Català varietats lingüístiques

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,13 KB

 
Llengua i variació La llengua és un sistema de signes utilitzat per persones molt diverses en situacions molt diferents. Segons les característiques personals dels usuaris de la llengua i condicions concretes de cada situació de comunicació varien notablement. Aquest fenomen s'anomena variació lingüística. Varietats geogràfiques, dialectes i son variants de la llengua comuna en diferents territoris. Varietats socials, adapten la llengua general a la seva particular manera de ser. Varietats funcionals, registres que reflecteixen la capacitat de la llengua per adequar-se al nivell de formalitat. Varietats geogràfiques. Català oriental La a es manté i les es es redueixen a e tancada La u es manté i les os es redueixen a o tancada Amb la i: caixa Increment ix: podrix Mantenen la n: hòmens Espill, melic, monxó. Català occidental Les tres vocals es redueixen a vocal neutra Les tres vocals es redueixen a u Sensa la i: ca(i)xa Increment eix: podeix Perden la n: homes Mirall, llombrígol, ocell. Dialectes occidentals - Català nord-occidental: fonètica: e àtona com una a, morfologia l'indicatiu es pronuncia [o], subjuntiu acabas en e, us article masc. lo/los, lèxic canella (aixeta), maçana (poma), trebol (sostre), xut (mussol), muricec (ratpenat). - Valencià: fonètica: pronunciació de la r final, i -nt,-lt,-ng; morfologia indicatiu és e o no segons conjugacions, imperfet subj. -ara,-era,-ira, us de en (ve en nosaltres) ; lèxic: àuia (aigua), vesprada (tarda), creïlla (patata). Dialectes orientals:-Rosellonès: fonètica e i o obertes i tancades en posició tònica la o tònica en u, mots esdríxols pasen a plans; morfologia la terminació -i de la primera persona del singular del present; sintaxi el no es pas; lèxic: influència del francés votura (cotxe), gara (estació), llestar (triar), oir (sentir), retrat (jubilat), peirer (paleta), cornes (banyes), jaupar (lladrar) .-Central: fonètica la pronunciació en e oberta de vocals tòniques, vocals neutres tòniques i pronunciacions del tipus ceia o uial; morfologia terminació -u de la primera persona del singular del present d'indicatiu de la majoria de verbs; lèxic: granera, mandra, joguina. - Balear: fonètica existència de la vocal neutra en síl·laba tònica; morfologia article personal en/na, article salat se, terminació de la primera persona singular del present; lèxic al·lot (noi), ca (gos), cercar (buscar), horabaixa (tarda), idó (i doncs), xot (bé), pus (més), doblers (diners). - Alguerès: fonètica la pronuncia en a en síl·laba tònica de les vocals tòniques a, e oberta i e tancada; morfologia superlatiu es repeteix l'adjectiu, article masc. lo/los, terminació per la primera persona singular del present; lèxic arcaisme: promest (blat) mont (muntanya), camba (cama), sard: molendo (ase), sidaro (tresor), i italianismes: assai (molt), lego (tot seguit), alora (llavors), ecco (vet aqui).

Varietats socials Està determinada per factors com l'edat, el nivell d'estudis, la residència en zones rurals o urbanes. També l'edat i l'ús d'argots. Varietats castellanitzants -Xava: es refereix a l'àrea metropolitana, adoptada tant per les persones castellanoparlants que s'han anat incorporant a l'ús del català. Obertura de la vocal, no distinció de les es i les os obertes i tancades, ensordiment de consonants sonores, africació de consonants fricatives, pronúncia com a i de la grafia ll, abundància de castellanismes lèxics i gramaticals. -Pijo: Varietat que apareix a la segona meitat del segle XX, molt influïda pel castellà. A vegades s'incorpora expressions d'altres llengües sobretot de l'anglès. Pronunciació de la vocal neutra i la a, la tendència a tancar a la manera castellana la e i la o obertes. Varietats d'edat Infants: utilització d'un vocabulari específic, especialment en alguns camps lèxics, com la família, animals, aliments. Abús de diminutius, sobretot amb relació a les parts del cos. Construcció en tercera persona. Entonació més emfàtica que en la parla corrent. Llenguatge dels joves: és una varietat rica i creativa, que es caracteritza per un vocabulari específic, especialment en els camps lèxics relacionats amb les activitats dels adolescent i joves, com l'educació, lleure, abús de mots i utilització d'un reguitzell d'expressions originals. Argot Es una varietat utilitzada per grups socials restringits o activitats concretes i tenen la intenció de comunicar-se internament sense ser compresos per la resta de parlants. Varietats funcionals Quatre factors: tema que fa referència, canal o mitja de transmissió, relació entre emissor i receptor que determina el grau de formalitat de la comunicació, intenció que incideix en el tipus de text triat en cada situació. Varietats informals col·loquial: utilitzat per comunicar-se en la vida quotidiana que es la pròpia amb el tracte amb els amics, coneguts, veïnat. Frases inacabades, estructures exclamatives i interrogatives, repeticions paraules truncades. -familiar: queda restringit a aquest àmbit més íntim varia de llar en llar i també segons el fet que els usuaris siguin la parella, la família reduïda o ampliada. -vulgar: conté molts elements que es consideren inadequats, com incorreccions fonètiques, gramaticals o lèxiques o renencs, insults i mots gruixuts en general. Varietats formals -estàndard És la varietat pròpia de l'àmbit acadèmic, de la premsa, dels programes informatius, dels textos de divulgació humanística o científica. Llenguatges d'especialitat. Són els que fan servir els col·lectius professionals. Van associats a una professió concreta, són propis de textos específics molt marcat per la temàtica que tracten. -Literari: anomenat poètic te una intencionalitat estètica que es basa en un grau d'elaboració artística superior al de la resta de varietats.

Entradas relacionadas: