Catala pronoms febles

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,82 KB

 
ÀNGEL GUIMERÀ
Àngel Guimerà és un escriptor català, que va néixer a Santa Cruz de Tenerife, el 1845, i va morir a Barcelona el 1924. Fou dramaturg i poeta, va escriure poesia, prosa i teatre. Però, sens dubte, en el vessant on més va destacar, va ser el teatre; així, doncs, com a dramaturg va ocupar un destacat lloc en la consolidació del teatre català modern. Si bé, en els seus inicis, Guimerà va demostrar preferència per a la tragèdia romàntica (Mar i Cel), les seves obres posteriors es van acostar gradualment al drama realista contemporani. Va escriure obres teatrals molt brillants. Com a poeta, també té una obra destacada, que fou recollida en diversos volums el 1887. Fou guardonat com a mestre en gai saber als Jocs Florals de Barcelona. Tampoc podem oblidar que va escriure tres narracions de gran interès: El gos de casa, Rosa de Lima i el nen Jueu.
CARACT.LLENGUATJE
Terra Baixa és una obra literària escrita abans de la normativització de la llengua catalana, feta per Pompeu Fabra a principis del segle XX. Així, doncs, el català de Terra Baixa és prenormatiu i presenta les següents característiques:
- L'article tradicional
lo, los estava essent substituït per el, els; per això, els personatges vacil·len entre l'un i l'altre.
- Utilització de demostratius com
aqueix, aqueixos com a sinònims d'aquest, aquests.
- Es nota, encara, una tendència arcaïtzant a usar les formes plenes dels pronoms (
me, lo…) en posició preverbal.
- Les formes verbals usades són les actualment vives al català central, llevat del subjuntiu present dels verbs amb arrel velar (si
ga, riga, respongués, visquen…/tregui, rigui ), que encara tendia a conservar una conjugació més antiga, viva al català occidental.
- Ús de la preposició
a davant del complement directe de persona.
- Reforçament de la preposició
a davant de vocal.
- Al seguit del verb en infinitiu.
- Certes substitucions dels pronoms clítics de complement indirecte
li o los o del complement directe ho per hi o bé simplement addició de hi davant del pronom de complement indirecte plural els.
- Tendència popular a marcar certs femenins invariables amb
-a.
- Conservació freqüent de la preposició àtona (
a, en, amb, de) davant la conjunció que.
- Manteniment, sovint, de la preposició
amb o en regida davant d’infinitiu.
- Ús de gerundis que indiquen conseqüència, com en castellà.

Alguns trets propis del llenguatge col·loquial utilitzat pels personatges de l'obra són els següents:
- Ús de paraules col·loquials o de mots d’altres nivells presos en sentit propi del llenguatge col·loquial.
- Ús de castellanismes col·loquials.
- Abundor d'exclamacions i d'interjeccions.
- Ús de diminutius, augmentatius o despectius.
- Recurs a la derivació de caire intensificador.
- Utilització de locucions i maneres de dir populars o de dites.
- Utilització constant de formes pronominals dialectals populars.
- Ús de formes verbals considerades avui dia col·loquials, però que llavors eren freqüents al registre literari, com
vui, sapigués, donguis, digue-ho… Fa servir el pretèrit perfet perifràstic (vas cantar), que era considerat no literari, encara que a vegades posa en boca d’un personatge algun pretèrit perfet simple (cantares), culte.
- Abundor de frases interrogatives i exclamatives.
- Presència de frases interrogatives totals introduïdes amb la conjunció
que.
- Abundor de construccions d’intensificació.
- Repeticions intensificadores.
- Ús de pronoms febles no estrictament necessaris gramaticalment, ja que són una anticipació de paraules de la mateixa frase.
- Tematitzacions que exigeixen pronoms febles.
- Utilització de frases inacabades.
- Abundor de vocatius.
- Abundor de frases juxtaposades.
- Ús de certs incisos, de frases que formen com un parèntesi dintre d’una altra oració.
- Certa abundància de frases coordinades.

Entradas relacionadas: