Catala Literatura literatura

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,09 KB

 

El segle XX. El modernisme. Introduccio a la societat de l'època: Durant els darrers anys del segle xix i els primers del xx, catalunya va patir una profunda transformacio: una extraodinaria expansio economica i industrial, acompañada dun enorme creixement de les grans ciutats, sobretot de BCN. El catalanisme va evolucionar cap a posicions politiques diversificades conservadores o federalistes i republicanes. Els ideals politics es van entendre amb forsa arreu del pais. Lany 1901 va neixer la Lliga Regionalista, el parir catalanista de caracter conservador que va dominar la vida politica de catalunya durant el primer quart del segle xx. Les dues condicions de treball van provocar una presa de consciencia de la classe obrera.

El modernisme: Al principi dls anys noranta del segle xix va sorgir un desig de modernitat. Els artistes, escriptors, pensadors... es van adonar que el pais anava endarrerit respecte a la resta deuropa. Van deixar de mirar cap a Madrid per enmirallarse en França, Alemanya i Anglaterra. Aquest proces anomenat modernisme, hera hereu de la renaixensa. El modernisme catala va ser un dels preiodes mes esplendorosos en tots els camps: literari, artistic, de pensament... pel que fa al modernisme literari, s'esten del 1890 al 1910 i se sol dividir en dos períodes.    Primer període: * La revista lavenç que va iniciar una campanya per promoure la reforma linguistica del catala i va donar a coneixer a catalunya la cultura eurupea.  * Santiago Rusiñol i les festes modernistes de sitges, la primera de les quals es va celebrar lagos de 1892. Segon periode: el modernisme es va consolidar com a moviment, va perde part de lagresivitat del principi. Aquesta etapa es va iniciar amb laparicio de la revista Joventut. . //SACABAT//   El modernisme va neixer marcat per lenfrontament entre lartista i la societat, ja que mentre que el primer volia elevar el nivell cultural i espiritual de la societat, aquesta nomes saferrava a les coses materials.

En el camp de la poesia cal destacar: Joan maragall, Victor catala (pseudonim caterina albert), Raimon casellas, prudenci bertrana i josem pous i pages, ames de santiago rusiñol i joan puig ferrater. La poesia modernista: La poesia modernista inclou un conjunt de tendencies i correns. Es van anar incorporant a la poesia catalana diverses sensibilitats vigents arreu d'Europa. Aixi al costat de la poesia de tendencia romantica trobem, el simbolime, el vitalisme, la poesia social, el naturisme, el paranassianisme, etc... 1. El simbolisme pretenia suggerir estats animics. 2 El vitalisme exaltava el paper central de la vida humana al mon 3. La poesia social es preocupava pels fets socials i sobretot per la marginacio que patien diversos sectors de la societat. 4. El naturimse pretenia integrar i harmonitzar l'home i la natura. 5. El paranassianisme pretenia recuperar el gust per la forma i crear un llenguatge poetic.

Joan Maragalll Barcelona (1860 - 1911) era fill duna familia de la burgesia textil. va estudiar carrera de dret perque no volia seguir l'activitat empresarial. Amb tot sense cap interes per lexercici de l advocacia va dedicar una part de la seva vida al negoci familiar i fins als anys 30no va comensar a destacar com a poeta i periodista. El 1980 va ingressar en el Diario de Barcelona i va collaborar amb lavenç la revista mes emblematica del modernisme. Des de les pagines daquestes dues publicaciones, va donar a coneixer alguns dels corrents eurupeus que mes van influir en el moviment modernista. Lobra de joan maragall inclou tres generes: poesia, assaig i articles periodistics. Lobra poetica mes important esta constituida per Poesies, el comte arnau, nausica, l'elogi de la paraula i lelogi de la poesia.

L'escola mallorquina. Sota aquesta denominacio es coneix un grup de poetes units per lorigen geografic pero tambe pel fet de compartir una serie de caracteristiques poetiques com ara la visio del paisatge , lacontencio en lexpresio dels sentiments i la influencia dels classics.

La narrativa modernista els modernistes tambe van modernitzar la prosa catalana. Aquesta modernitzacio va incloure dos aspecctes: 1 La renovacio de la novella i el conte, que eren els textos en prosa mes importants. 2 la creacio de nous tipus de textos en prosa literaria, amig cami entre la poesia i la prosa.   ///  El modesnistes van trencar amb molts aspecters dels corrents anteriors. Volien transcendir i enlairerse cap a lexpressio de nous mons especialment del mon interior dels personatges. El seu genere preferit va ser el conte, peruqe els permetia un argument mes concentrat i no els reclamava tanta tensio narrativa. les novelles sovint eren una acumulacio de contes o de narracions breus, la majoria pubnlicades com a fascicles en revistes setmanals o publicacions periodiques. La novella modernista  els sots ferestecs de raimon casellas va inagurar el perioda que va cloure la vida i la mor de jordi fraginals de josep pous i pages. Autors destacats daquest genere van ser victor catala i prudenci bertrana i joaquim Ruyra. Caracteristiques 1 El protagonista rebel i incomformista, lluita contra el determinisme ambiental per tal d'autorelitzarse i dominar el seu propi destí. 2 La psicologia del protagonista pren una importancia extraodinaria 3. Lespai geografic o social en que se situa laccio adquireix un valor sibolic que reflecteix el conflicte entre lidividu i lentorn. 4 Les descripcions son detallistes i busquen sempre la dimensio simbolica. 5 El determinisme, aixi com la introduccio de realitats crues i decadents, serveixen per crear un clima adequat a la sensibilitat subjectiva de lescriptor modernista. EL DETERMINISME ES UNA DOCTRINA SEGONS LA QUAL EL DESTI DE CADA PERSONA JA ESTA FIXAT PER SEMPRE JA ABANS DE NEIXER DE MANERA QUE TOTS ELS NOSTRES ACTES ESTAN PREDETERMINATS.

VICTOR CATALA (Caterina Albert) Es va donar a coneixer amb Drames rurals 1902 , un recull de contes i de narracions breus, amb temes com la marginacio de la dona o la visio tragica de l'existencia. La seva obra mes important es solitud (1905), la progagonista en una persona lliure i independent. Solitud esta escrita en una prosa plene defectes poetics i de simbols que intenten transmetre les sensacions i la vida interior de la dona.

PRUDENCI BERTRANA La seva obra principal, Josefat, narra la historia dun campaner de la catedral de girona que seduit per una dona de mala vida, la fineta es veu arrosegat a una vida de depravacio sexual i humana. Escrita en forma de novella breu, josefat va consagrar el seu autor i el va convertir en un important novelista de lepoca. La van seguir naufrags  i el llibre de narracions proses barbares. Posteriorment, bertrana va a tornar a publicar nobelles entre les quals cal destacar, JO, memories dun metge filosof i la trilogia entre la terra i els nuvols.

JOSEP POUS I PAGES La novella La vida i la mort de jordi fraginals es sens dubte la mes coneguda i la llegida de les seves obres. En jordi, jove actiu, ple d'ideals i d'imaginacio, es veu abocat per la tradicio familiar a seguir a la carrera de capellà. Quan coneix l'alberta, de la qual senamora, s'adona de la situacio en la quel es troba i s'hi rebella, abandonant els estudis eclesiastics. Amb la seva empenta i les ganes de viure, va creant el seu propi desti, fins que una malatia fatal li anuncia la imminencia de la mort. Tanmateix, el suicidi finalrepresenta un desafiament i una victoria sobre el desti marcat per la natura.

Entradas relacionadas: