Català Unitat 3 (part.2)

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 21,67 KB

 

L’EDAT MODERNA:
-El segle XV marca la fi de l’Edat Mitjana i l’inici de l’Edat Moderna. Els limits d’aquest nou periode se solen fixar entre la caiguda de Constantinoble en poder dels turcs (1453) i la Revolucio Francesa (1789). Son 3 segles i mig en que la societat europea configurara un nou ordre sociopolitic, una nova manera d’entendre el mon i una nova sensibilitat artistica.
-
L’expansio de l’humanisme intalia constitueix la base i el punt de partida dels grans moviments artistics i literaris de l’edat moderna. En primer lloc, del renaixament (s. XV i XVI); despres, del barroc (s. XVII); i finalment de la ilustracio al Neoclasicisme (s. XVIII)
CARACTERISTIQUES DE L’EDAT MODERNA EUROPEA:
-En l’ambit socioeconomic, es produeix un creixement demografic, una expansio economica i la consolidacio de la burgesia urbana.
-En l’ambit politic, es creen grans potencies estatals, on s’implanten les monarquies autoritaries, i s’inicia la colonitzacio d’america.
-En l’ambit cientific, es comença a aplicar el metode experimental, es produeix un gran progres en tots els camps de la investigacio cientifica i es difonen grans avenços tecnics.
-
En l’ambit del pensament, s’esten l’umanisme arreu d’europa, s’imposen la rao i l’esperit critic, prospera una visio antropocentrica de l’univers i neixen uns nous valor socials i politics.
-
En l’ambit espiritual, es difon una nova espiritualitat, augmenta l’escepticisme religios i es crea un conflicte de gran abast al si del cristianisme entre els reformistes protestants i els contrareformistes catolics.
-
En l’ambit artístic, es recuperenm els ideals classics, es concep l’obra d’0art com a font d’admiracio i plaer i triomfa l’estetica classica, que enten l’art com a una imitacio de la realitat.
SITUACIÓ HISTORICA DELS PAÏSOS CATALANS A L’EDAT MODERNA:
-Poblacio reduida: catalunya i les balears no es van recuperar de la perdua de poblacio causada per la pesta negra (XIV iXV) i les males collites fins al segle XVIII; el pais valencia va perdre mes d’una quarta part de la poblacio a causa de l’expulsio dels moriscos (1609).
Economia poc desenvolupada: la perdua dels mercats mediterranis, a causa de la inseguretat de les rutes comercials provocada pel domini turc i la pirateria;M la conflictivitat inbterna, a causa de les guerres i l’expansio del bandolerisme, i la impossibilitat d’incorporarse al mercat atlàntic, van fer que l’economia catalana fos basicament una economia de subsistencia i autoconsum, amb un percentatge elevat de la poiblacio vivint en el llindar de la pobresa.
-Situacio politica desfavorable: la unio dinastica de la corona de castella i la corona d’arago va fer que la corona del rei es trasllades a castella sota el regnat dels austries (1516-1700), si be es va mantenir la independencia politica dels regnes de la corona d’arago, sovint els interessos politics de castella van anar en detriment dels interessos de catalunya, valencia i arago, cosa que provoca conflictes molt importants com per exemple, la guerra dels segadors (1640-1659). Sota el regnat dels borbons (1714), el rei felit V va abolir les institucions politiques dels regnes d’arago i els va sotmetre a les lleis i al govern de Castella.
-Mancaça de mecenatge cultural: la desaparicio de la cort reial; l’absentisme de l’aristocràcia, que es va traslladar a castella, i la poca capacitat ecopnomica de la burgesia van deixar el pais sense els mitjans economics necessaris que haurien permes consolidar una cultura moderna. A causa d’aquesta situacio, l’activitat cultural catalana va ser ecassa i, en molts aspectes, subsidiària de la castellana.
-Abando linguistic: l’aristocràcia cortesana, emparentada amb la noblesa castellana, ja en el segle XVI es va decantar per l’us de la llengua castellana; en el segle XVII bastants escriptors, impresionats pels grans auors barrocs castellans, van decidir escriure en castella o copiar-ne els models; el decret de nova planta (1716), a mes de suprimir les universitats catalanes, va imposar el castella com a llengua oficial, i diverses disposicions legals del segle XVIII imposaren l’us del castella en els documents oficials, i posteriorment, en l’ensenyament. Tanmateix el catala va ser, en tota l’Edat moderna, l’unica llengua que coneixia i utilitzava la majoria de la poblacio.
EL RENAIXAMENT (XV i XVI):
-moviment cultural i artistic que s’originà com a consequencia de l’expansio dels ideals de l’humanisme. Es va iniciar a italia, concretament a la republica de florencia, durant el segle XIV i es va estendre arreu d’europa durant els segles XV i XVI. La idea de reneixer conte implicit un anhel de recuperar els ideals de la cultura classica. Els intel·lectuals del renaixament contemplaven l’Edat Mitjana com una etapa tenebrosa que separava l’antiguitat grecollatina resplendent d’una edat moderna que intuien tambe esplendorosa. Per tant, el seu objectiu era enllaçar antiguitat i modernitat: es tractava doncs d’imitar els classics antics per aconseguir ser moderns.
-
Seguint aquesta lini, l’art dfel renaixement pretenia ser un art classic, es a dir, un art entès com una imitacio de la realitat i regit pels principis de mesura, equilibri, harmonia i serenor. Les obres del renaixament van abandonar, en bona part, el caracter simbolic, doctrinari i religios que caracteritzava l’art medieval, i van prendre un caracter mes realista i fet a la mesura humana.
-En el camp de la literatura, els esctriptors del renaixament recorren amb frequ``encia a un seguit de topics classics, entre els quals destaquen el locus amoenus, el carpe diem i el beatus ille.
-
En la creacio poètica, s’imposen l’egloga i l’elegia, generes procedents de la tradicio llatina, principalment dels poetes Horaci i Ovidi; l’us del sonet, forma poetica introduida per Petrarca. Entre els poetes mes importants del renaixament europeu, cal destacar l’espanyol Garcilaso de la Vega (1501-1536) i el frances Pierre Ronsard (1524-1558)
-De la creacio en prosa, conve destacar la vitalitat de la literatura d’idees, en forma d’assaig o de dialeg. Entre els pensadors mes importants, cal destacar l’holandes Erasme de Rotterdam, l’italia Nocalo Machiavelli, l’angles Thomas More, el valencia Joan Lluis Vive i el frances Michel de Montaigne.
LA POESIA CATALANA DEL RENAIXAMENT. PERE SERAFI:
-El renaixament va representar, en el terreny de la poesia, el triomf del petrarquisme. Els temes mes habituals d’aquest corrent van ser l’amor, la naturales i els mites classics. Quant a les formes metriques, es produeix la consolidacio del sonet i del decasil·lab italia sence cesura.
-
Pere serafi (1505-1567) va ser el poeta mes important de la literatura catalana del segle XVI. La seva obra constitueix una cruilla de corrents literaris: antics i moderns, cultes i populars.
-Admirador dels trobadors i, sobretot, d’Ausias March, la poesia de Serafi mante vius molts dels recursos metrics i expressius de la tradicio medieval; pero, alhora, coneixedor de les innovacions de l’Humanisme i el Renaixament, Serafi es converteix en el maxim representant del petrarquisme en la literatura catalana: tant en la metrica, com en les imatges, com en el to. En l’aspecte metric, el sonet es una de les frmes predilectes de pere Serafi.
-
Tanmateix, al costat de la creacio mes culta, sigui en la linia de March, sigui en la linia de Petrarca, pere Serafi sobresurt com a poeta quan recrea formes i temes de la tradicio popular, amb els quals aconsegueix fer una poesia d’un gran lirisme, entre ingenu i delicat, com en el poema D’un desesperat amor.
LA PROSA CATALANA DEL RENAIXAMENT. CRISTOFOR DESPUIG:
-Els humanistes italians, per expressar els seus pensaments o les seves reflexions, van conrear la prosa dialogada, tal com ho havien fet els grans autors de les literatures grega i llatina. Els escriptors catalans van recorrer a aquesta tecnica literaria ben aviat: Bernat Metge, el primer humanista catala, ja la utilitza en Lo Somni a finals del segle XIV, un segle abans del triomf del Renaixament.
-En el segle XVI, deixant de banda les obres de l’humanista valencia Joan Lluis Vives, escrites en llati, el dialeg catala mes important va ser Los coloquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) de Cristofos Despuig (1510-1580). Aquesta obra consta dels sis dialegs que mantenen tres personatges mentre passegen per la ciutat de Tortosa. El debat que mantenen els personatges, ric i variat, analitza diversos temes culturals i politics.
-
Les idees fonamentals que hi defensa el cavaller tortosi son les seguents: en primer lloc, fa una defensa del patrimoni historic, cultural i natural de Tortosa; en segon lloc, fa un al·legat a favor de Catalunya i de la llenguacatalana; i en tercer lloc, critica catella i els seus historiadors pel fet que consideren que espanya es nomes catstella i que, d’aquesta manera amaguin l’existencia i la historia de Catalunyal’obra s’inscriu, doncs, dins el genere de la literatura d’idees i, mes concretament, pot ser entesa com una obra assagistica.



EL TEATRE CATALA DEL RENAIXAMENT. JOAN FERRANDIS D’HEREDIA:
Durant el renaixament, seguint les empremtes del teatre classic grecollati, va sorgir a Europa una nova dramaturgia de contingut civil, que es representa a les universitats i a les corts aristocratiques.
-Quan Germana de Foix, vidua del rei Ferran II el Catolic, fou designada lloctinent de Valencia (1526), hi va crear una cort aristocratica a l’estil de la cort reial de Napols. El seu nou marit, el duc de Calabria, va fer portar part de la biblioteca reial napolitana i va crear una capella de musica, amb una quarentena de musics, que conreaven tant el repertori religios com el profa. En aquesta cort (1526-1550), d’estil renaixentista, s’hi organitzaven balls, festes i representacions teatrals. Les obres que s’hi representaven mostren l’ambient aristocratic i sumptuos de la cort i la situacio de diglossia que si produia: sovint s’utilitzava el catala quan es representava l’ambient domestic, pero en canvi, s’utilitzava el castella quan els cavallers tractaven afers de certa importancia o quan es manifestaven sentiments enlairats.
-

Joan Ferrandis d’Heredia (1450-1549) es autor de La vesita (1525), una farsa alegre i despreocupada de les dames valencianes i dels seus costums socials. El tema de l’obra es l’hipocresia social i la intencio es ironitzar sobre l’exces de cortesia de les dames valencianes. L’obra es trilingue: uns quants personatges utilitzen el catala; uns d’altres, el castella, i un, el portugues. Aquesta obra es representativa de la tradicio realista i satirica de Valencia.
EL BARROC (SEGLE XVII)
-moviment que predomina a Europa,sobretot a Espanya i Anglaterra, durant el segle XVII.Neix a finals del segle XVI en un moment de crisi politica i religiosa, economica i cultural.
-
Enfront de l’optimista visio universalista del renaixament, el Barroc representa la diversitat cultural i artistica i, per tant, presenta trets peculiars i diferenciats en cada pais. Tanmateix, a tot arreu, l’art i la literatura tendeixen a dissimular la duresa de la realitat embellint-la a traves de l’artifici, l’ornamentacio i el lluiment; o be tendeixen a accentuar-ne els aspectes negatius per mitja de la parodia, la caricatura i la satira corrossives, que es una altra manera d’enfrontarse al pessimisme de la realitat.
-L’artista del barroc crea l’originalitat i sotmet l’estetica classica a l’experimentacio per tal d’impressionar el public. Resultat s’aquest afany experimentador es el naixament de l’opera i el ballet, generes complexos i de gran espectacularitat.
-El pas del renaixament al barroc compta amb dues grans figures literaries: miguel de Cervantes (1547-1616) i William Shakespeare.
-Lestetica del barroc va reeixir sobretot en la literatura castellana, principalment en els camps de la poesia i del teatre. Els autors mes destacats van ser, Gongora, Quevedo, Felix Lopez de Vega i Calderon de la Barca, com a dramaturgs.
-Tot i coincidir amb l’epoca del barroc, frança experimenta un periode de gran esplendor sota el reialme del rei Sol (Lluis XIV). I en el camp de la cultura, es concreta en l’expansio del racionalisme o classicisme. Aquest corrent neoclassic triomfara mes tard arreu d’Europa.
-
El teatre frances del segle XVII va seguir, doncs, els principis del classicisme: la diferenciacio de generes, la regla de les tres unitats, el sentit de la utilitat, el caracter aristocratic i refinat i el decorum poetic. Els dramaturgs francesos mes destacats van ser Pierre Corneille, Jean Racine i Moliere.
LA POESIA CATALANA DEL BARROC(FRANCESC VICENT GARCIA):
-Com s’ha dit anteriorment, el prestigi que aconsegui la literatura castellana va fer que molts escriptors catalans imitessin els models barrocs castellans. La poesia barroca es entesa com un exercici de virtuosisme retoric, amb abundancia de metafores, hiperboles, paradoxes, antitesis, hiperbatons, etc...
-Francesc Vicent Garcia (1579-1623), conegut popularment com el Rector de Vallfogona, es autor d’una extensa obra poetica que es caracteritza per la seva diversitat de formes i, sobretot, de registres: va compondre sonets de gran elegancia, decimes delicades de marcat to sensual, romanços burlescos i satires despiatades, poemes narratius plens de referencies socials, poemes obscens i ecatologics, etc... Tant per aquesta gran diversitat com pel gust constant per l’artifici retoric, Garcia segueix els passos dels grans poetes barrocs castellans, de manera especial els de Quevedo
-Entre els poemes d’estil elegant i delicat, destaquen aquells que son elogis de la bellesa d’una dama. Es en aquests poemes on podem trobar les millos qualitats del poeta.
LA PROSA CTALANA DEL BARROC(JOSEP ROMEGUERA):
-En la prosa barroca del segle XVII, destaca l’obra Ateneo de grandesa (1681) de Romeguera (?-1723). Aquesta obra conte catorze reflexions de tema moral o filosofic, anomenades eminencies. Cada eminencia consta de quatre parts: un aforisme, un comentari en prosa, un emblema i una glossa en prosa. L’estil de Romeguera es altament al·legoric i artificios. Romeguera s’inspira en l’escriptor aragones baltasar Gracian.
EL TEATRE CATALA DEL BARROC(FRANCESC FONTANELLA):
-En el segle XVII, la comedia barroca va potenciar l’espectacularitat i la sorpresa de les representacions teatrals. Francesc Fontanella (1622-1701) es l’autor de les peces mes innovadores del teatre barroc catala. Les seves obres mes importants son Tragicomedia pastoral d’amor, firmesa i porfia (1642), obra en prosa que contraposa un mon idealitzat, i Lo desengany, obra en vers en que uns pastors, per resoldre els seus problemes amorosos, sontemplen una farsa mitologica que representa les noces de Venus i Vulca; es tracta, doncs, de teatre dins el teatre. Desengany, un personatge al·legoric, ensenyara als pastors que la superacio de l’engany nomes es possible, precisament, gracies al desengany. 
LA PROSA CATALANA DE LA ILUSTRACIO(BALDIRI REIXAC I RAFAEL D’AMAT):
-Els ilustrats van donar una gran importancia a l’educacio. En aquesta linia, Baldiri Reixac (1703-1771) va publicar Instruccions per l’ensenyança de minyons (1749), un tractat cabdal dins la historia de la pedagogia. Amb la finalitat d’ensenyar com s’ha de practicar l’educacio dels infants, ofereix maximes i exemples de bona vida i dona consells sobre la manera de comportar-se. En l’ambit escolar, fa propostes molt innovadores: defensa la graduacio dels continguts, proposa un metode nou d’alfabetitzacio, critica l’escolaritzacio multitudinaria, defensa la reprensio dels minyons pero en rebutja el castic.
-
Ja en el pas del segle XVIII al XIX, l’escriptor barceloni Rafael d’Amat, baro de Malda (1746-1818), va escriure l’obra mes extensa de tota l’Edat Moderna, titulada Calaix de Sastre (1769-1816). Aquesta obra es una cronica escrita desde la perspectiva d’un aristocrata benestant. Alguns fragments de l’obra anaven destinats a ser llegits en veu alta en les tertulies que celebraven els nobles barcelonins. Calaix de sastre te un gran interes documental, ja que ens dona una imatge molt fidel de la seva epoca: la gent, els costums, la manera de viure i de pensar.
EL TEATRE CATALA NEOCLASSIC(JOAN RAMIS):
-El teatre neoclassic frances fou ben aviat conegut i traduit a la Catalunya Nord i a l’illa de menorca. Sota la influencia del dramaturg frances Jan Racine, el menorqui Joan Ramis (1782-1819) es va convertir en el millor representant del teatre neoclassic catala: la contencio de les emocions, el missatge etic i el bon gust son alguns dels aspectes de la tragedia Lucrecia (1769), la seva obra mes important. L’obra explica la historia de Lucrecia, una dama romana del segle VI abans de crist, que es ultratjada pel rei, simbol de la tirania. Lucrecia, per defensar el seu honor, es dona mort amb un punyal. El seu marit, despres d’arrencar el punyal del cos de Lucrecia, s’aixecara contra la tirania, i acabara amb la monarquia romana. Es tracta d’una defensa de l’honestedat, la llibertat i el be comu per damunt dels interessos individuals. L’obra esta escrita en versos alexandrins, amb 5 actes seguint la regla de les 3 unitats.
EL COMPTE ARNAU:
-El Comte l'Arnau fou un ric noble de la mitologia catalana. A causa de diversos pecats (com relacionar-se amb una abadessa o no fer bé els pagaments promesos), va ser damnat eternament. Condemnat a cavalcar durant tota l'eternitat com a ànima en pena sobre un cavall negre al que li surten flames per la boca i els ulls, el Comte l'Arnau va sempre acompanyat per una colla de gossos diabòlics que li fan de seguici. Aquest personatge llegendari i mític català, més conegut universalment com "el Comte Arnau", és probablement el més conegut de tots els esperits, ànimes en pena i fantasmes del Principat. En principi, també és un personatge literari que té el seu origen en una cançó tradicional catalana, possiblement apareguda a Ripoll a finals del segle XVI en la qual es narra el diàleg entre l'ànima del comte Arnau, que purga l'incompliment dels seus deures militars i la seva vídua. Des de Ripoll, el mite arribà arreu dels Països Catalans i se li van incorporar elements d'una llegenda anterior, del 1017, en què se'l relaciona amorosament amb una monja del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Entradas relacionadas: