, Llorenç Vilallonga en la seva obra predomina la nostalgia per un món perdut: el de l’aristrocràcia mallaroquina. La gran obra de Vilallonga va ser Bearn o la sala de les nines, que va publicar en català l’any 1961. El protagonista veu com el seu món s’esfondra de manera inevitable davant la modernitat imparable.

Entradas relacionadas: