Català

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,84 KB

 
noucentisme: va ser una reacció classicitzat al modernisme. els noucentistes van defensar un art i una literatura sotmesos als canons del classicisme. el noucentisme va suposar la traduccio en termes estetics de la pujada al poder de la burgesia catalana, que a traves de la lliga regionalista governa la mancomunitat de catalunya. la mancomunitat de catalunya i el moviment noucentista van suposar, doncs, el primer impuls institucional a la normalitzacio de la cultura catalana. avantguardes: les avantguardes pretenien començar de nou, com si no hi hagués hagut res abans; elogiaven la novetat i la joventut, i volien escandalitzar el públic. els principals moviments avantguardistes son: -cubisme: van abolir la prespectiva i introduïren el collage.-futurisme:elogiava les maquines, el moviment, l'esport i la vida moderna en general. Va acabar derivant cap a la defensa del feixisme.-dadaisme:es fonamenta en la provocacio constant, la falta de logica i el gust per l'abolicio de totes les convencions. defensa la destruccio de l'art i la cultura.-surrealisme: propugnava l'alliberament del subconscient o l'exploració del món dels somnis.-espressionisme: reflectia l'angoixa del moment a través de l'exageracio, i era donat a la satira politica.////////l'avantguarda catalana es va manifestar mes en les arts plastiques. pel que fa en concret a la poesia, cal assenyalar el cubisme i el futurisme. en general, l'avantguarda va ser, per als escriptors catalans, una experiencia més, diluïda en el context del noucentisme o el postsimbolisme.decades del 1920i 1930:als anys vint es produí la crisis del genere novel·listic, per dues raons:-(Despres d'obres tan importants i innovadores com l'extensa A la recerca del temps perdut, o la trencadora Ulisses, la novel·la ja no podia tornar a seguir els esquemes realistes, naturaliste o modernistes.)-(en l'ambit català, el noucentisme havia practicat generes breus en detriment de la novel·la, un genere mes popular i més menystingut pels noucentistes.

llorenç villalonga:vida: va neixer a ciutat de mallorca el 1897. estudià medicina, s'especialitzà en psiquiatria. la seva primera novel·la, Mort de dama (1931), sàtira del provincianisme mallorquí de l'època. Autor d'articles sobre política, arquitectura, urbanisme o literatura signats amb el pseudònim Dhey a diverses publicacions mallorquines. durant la guerra s'afilià a la falange. a la postguerra, va reprendre l'activitat periodistica en llengua castellana, i als anys cinquanta la publicació de novel·les en català. morí el 1980.obra: de la seva obra, cal destacar-ne dues novel·les: una es la Mort de dama, en que la mort de la vella senyora Dona Obdúlia de montcada simbolitza el final d'una epoca aristocratica, i en que el narrador omniscient en tercera persona desplega una afilada ironia a l'entorn dle naixent provincianisme cultural. l'altra gran novel·la és Bearn o La sala de les nines, considerada de manera unanime una de les millors obres de la literatura catalana del segle XX. elegia l'entorn del final d'un llinatge aristocratic, se centra en al figura de don Toni, senyor de Bearn, aristòcrata liberal i esceptic que va veient com s'acaba el seu mon. l'obra estableix una distancia subtil entre els fets i la visió que en te el narrador, cosa que sovint comporta uan ironia implicita.mercè rodoreda:vida: nascuda a barcelona el 1908. als vint anys la van casar amb el seu oncle. a la decada dels anys trenta va escriure quatre novel·les que despres rebutjaria. en esclatar al guerra treballa al comissariat de propaganda de la generalitat com a correctora de català. el1939 s'exilia a frança, on inicia la relacio amb el critic i poeta Armand Obiols, convertit per sempre mes en al seva parella. tots dos a parís, van fugir a peu arran de la invasio alemanya, i es van instal·lar primer a llemotges i despres a bordeus, on rodoreda feia de modista. es van tornar a instalar a parís, es va poder dedicar a la poesia i la pintura.obra:cal considerar en primer lloc Aloma (1938),novel·la psicologica i simbolica que ja denota les lectures dels grans novel·listes dle segle XX.La plaça dle diamant 1962.,El carrer de les camelies1966

Entradas relacionadas: