Català diversitat lingüística españa

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,29 KB

 

La diversitat lingüística al món. Diversitat es un concepte difós originalment per l’ecologia per referir-se a la riquesa d’espècies vives dins un ecosistema. En el camp de la lingüística, la diversitat lingüística designa la coexistència de llengües diferents. Hi ha mes de 6000 llengües diferents, on moltes estan en perill d’extinció. Les famílies lingüístiques.L’evolució de les llengües, s’arriben a establir unes famílies lingüístiques que es diversifiquen en subgrups dels quals formen part diferents llengües La diversitat lingüística a l’Estat espanyol.· Castellà: llengua oficial de l’Estat, parlada per 31 milions de parlants i mes de 300 milions en l’Amèrica Llatina i altres.· Català: Prop de 6 milions de parlants. Oficial en Catalunya, País Valencià i Balears. Es parla també a Aragó, Andorra, Catalunya Nord, l’Alguer i una regió de Múrcia.· Gallec: 2 milions i mig de parlants. Oficial en Galícia, oest d’Astúries i nord-est de Castella i Lleó. Íntimament relacionada amb el portuguès.· Basc: 540000 parlants a País Basc, 50000 a Navarra i 80000 al País Basc francès. Llengua oficial a Euskadi. · Lleonès: procés de descomposició, molt castellanitzat. Asturià (100000-450000 parlants), mirandes (10000-15000 parlants).· Aragonès:  23000 parlants a Aragó, actiu només 9000 parlants.· Aranès: Vall d’Aran 4000 parlants de la llengua occitana. La diversitat lingüística a Catalunya. A Catalunya coincideixen llengües pròpies amb les instal·lades, originades històricament o per motius diversos a la societat catalana.· Català: Llengua pròpia de Catalunya, compartida al País Valencià, Balears, Andorra (únic Estat que es oficial), franja de Ponent (Aragó), l’Alguer, Catalunya Nord i regió del Carxe (Múrcia). 1979 recupera l’oficialitat i es un dels signes d’identitat nacional de Catalunya.· Aranès: Llengua pròpia de la Vall d’Aran, compartida per la societat aranesa amb resta de terres. Arrelament i vitalitat de la llengua occitana. 1990 es declara llengua oficial. El català no es llengua pròpia sinó llengua instal·lada.· Llengua de signes catalana: Llengua pròpia dels sords catalans. Canal espaciovisual. 1994 reconeguda oficialment i es utilitzada per 32000 persones.· Castellà: segona llengua de Catalunya. Es present en història lingüística del territori, es llengua oficial on l’Estatut d’Autonomia de 1979 reconeixen el caràcter oficial, llengua internacional i primera llengua parlada per la meitat de la població.·



Anglès: tercera llengua a Catalunya encara que no s’expressi demogràficament. Ve donada per ser d’ús internacional més estesa. Llengua estrangera majoritària als centres d’ensenyament catalans.· Altres llengües que ha aportat a Catalunya mes de tres-cents llengües com el tamazight, l’àrab entre altres. Gràcies al turisme (llengües europees) o immigració (gallec).

Els fenòmens de contacte entre llengües. La sociolingüística és la disciplina que estudia la llengua amb relació al seu ús en la societat. S’ocupa de la variació de la llengua en funció de l’ús que en fan els parlants i, sobretot, l’ús de llengües diferents en una mateixa societat. Bilingüisme: ús alternatiu de dues llengües. Individual: quan l’individu domina, mes o menys equilibradament, dues llengües i en tria una o altra en funció de factors.Territorial: quan un espai polític te dues zones clarament diferenciades des del punt de vista lingüístic.Social: quan dues llengües coexisteixen en el si d’una societat determinada en què una d’aquestes llengües és la pròpia del territori i l’altra la llengua instal·lada. Diglòssia: situació de dues llengües en contacte en que els parlants en fan servir per a usos formals i altra per usos informals. Minorització: és el procés de disminució del seu us per part de la comunitat que la parla en el territori que li es propi que pot acabar conduint a la substitució lingüística.  Llengua minoritzada que esta discriminada al seu propi territori i està pressionada per la llengua dominant. Llengua minoritària que te un nombre relativament reduït de parlants però no té pressió de cap llengua.Normalització: procés de reorganització social que té com a objectiu estendre el coneixement l’ús i les actituds favorables a la llengua minoritzada. Normativitizació: establiment i difusió de la normativa oficial de la llengua. Normalització: presa de consciencia per part de la comunitat i el canvi de les actituds lingüístiques que afavoreixen la substitució.Planificació lingüística: actuació organitzada de l’Administració pública a favor de la normalització de la llengua.· Castellà: segona llengua de Catalunya. Es present en història lingüística del territori, es llengua oficial on l’Estatut d’Autonomia de 1979 reconeixen el caràcter oficial, llengua internacional i primera llengua parlada per la meitat de la població.·

Entradas relacionadas: