Català

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,28 KB

 

Oració simple: és una oració que té un sol verb amb forma personal i, per tant, una sola enstructura de constituents: (el predicat i subjecte). Exemple: el venedor ambulant anuncia la mercaderia amb grans crits.

predicat: és el grup de mots organitzat al voltant del verb i que expressa l'acció.

Subjecte: que expressa la persona, l'animal o la cosa concreta o abstracte que protagonitza el que diu el verb.

Oracions amb un sol constituent: el predicat. Es donen amb verbs impersonals que no admeten subjecte, com ara el fenomens meteorològics. Exemple: Aquest cap de setmana ha nevat molt.

Oracions amb subjecte el·líptic o implícit (el subjecte no apareix): Exemple: Heu apagat la llum? (El subjecte es "vosaltres").

Oracions amb dos constituents explícits: El subjecte i predicat: Tots dos constituents están expressats: Exemple: El cotxe de la maria estaba mal aparcat.

Oració composta: és una oració que té dos o més verbs en forma personal o un verb en forma personal i un altre d'impersonal: exemple: Connecta't a internet i busca informació.

-Oració composta coordinada: està formada per dues o més oracions simples unides per conjuncions: exemple: la marta canta i la marta balla// la marta canta i balla.

-Oració composta juxtaposada: substitució de la conjunció per signes de puntuació. exemple: En pau canta, la maria balla.

-Oració composta per subordinació: està formada per dues o més oracions de les quals la segona depèn de la principal: exemple: volem que s'acabi la guerra: volem la pau.

Els verbs en forma personal del predicat de l'oració té una persona gramatical (primera, segona o tercera) i un nombre (singular o plural) aquests dos tenen que concordar sinó l'oració està mal contruida. Exemple mal fet: l'explorador estaba descobert la cova . Oració ben feta: L'explorador estaba descobrint la cova.

Predicat nominal: verbs: ser estar o semblar (verbs copulatius), predicat verbal: la resta de verbs.

Distingim diferents complements del verb segons tres criteris: el grau d'obligatorietat del complement (és important posar-lo), l'entitat que designa i el tipus de sintagma.

Complement del verb: grup de paraules que formen un sintagma i que serveixen per complementarel significat del verb.

-Complement directe (CD): respon a la pregunta: quina cosa, qué: El pantalons blaus són cars.

-Complement indirecte (CI): respon a la pregunta: a qui: exemple: En Joan rep una carta d'en Joel.

-Complement predicatiu (nominal o adjectival): Exemple: veig la maria amoinada.

-Complement de règim: verbs amb preposició: exemple: El joel juga a Blanes.

-Complements circumstancials: és un adverbi: de manera, temps, lloc, quantitat, instrument.: exemple: Ens trobarem al parc.

La dièresi:

La dièresi és un signe gràfic que es col·loca exclusivament sobre la i i la u amb les funcions següents:

a) Per a indicar que la u dels grups gue, gui, que, qui, no és muda: següent, ambigüitat; aqüeducte, terraqüi.
b) Per a indicar que la i i la u no formen diftong decreixent amb la vocal anterior: fluïdesa, oïm, raïm, veïna, xiïta; diürn, Raül, Seül, taüt.
c) Per a indicar que la i en posició intervocàlica es pronuncia com a vocal sil·làbica, és a dir, no forma diftong amb la vocal anterior ni funciona com a semiconsonant respecte a la vocal posterior: agraïa, beneïen, reduïes, traduïen.

NORMA: no escrivim dièresi en aquelles vocals en hiat que diguin accent segons les normes d'accentuació.

Tampoc escrivim dièresi en 3 casos:

1- les paraules que començen en prefixos: anti, co, re i semi. Exemple: coincidència.

2- les paraules que acabin amb sufixos: isme i ista: Exemples: egoista.

La dièresi (¨) és un signe gràfic que es col·loca exclusivament sobre la i i la u amb les funcions següents:

a) Per a indicar que la u dels grups gue, gui, que, qui, no és muda: següent, ambigüitat; aqüeducte, terraqüi.
b) Per a indicar que la i i la u no formen diftong decreixent amb la vocal anterior: fluïdesa, oïm, raïm, veïna, xiïta; diürn, Raül, Seül, taüt.
c) Per a indicar que la i en posició intervocàlica es pronuncia com a vocal sil·làbica, és a dir, no forma diftong amb la vocal anterior ni funciona com a semiconsonant respecte a la vocal posterior: agraïa, beneïen, reduïes, traduïen.

La dièresi (¨) és un signe gràfic que es col·loca exclusivament sobre la i i la u amb les funcions següents:

a) Per a indicar que la u dels grups gue, gui, que, qui, no és muda: següent, ambigüitat; aqüeducte, terraqüi.
b) Per a indicar que la i i la u no formen diftong decreixent amb la vocal anterior: fluïdesa, oïm, raïm, veïna, xiïta; diürn, Raül, Seül, taüt.
c) Per a indicar que la i en posició intervocàlica es pronuncia com a vocal sil·làbica, és a dir, no forma diftong amb la vocal anterior ni funciona com a semiconsonant respecte a la vocal posterior: agraïa, beneïen, reduïes, traduïen.

Entradas relacionadas: