Català prefabrià

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,12 KB

 

 Bonaventura Carles Aribau va escriure aquest poema quan es trobava a Madrid, treballant per al banquer català Gaspar de Remisa. Va voler oferir-li pel seu sant, l'enyorança de la pàtria, vista des de Madrid com a llunyana, com si fos des de l'"exili".El poema és el més important dels que va escriure, perquè la resta de la seva obra es considera d'escàs relleu, i és breu i circumstancial.
Pel que fa al poema La pàtria es publicà a la revista El vapor al 1833. Aquest fet és de gran importància per a les lletres catalanes per dos motius: perquè és el primer poema Romàntic en llengua catalana i a la vegada perquè assenyalà el punt de partida del moviment de la Renaixença.
El poema obtingué una gran repercussió ja que va exercir una influencia sobre la poesia romàntica posterior, principalment per aquests aspectes: El poema mostra duna manera exemplar que era possible escriure literatura culta i de qualitat en català. També perquè anuncia amb un to nostàlgic i alhora exaltat de la poesia catalana romàntica, com també els seus temes mes comuns: l'enyor de la pàtria i de la llengua, com a representant de la pàtria que es pot veure a lestructura del tema, pel que fa a cada octava, que és la següent: les dues primeres octaves parlen de l'enyor de la terra, les tres següents octaves parlen de la llengua i la darrera octava serveix per a fer l'homenatge al Patró. I la justificació de lús de la llengua, feta amb arguments basats en el passat esplendorós i amb altres basats en la llengua de la infantesa, dels somnis i de la sinceritat. I lúltim aspecte és que elabora un model de llengua literària que es mantindrà vigent fins a final del X!X. És a dir, proposa un model format a partir de la rica llengua medieval i del llenguatge considerat mes pur, que per als romàntics és el de les zones rurals del país.
Pel que fa a la mètrica el poema té 6 octaves reials, de 8 versos alexandrins (12 síl.Labes) amb cesura 6+6 i amb els dos hemistiquis masculins . La rima és consonant, masculina i femenina. I l'estructura és ABBA ACCA- DEED DFFD - GHHG GIIG - JKKJ JLLJ - MBBM MNNM - OPPO OQQO, una estructura creuada, que manté la mateixa rima en les posicions 1a, 4a, 5a, i 8a de cada octava.

En conclusió el poema conté molts elements propis del Romanticisme: la lira abandonada , la identificació del paisatge amb la problemàtica personal, el destí perseguidor i l'enyor de la pàtria perduda . En tot cas, cal destacar el concepte de pàtria d'Aribau, que no es correspon amb Espanya sinó amb Catalunya.


Els inicis de la recuperació de la llengua Catalana en el camp de la narrativa va ser lenta i especialment dificultosa en el cas de la novel·la. Una de les causes va ser la manca duna tradició pròxima, ja que la producció narrativa medieval de les grans novel·les com Curial e Güelfa o Tirant lo Blanch shauria perdut durant l Edat Moderna. Tot i que la Renaixença tendia a buscar en el passat, els escriptors anaven recuperant la visió de la societat catalana més immediata.
A partir de 1830, aparegueren els primers escriptors catalans que produïen novel·les pròpies, però escrites en castellà. Es tracta de novel·les històriques que tracten temes de la historia general espanyola i que adapten els models dels grans autors estrangers. A la dècada dels quaranta apareix la novel·la de fulletó, aquesta novel·la busca lèxit a partir de lestimulació i lexcitació a un públic popular perquè sigui fidel, ja que la novel·la es publica per capítols. I el 1862 Antoní Bofarull publica la primera novel·la contemporània en llengua catalana Lorfeneta de Menàrgues
El costumisme arriba sobretot a partir dels anys 60, a través de la premsa satírica i humorística que pràcticament era l'únic mitjà on es podia publicar en català.
La prosa costumista, tot i ser un producte del romanticisme, obre una nova via amb relació a la novel·la romàntica, ja que pren la realitat immediata com a matèria literària. I els valors com la imaginació, lemotivitat i el dramatisme són substituïts per la capacitat dobservació, la descripció i l humor.
Com que els escriptors costumistes eren conscients de que vivien en una època en què les formes de vida tradicionals estaven a punt de desaparèixer a causa dels canvis socials provocats per la industrialització, i es van proposar reflectir en les seves obres un sentiment de nostàlgia, com si volguessin salvar-les de loblit.
El gènere més representatiu és larticle o el quadre de costums.

Entradas relacionadas: