Catalana

1a conjugacio: Els verbs acabats en ar, -çar, -gar, -jar, -quar, -guar canvien l'ultima consonant del lexema davant una desinencia començada en e o i. Els verbs acabats en -ear, -iar, -oar, -uar porten dieresi en algunes formes de present subjuntiu i de l'imperatiu.

 P. de Subjuntiu: Canviï, canviïs, canviï, canviem, canvieu, canviï. Suï, suïs, suï, suem, sueu, suïn.

Imperatiu: Canviï, canvia, canviï, canviem, canvieu , canviïn. Suï, sua, suï, suem, sueu, suïn.

2a Conjugacio: Els verbs jeure, neixer, treure i els seus derivats tenen arrel doble. Quan la vocal de l'arrel es atona s'escriu sempre -a; quan es tonica, s'escriu amb la vocalque es pronuncia:

P. d'indicatiu: Jec, jeus, jeu, jaiem, jaieu, jeuen

P. de subjuntiu: Jegui, jeguis, jegui, jaguem, jagueu, jeguin.

Imperatiu: Jegui, jeu, jegui, jaguem, jaieu, jeguin.

Els vers poder i voler s'escriuen amb -o en totes les formes excepte enla 1a persona del singular del present d'indicatiu, en el present de subjuntiu i l'imperatiu:

P. d'indicatiu: Puc, pots, pot, podem, podeu, poden.

P. de subjuntiu: Pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin.

Imperatiu: Pugui, pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin.

3a conjugacio: Els verbs collir, cosir, escopir, sortir, tossir i els seus derivats s'escriuen amb la vocal que es pronuncia quan es tonica i amb o quan es atona:

P. d'indicatiu: Surto, Surts, Surt, sortim, sortiu, surten.

P. subjuntiu: Surti, surtis, surti, sortim, sortiu, surtin.

Imperatiu: Surti, surt, surti, sortim, sortiu, surtin

Els verbs acabats en vocal + -ir, com ara agrair conduir, traduir, construir, etc...(incoatius) porten dieresi en alguns casos:

P. 'indicatiu: Agraeixo, agraeixes, agraeix, agraïm, agraïu, agraeixen.

Imperfet d'indicatiu: Agraïa, agraïes, agraïa, agraíem, agraíeu, agraïen.

Passat simple: Agraí, agraïres, agraí, agraírem, agraíreu, agraïren.