Catala

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,73 KB

 
CINEMA: va neixer 1895. Ls germans Lumière vn presenta l seu cinematògraf. Ls primers pelicules, objectiu documental. Georges Méliès va cmençar a utilitzar l cinema x explica histories ficticies. El 1927 incorporacio so, i + ndevant color. Cinema combina elemens visuals i auditius (dialegs, musica i sons). Camera subjectiva: alterna 1 pla dl personatge am 1 pla d lo q l personatge veu. Veu en off: prsonatge q parla sobre la imatge projectada snse interveni n laccio. Alteracio ordre cronologic: el·lipsi, salt ndevan n el tems. Flashback, sal enrere n el tems. Generes: comedia, drama, historic, ciencia-ficcio... Tipus d plans: gran pla general, pla de conjunt, pla america, pla mitjà, primer pla, pla de detall. Homònims: sescriuen i s pronuncien igual, signifikat diferent. Mots homofons: coincidexen am so. Mots homografs: coincidexen am grafia.

POESIA D POSTGUERRA: n acaba 2ª guerra mndial, franquisme era valorat internacionalmn pk represntava oposicio al comunisme i prohibia qualsvol manifstacio d la cultura catalana. Resistencia a la dctadura i vaga d tramvies al 1951 a Bcn, marca fi dl periode d postguerra i inici d'1a etapa d resistencia + activa. Gran allau imigratoria d prsones procedents dl sud d la Peninsula q buscavn oportunitat d feina. Fins a la mort d Franco, 1975, sntimen q la dictadura era l q impedia dsenvolpamen economic i politic dl pais. S va crea 1 mvimen politic, cultural i sindical d resistencia a la dictadura franquista i s van rellançar 1a serie diniciatives de redreçament cultural, creacio d publicacions com Cavall Fort o Serra d'Or, editorials renovadores com Edicions 62, premis literaris, etc. Duran l franquisme la poesia va se l genere + dinamic i + ric i l k va tnir un public + segur i estable. L retorn a Cataluña d Carles Riba, dspres d lexili (1943), va orienta 1 cnjunt d poetes, + joves, va prolongar la tradicio academica dl noucentisme, l gust x la poesia cerebral i hermetica, expresio culta i rigor exigent en lus d la llengua. Poetes postsimbolistes: Agusti Bartra i Joan Vinyoli. Lavantguardisme s va xpresa x mitja d publicacio d revistes com Poesia (1944), Ariel (1946) i Dau al Set (1948).

CARLES RIBA: (barcelona 1893-1959). Dedicat tta la vida a tasqes intelectuals: critica literaria, traduccio, poesia, etc. Va ser dls 1rs autors n trna d lexili. Va evolucionar ds d1 periode influit pls postulats noucentistes (1r llibre Estances 1919), fins a un simbolisme influit x Mallarmé i Valéry (2n llibre Estances, 1930 i Tres suites, 1937). La Guerra i lexili li donaren veu propia, influida x lumanisme classic i les seves propies vivencies (Del joc i del foc, 1946; Elegies d Bierville, 1949; Salvatge cor, 1952, i Esbos d tres oratoris, 1957). La sva poesia tnia 1 nivell mol elevat d dificultat d comprensio, els simbols i ls metafores remeten a realitats n sempre inteligibles x 1 lector corrent. Carles Riba era 1 gran umanista, va dedica part d la seva vida a la traduccio i divulgacio d classics i dautors moderns. Va escriure tbe relats x infant i critiqes literaries.
CLEMENTINA ARDERIU: (barcelona 1889-1976), esposa d Carles Riba. Va scriure 1a poesia intima q recull lexperiencia marcada pl dolor i penuria d lexili i la postguerra am un llenguatge directe. El 1916 va publica l seu 1r llibre Cançons i elegies, altre llibres com: L'alta llibertat, 1920 i Cant i paraules, 1936. Durant la postguerra va escriure: Sempre i ara, 1946, amb poemes dabans d lexili. Ultims titols publicats: És a dir, 1960 i L'esperança encara, 1969. Els tems q dominen n la poesia d Clementina Arderiu son lamor, la fe, lalegria, el cant, la condicio femenina, l dolor, langoixa, la tristesa, la por i la mort.
SALVADOR ESPRIU: (Sta. Coloma d Farnes 1913 - Bcn 1985). Quan va acaba ls studis, va sclata la guerra civil. Aixo i la mort dl seu pare i dl seu millor amic (Bartomeu Rossello-Porcel), van cndiciona la seva vida i obra literaria. Ls anys 30 Espriu va comneça a publica: El doctor Rip, 1931; Laia, 1932; Ariadna al laberint grotesc, 1935. Va escriure lobra teatral Antígona q reclamava l perdo ntre els 2 bandols. Dspres va passar a scriure poesia. En la seva poesia el tema dminant es la mort. Alguns titols: Cementiri de Sinera, 1946; Les cançons d'Ariadna, 1949; Les hores, 1952; Mrs. Death, 1952; El caminant i el mur, 1954; Final del laberint, 1955.

Entradas relacionadas: