Catalanisme

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,82 KB

 

La crítica al centralisme

La nova constitució espanyola del estat liberal del segle XIX va definir a espanya com una unica nació, amb unes uniques corts dipositaries de la sobirania nacional, i seria un estat amb centralització de la política, l'economia, l'administració, el judjats i les forces militar a madrid.

Catalunya estava encontra d'aquesta visio centralista i va ser criticada durant tot el segle XIX.

El federalisme

En el 1840 i apartir de la lluites politiques i socials, va apareixer el federalisme de la mà del republicanisme. Al 1868, amb l'aparicio del partit republicà democràtic federal el federalisme és va extendre rapidament. L'aparició d'aquet partit va ser més important a Catalunya i va compta amb el soport de part de la burguesia, d'alguns medis urbans i, el més important, del proletariat industrial.

Pi i Margall, el principal promotor del federalisme, defensava que  Espanya era una nació. Desfensava l'Estat Federal Espanyol havia de ser format apartir de l'unió de les diferents regions de la peninsula.

L'any 1869 un grup de federals catalans, van signar el pacte federal de Tortosa un acord per impulsar un Estat federal espanyol que comtamplesi la sobirania popular i l'historia de la corona d'aragó.

Es va concretar com deuria de ser el estat federal durant la primera republica i es va fer un proyecte de amb la constitució dels 1873 però amb el fracas de la republica i durant l'epoca de restauració es van perdre totes les posibilitats.

La lliga de Catalunya i el Missatge a la Regent

Amb la restauració de la monarquia catalunya es resignava a predre dret que havien conseguit abans i també volien aconseguir alguns drets més que encara no tenien, amb la restauració van entrar els partirs consevador i lliberals amb una alternança a les eleccions gracies al falsejament electoral. Van crear la nació Espanyola i la diferencia que això implicava esque cada comarca abans tenia el seu codi civil i ara seria el mateix per a tot el pais, ja que es tenien que unificar lleis.

Es fa forma una agrupació, La lliga de Catalunya, formada per homes com Verdaguer, Puig i Calafalch, etc. que lluitava pels interesos de catalunya du'una forma totalment consevadora, per lluitar per conservar els seus drets com a catalans. La lliga de catalunya era reacia a que s'aprobes el codi civil del estat espanyol, però al final es va aprobar però, catalunya va conservar alguns dels seus drets ja que el govern va acceptar canviar el codi, això es considera la primera victoria del catalanisme.



El catalanisme tradicionalista

Durant la implantació del estat liberal la majoria del clero catala va donar el seu soport al carlisme i van adoptar posicions integristes i antiliberals. Al final durant la restauració part dels clero va canvia d'opinio i va donar soport al liberalisme mes conservador i aquet grup de persones vans formar el setmanaria La Veu del Montserrat.

Josep Torras va defensar un catalanisme d'arrels cristianes i els clero, per tal de regenerar la societat catalana, havia de ser el que mogues la tasca de portar la cristianització al model social meny creient.

La formació de la unió catalanista

El moviment catalanista i la lliga de catalunya amb la campanya contra els projecte del codi civil va mostrar la necesitat d'organitzarse millor.

Es per aixoò que es van crear l'unio catalanista comarcal i apartir d'aixo es forma l'unio catalanista que era format per totes les comarques.

La unió va tenir molt de suport entre la Catalunya rural, els propietaris mitjans, els comerciants, els professionals liberals i els intel·lectuals.

La organització va propulsa la consciencia catalanista i l'obtenció d'un ampli autogovern per a Catalunya.

Les Bases de Manresa

Un acte de l'unio que es fa formar a manresa i que tenia l'objectiu d'aprovar un programa politic que va rebre el nom de Bases per a la Constitució Regional Catalana. El document recollia els principis politics del catalanisme politic i posava importancia en el paper de catalunya en l'acció a la politica espanyola.

El poder de l'estat central quedaria limitat i donaria moltes competencies al poder catala. S'hi proclamava l'oficialitat de la llengua catalana, que els carrecs publics a Cataluya fossin exercits per catalans i el voluntariat del serveis catala.

Entradas relacionadas: