Catala 2

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,5 KB

 
1- Jacint Verdaguer, Canigó (Los dos campanars és l’epíleg -- text q posem al final d’una obra-del Canigó). És el poema + llarg de Jacint V. ( Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902) es publicà com a epíleg de la segona edició de Canigó (1901). En la 1ª edició del 1886, l’autor va decidir d’excloure-le’n. En va ser l’origen dels 10cants de Canigó. El 1er esbós, el tenim datat a Santa Perpètua de Mogoda el 24 set 1880, després d’una nova estada al Vallespir. El poeta interpel·la els campanars dels monestirs de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó lligats històricament amb el naixement de Catalunya com a nació, per tal q li expliquin com és q l’oblit i la ruïna dominin les arrels fundacionals. El poeta fa dialogar els 2 campanars. Un, el de Cuixà, pren la veu reflectivament esperançada; mentre q el de Sant Martí manifesta totes les desgràcies i desolacions q han viscut i les q els esperen. Per concloure pren de nou la veu el poeta narrador, q acaba amb una proclama a favor de la preservació del Canigó com a símbol patri. De fet va ser a partir d’aquest poema q Verdaguer aconseguí, junt amb altres idealistes com el bisbe de Perpinyà, Juli Carselada, q s’iniciessin obres de restauració tant en una abadia com en una altra. A Sant Martí, s’hi celebren els Jocs Florals del 1902. Aquesta obra té un valor simbòlic important i es una gran obra èpica. Canigó 1 dels cims +alt dels Pirineus i simbòlicament es el lloc on va néixer Catalunya. El Canigó té un valor sagrat. Però aquest epíleg és bàsicament un diàleg entre els 2 campanars dels monestirs ( el de sant miquel de cuixà i el de sant Martí del Canigó). El poeta expressa futur q vol o desitja per Catalunya. Podem trovar la metafora-entinella : q son com soldats;; a l’estrofa 8ª hi ha el diàleg entre 2 Campanars --- les campanes tmb les van robar pq eren de bronce pero els campanars no. Els Camp recorden el q havien estat i el q son ara. Vers 81-caurem tots dos a terra... no quedarà res, ni rastre dels monestirs, els campanars... però a les 3 ultimes estrofes te un to + optimiste. Parlen i diuen si potser si q cauran pero quedara dret els pirineus, i el canigó ( punt més alt) FORMA: Poema escrit en 21 estrofes de versos decasíl·labs, amb rima segons l’esquema 10A/10B/10A/10A/10B. Podem dividir l’epíleg en 3 parts: 1ª PART les 7 primeres estrofes(vv 1-35) és una introducció, presentació del lloc on s’ambientarà, q son els Pirineus... ( part introductoria, q descriu fent interrogacions retòriques) 2ªPART diàleg entre 2 campanars, el de Cuixà i el del Canigó (vv 36-90) 3ªPART (VV 91-105) hi trobem desenllaç del poema / ( TREZE PALABRAS)

Entradas relacionadas: