Catalassdadsad

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 15,44 KB

 

ELS GÈNERES LITERARIS
QUÈ ÉS LA LITERATURA?
DIEC2:
1 Art d'escriure i de llegir, coneixement de tot el que ha estat escrit.

2 Producció d'obres en què hom es proposa més un fi estètic que no didàctic.

3 Activitat intel·lectual centrada en l'estudi de la producció literària.

4 Conjunt d'obres literàries d'un poble (literatura catalana), d'una època (literatura romàntica), d'un gènere (literatura èpica), destinades a un determinat públic (literatura infantil), etc.
ELS GÈNERES LITERARIS
Un gènere literari és un concepte que permet classificar les produccions literàries segons lestructura i el contingut.
Els 3 grans gèneres són:
POESIA
TEATRE
NARRATIVA
EVOLUCIÓ DELS GÈNERES LITERARIS
La classificació tradicional dels gèneres la devem a Aristòtil (s. IV aC):
Èpica: narració de fets històrics des d'una perspectiva heroica.
Lírica: poesia en què predominen la subjectivitat, els tons afectius i sentimentals i emotius.
Tragèdia: composició teatral d'estil elevat que representa una acció seriosa i greu en què el protagonista és endut cap a la catàstrofe per una passió o per la fatalitat.
Drama: composició teatral considerada un gènere mixt entre la tragèdia i la comèdia.
Comèdia: composició teatral caracteritzada pel desenllaç feliç, i per la seva intenció, generalment crítica, moralitzadora o satírica.
Com es pot observar aquesta classificació feia referència més a aspectes de contingut que no pas de forma.
POESIA
Segons el DIEC:
Art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, normalment el del vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc., als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal alhora.
"La poesia és un joc on,
sota una realitat aparent,
hi apareix una altra d´insospitada
Joan Brossa
La poesia és joc, però també foc; recerca, però també gràcia; coneixença, però també transcendència. En el fet poètic (en la inspiració), la pròpia llengua esdevé per al poeta una llengua estrangera que el condueix més que no pas la condueix ell.
Carles Riba
CARACTERÍSTIQUES
-
Gènere literari en el qual sexpressen sentiments, experiències emocionals de lautor, etc.
-Es val dun llenguatge complex i elaborat (el significat no és evident).
-Fa possible lexpressió de la intimitat i el jo poètic.

ELEMENTS BÀSICS
-
Vers: successió de paraules que ocupen una sola línia i són determinades pel número de síl·labes, la rima i el ritme.
En català només sha de comptar fins a la darrera síl·laba accentuada.
Els versos poden ser:
Dart menor: fins a 8 síl·labes, es representen amb una lletra minúscula.
Pas/sa/ven/in/fants/i/do/nes (7 síl·labes) [Vicent Andrés Estellés]
-Tetrasíl·labs
-Pentasíl·labs
-Hexasíl·labs
-Heptasíl·labs
-Octosíl·labs

Dart major: a partir de 9 síl·labes, es representen amb una lletra majúscula.
Ve/les/e/vents// han/mos/de/sigs/com/plir (10 síl·labes) [Ausiàs March]
-Enneasíl·labs
-Decasíl·labs
-Hendecasíl·labs
-Alexandrins


Un vers té cesura quan hi ha una pausa enmig que el divideix en dues parts anomenades hemistiquis.
Deixaré la ciutat que em distreu de l'amor
J. Salvat-Papasseit
Deixaré la ciutat // que em distreu de l'amor
!!!Cal tenir en compte els fenòmens de contacte vocàlic:

Ø Sinalefa: uneix en una sola síl·laba dues vocals en contacte pertanyents a mots diferents (quan una de les vocals és i o u àtones).
Ets eixida del son com el mar. Tota humida
Marià Manent
ØElisió: supressió duna de les dues vocals en contacte quan totes dues són iguals o quan una de les dues és vocal neutra.
ØLa nit sense esma camina
Josep Carner
ØHiat: pronunciació en síl·labes diferents de les dues vocals en contacte.
És el seu plor o era laigua
Josep Palau i Fabre
ØRitme: a partir de la repetició de combinacions de síl·labes tòniques i àtones.
Peus rítmics: formats per la combinació de dues síl·labes (ritme binari). És a dir, tota paraula que diem té un accent marcat cada
dos síl·labes (binari) o cada tres (ternari).
Mireu la bona gent que torna massa dhora
A T /A T/ A T/ A T/ A T/ A T/ A

ØRima: És la repetició dels sons al final dels versos a partir de la darrera vocal tònica. Pot ser de dos tipus:
ØConsonant: quan es repeteixen vocals i consonants a partir de la vocal de la síl·laba tònica.
Un jersei i uns pantalons a
que corrien per la prada b
hi van fer una ensopegada b
que shi van deixar els mitjons. a
Miquel Desclot
ØAssonant: quan sols es repeteixen les vocals a partir de la vocal de la síl·laba tònica.
La lluna quieta en el cel -
és un rodolí de llanda. a
Li cau el moc gota a gota -
pobra lluna refredada! a
Enric Soler i Godes
La rima també es classifica en:
Masculina: si laccent final del vers recau en un mot agut: amic, trobador.
Femenina: si laccent final del vers recau en un mot pla o esdrúixol: noia, ànima.
Altres classificacions de rima són:
ØRima interna: es produeix entre paraules dun mateix vers:
Salvem esculls entre cants i re
ülls
ØVersos sense rima: versos que no rimen.
M'agrada la noia rossa
dels llavis pètals de rosa
ØVersos blancs: versos que no rimen, però que tenen altres particularitats mètriques.
Estrofisme:
Els versos es combinen a partir destrofes, les quals poden ser:
Ø Isosil·làbiques: versos amb el mateix nombre de síl·labes.
ØAnisosil·làbiques: amb versos amb diferent nombre de síl·labes.
Segons el nombre de versos que tenen les estrofes poden ser:
Apariat: 2 versos amb rima consonant
Ex: rodolins, refranys.
Tercet: 3 versos dart major o menor, rima consonant i esquema variable.
Quartet, quarteta: 4 versos dart menor o major amb rima consonant.
abba / abab
Quintet, 5 versos dart menor o art major i rima consonant, enllaçats almenys per dues rimes consonants diferents.
Esquema: variable
Sextet: 6 versos dart menor o major i rima consonant enllaçats per dues o tres rimes consonants diferents (esquema variable).
Octava: 8 versos dart major que presenta dues variants:
Cobla: 8 versos dart major i consonant.
ABBA CDDC creucreuada
ABAB CDCD cadenoencadenada
ABBA CDCD cadenocreuada
ABAB CDDC creuencadenada
Octava Reial: 8 versos decasíl·labs i rima consonant.
ABAB ABCC
Dècima: 10 versos dart menor.
abbaaccddc (espinela)
Sonet: 14 versos dart major (decasíl·labs o alexandrins), generalment formats per dos quartets i dos tercets.
Romanç: tirallonga de versos heptasíl·labs. (Versos senars no rimen. Versos parells sí rimen).
ROMANTICISME
Decadència
Renaixement i Il·lustració: DECADÈNCIA
Factors negatius:
Afebliment de la personalitat política
Davallada dobres literàries
Situació diglòssica entre els agents culturals
Nom creat pels intel·lectuals de la Renaixença.

Factors del període:
-
Castellanització de la cort (unió Catalunya i Castella).
-Política unificadora dels Àustries.
-Decret de Nova Planta (1716): absolutisme monàrquic.

Context històric
S. XIX
-Època de grans canvis: de lAntic Règim al Règim liberal (a partir de la Revolució Industrial).
-Els burgesos impulsen el moviment de la Renaixença.
RENAIXENÇA
Període: 1833-1877.
Impuls a la producció literària culta en llengua catalana.
Limpuls va ser regit per la conscienciació nacionalista.
Origen: a partir de la publicació (1833) del poema d'Aribau "La pàtria.
Una causa del moviment va ser el romanticisme.


EL ROMANTICISME
-
El romanticisme és el moviment cultural que predominà a Europa des de finals del segle XVIII i durant el segle XIX. Significà una renovació profunda en molts aspectes.

-Sorgí a Alemanya (final s.XVIII)

EL ROMANTICISME A CATALUNYA
El romanticisme es manifestà a Catalunya amb la Renaixença (2a meitat del s. XIX).
Es va dur a terme:
La recuperació de la llengua i la literatura catalanes.
El moviment, tot i ser bàsicament literari esdevingué polític fins a convertir-se en una font pel catalanisme.
La revista Europeo (Bcn 1823-1824) va introduir les bases del moviment.
Diario Europeo. Article Luigi Monteggia:
«El carácter principal del estilo romántico propiamente dicho consiste en un colorido sencillo, melancólico,sentimental, que más interesa al ánimo que a la fantasía». Quien haya leído El corsario y El peregrino, de Lord Byron; el Atala y el Renato, de Chateaubriand; el Carmañola, de Manzoni; María Stuard, de Schiller, tendrá una idea más adecuada del estilo romántico de lo que podamos dar nosotros en abstracto».
S'hi afirma que Walter Scott és «el primer romántico del siglo».
Característiques:
Originalitat i imaginació en la creació.
Artista = ésser superior.
Exaltació de la natura i el paisatge.
Insatisfacció de la realitat propera i recerca duna evasió:
ü Passat (edat mitjana)
ü Llocs exòtics.
Ø Temes: melangia i mort.
Ø Ús del mite i el símbol.
Ø Exaltació dels valors culturals i nacionals.

ØAtracció:
§Foscor
§Caos
§Agitació i irracionalitat
Estil caracteritzat per l'ús de recursos expressius:
Ø hipèrboles
ØAntítesis plenes de violència
ØFrases inacabades (punts suspensius)
ØCanvis estròfics i mètrics dins una mateixa composició
ØVictòria de la fantasia i del sentiment sobre la raó
Objectius de la Renaixença
Recuperar i depurar la llengua catalana.
Conscienciar la gent de la identificació: llengua-nació.
Fomentar laparició de nous escriptors que recuperessin els gèneres literaris.
Impulsar el paper de les institucions i crear noves entitats.
JOCS FLORALS
1r moment:
Certàmens literaris manllevats de la tradició trobadoresca, instituïts a Tolosa de Llenguadoc (1324-1484)
2n moment:
-1859: època en què es tornen a celebrar.
-Temes: pàtria, fe, amor
-Cronologia
§1859-1879: motor de la Renaixença
§1880-1899: noves generacions
§1900-1910: noves estètiques
-1911-1936: distanciament dels responsables de les estructures oficials: rebuig de les normes ortogràfiques.
-1936-1939: supressió a causa de la Guerra Civil.
-1941-1977: se celebren una part en el país (clandestinament) i una altra part a lexili.
-1978: es tornen a celebrar a Barcelona.
Què van propiciar?
Aparició de noves generacions dautors.
Recuperació dels gèneres literaris.
Creació duna infraestructura editorial al voltant dun públic consumidor de literatura catalana.
Lema: Pàtria, Fe i Amor
Premis:
- Poesia patriòtica: englantina dor.
- Poesia religiosa: viola de plata i dor.
- Poesia amorosa: flor natural.
- Guanyador dels 3 premis: mestre en gai saber.
AUTORS
Europeus:
-Goethe (alemany)
-Hugo (francès)
-Shelley (anglesa)
-Byron (anglès)
-Bécquer (espanyol)
Catalans:
-Bonaventura Carles Aribau
-Serafí Pitarra
-Jacint Verdaguer
JACINT VERDAGUER
Neix a la plana de Vic al 1845.
Ingressà a un seminari al 1855.
Es va interessar de seguida per la poesia.
Al 1965 va participar per primer cop als Jocs Florals i hi va obtenir 2 premis.
Va representar la recuperació de la poesia culta en català
Obres:
-Poesia:
-Èpica:
üAtlàntida (1877)
Barreja història i mitologia a través dels temes de:
vEl descobriment dAmèrica
vLenfonsament de lAtlàntida
Colom (nàufrag) contacta amb un ermità que li explica com va desaparèixer el continent. Sintueix que ell sdescobrirà Amèrica.
üCanigó (1886)
-Connecta amb els orígens llegendaris de Catalunya.
-Narra les gestes del comte Tallaferro contra els moros que arriben a Catalunya.
-Protagonista Gentil (fill de Tallaferro), el qual abandona el seu lloc de guàrdia per una fada.
-La natura descrita és sublim i serena.
§Lírica: connecta amb les arrels populars.
üPoesia patriòtica
Pàtria (1888)
Aires del Montseny (1901)
üPoesia religiosa
Cants místics (1879)
Flors de calvari (1896)
Prosa
§ Excursions i viatges (1887)
§Dietari dun pelegrí a Terra Santa (1889)
§Rondalles (1905)

Entradas relacionadas: