Catalanpoemas

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 18,11 KB

DEL SEGLE XVI AL XIX. DECADÉNCIA I RENAIXENÇA-> L' oda La patria va ser escrita per Bonaventura Carles Aribau (Barcelona, 1798-1862) quan treballava a Madrid.Aribau la va publicar a la revista El Vapor el 1833 i es convertí en el símbol d'arrencada del moviment conegut després  x la Renaixenca, x l' exaltació romántica del paisatge (Montseny i Llobregat) i per ser el primer poema culte publicat segons els nous gustos romántics.Per Aribau, exiliat de Catalunya, només hi ha una possibilitat de satisfer l'enyoranca que sent: la llengua.» // Fa servir recurs sintactic,metafores+simbols x despedirse d la seva terra(Cat),es despedeix d la geografia katalana.L'anyora,= q als torrents, el plor dels vens.Recorda la llengua y lanyora.Elogi de la llengua,record x les tradicions.El poeta es dirigeix a la llengua con si fos 1 xsona(xsonifika la llengua).La recuperacio d la llengua y la identitat es 1 topic d la reneixença. La compara am 1 arbre migrat(mtafora).Al XIX es cnsidera el catala cm 1 llengua.Apareixem Hiperbatons(Posa vb al final).Treu la o d la 1a pers dl sing dl present(mallorki) Forma L'oda esta estructurada en sis cobles de vuit versos alexandrins amb rima creu-creuada, és a dir, 12N12B/12B/12N12C/12D/12D/12C. Versos masculins y femenins, de 12 silabes amb rima consonant (ABBA,ACCA).

MODERNISME. Miqpuel Costa i Llobera x eskriure el poema el pi de Formentor, agafa cm a referència els pins q hi ha als penya-segats d la peninsula de Formentor, a la costa nord-est de 1'illa de Mallorca, en una extensa propietat familiar. Aquells paisatges li serviren d'inspiració per abona part de la seva obra.A la primera estrofa declara el seu amor i admiració per el pi. A la segona i la tercera canta les virtuts que li atribueix aquell arbre tan simple, a la quarta estrofa, diu q tota aquella perfecció i fortalesa no poden ser humanes sinó k provenen «de les amors del cel», de la Divinitat. A 1'estrofa cinquena i sisena, parla del geni que tot ho ha creat que té l'absolut dominiva una mica més enlla quan l' equipara amb el geni creador que tot ho domina «i vencedor espolsa damunt les nuvolades I sa cabellera real». A partir de les estrofes setena i vuitena, «El pi de Formentor» es converteix en un confident i tb en un exemple perfecte a seguir x part del poeta: l'estima, l'admira i fins i tot, 1'enveja.La figura i presencia de l' arbre es cnverteix en símbol ideal cap a la perfecció. //Trobem: ARCAISME(mon cor/ses fulles), MEDITERRANEITAT(parla sobre la a sobre la viña, lolivera, el taronger, el propi pi ja mostra aquesta karacteristika). COMPARACIO(com 1 gegant..),VITALISME(amb ganes d viure pot sobreviure el pi al penyassegat. Celestial(smbla k salimenti nomes del vent./////El poema consta de vuit estrofes de quatre versos alexandrins i un cinque hexasílab. Amb una rima que segueix l'esquema: 12A 112B 112A /12A 16b. Retoricament, destacaríem la figura de la personificació a que sotmet el pi. Hi ha expressions que ratifiquen aquest fet


 


 



MODERNISME: La vaca cega» és un dels poemes més difosos de Joan Maragall(mentalitat cnservadora duna persona benestant-Màxim exponent d la poesia modernista.Escriu x plaer i x refugi.Vou e desastre del 98, on es perd Cuba,Puerto Rico, i la setmana tràgica.) (Barcelona, 1860-1911). Va ser eskrit a lestiu probablement d 1893. segons smbla a la font del Cubilá, entre Camprodon i Sant Ioan de les Abadesses (Ripolles), on el poeta estiuejava amb la familia. Es 1 poema q sa fet molt popular. Sinklou dins del modernisme, en el kual pren molta importancia entre altes, la natulareza..Dona la sensacio d q es com lobservacio del natural. Maragall n t imaginacio, eskriu sobre la realitat q veu, no inventa. Té un esperit vitalista, tal i com es mostra kuan la vaca kau i torna a aixecarse. Hi ha repeticio de sons(aliteracio), provoca lentitud, q es com camina la vaca. Un dels temas q toca es la solitus(ve tota sola//"Lasolitu, victor català)).Apareixen recursos literaris k serveixen x aillar uns conceptes i destakarlos: es cega, la vaca es cega, va tota sola, ella cauria...) Apareixen encavallament,polisindeton,antitesi,aliteracio. Hi ha una enumeracio daccions:topa d morros(pot parlar sobre lautor, q vol canviar la societat xo xoka amb la realitat), xo torna(vitalisme,optimisme,noabandona). Es repeteix x exemple, el so A, i alguna consinant (ll). Bona part dels versos estan dedicats a descriure les causes que han dut a la vaca a ser cega, i com no pot fer el que fan les seves companyes. És 1 marginada pel destí tragic, l' envolta la solitud, pero acaba assumint desgracia Forma Configuren el poema un seguit de vint-i-tres versos decasíl-labs sense rima regular.

MODERNISME:Oda a España: Aquest poema és fruit del posicionament de Joan Maragall davant la crisi colonial que porta l'Estat Espanyol a la guerra amb els EUA l'estiu de 1898. El poema, escrit al 1898, va ser publicat a la revista Catalonia. Tema:El generacionisme. Parla despaña coms i fos 1 mare(pensa en catala a españa). Primera persona(Jo poetic). Encavallament al vers 1-2, per aillar el concepte -no castellama-. no menciona el catala, nega el castella.Escriu com parla xq encara no existeix lortografia catalana.Apareixem preguntes retòriques a la tercera estrofa i monoleg de lautor a España. Arriba a la conclusio d q no es pot canviar el pais. En aquest poema sa daplikar la mètrika kastellana,fins la silab tonika.(agudes+1sil,planes=,esdruj-1) Versos de 9 sil, 10 sil, 4 sil al 5º vers de lestrofa.Paraules clau de la reineixença=concepte d patria o identitat propia, la llengua com a simbol + imp. Maragall critika les persones d les grans rikeses del pssat i diu q hem de regenerarnos(tb hi estan dacord la gen del 98).Maragall n es independen y kuan diu "adeu España", es refereix a deixar lespaña antiga, vella).//////El poema s' estructura en vuit estrofes de sis versos de metre divers, con ja he esmentat anteriorment.No te una rima regular i només alguns versos de manera lliure coincideixen amb la mateixa rima. //El poema es presenta com un dialeg amb Espanya que, de fet és només un monoleg del poeta que se serveix d'interrogacions retoriques.

Entradas relacionadas: