Cavalleries i narrativa/ Joan Rois de Corella

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,53 KB

 

CAVALLERIES I NARRATIVA:La narrativa de cavalleries naix al nord de França cap a la segona meitat del segle XII. En principi, es tractava de reelaboracions pseudohistoriques tant de l´epica francesa, materia de França, com de llegendes clàssiques llatines, materia de Roma. Pero la Font d´on beu mes la narrativa de cavalleries son les recreacions dels antics mites celtics que foren coneguts com a materia de Bretanya. Chretien de Troyes va sistematitzar un cicle de novel·les en vers tota la mitología referida al rei Artús i als personatges que l´envoltaven: la reina Ginebra, Merlí, Morgana i els cavallers de la Taula Redona, llegendes que, fins aleshores, havien estat transmeses només de manera oral i estaven ja en fase de desintegracio.
La tematica d´aquestes novel·les es una mescla d´aventures militars, de religiositat i de relacions amoroses. Juntament amb les ambientacions realistes, hi apareixen elements meravellosos i inversemblants(dracs,gegants, etc) Els relats se situen en epoques remotes i en geografies fantastiques, relacionades amb les mitologies europees. Segueixen sempre l´esquema de la quest o recerca d´algun objecte: el cavaller a qui s´ha encomanat una missió ha de superar una serie de proves simboliques en un cami de perfecionamente personal que el du a enfrontarse al seu destí. Les narracions de cavalleries es van convertir, amb algunes obres com ara el Llibre de l´ordre de cavalleria de Ramon Llull o el Tractat de cavalleria de Pere el Cerimonios, en manuals de comportament cavalleresc. Auestes obres tingueren gran difusio tant a la Corona d´Arago com en altres territoris: recordem que el llibre de Llull va ser el primer que isqué d´una prensa inglesa. Tenim algunes traduccions de la materia de Bretanya des de el segle XIII a terra nostra, com ara La demanda del sant Graal o el Lancelot de Leonís, del segle XIV i també obres originals en vers amb un llenguatge molt occitanitzat, com el Jaufré o el Blandín de Cornualla, que ja presenta algunes caracteristiques realistes.
Novel·la caballeresca: els espais geografics son reals, el temps es el persent o el passat inmediat i els herois no son prototipus sobrehumans, sino que presenten una psicología i unes caracteristiques propies i fins i tot, poden tenir objectius ben prosaics: la riqueza,el poder, la fama, l´amor d´una dama.. Les anomenades novel·les cavalleresques respecten el pacte de versemblança propi de la historiografía i generen una ficcio modélica, pero posible.

Enfront de la novel·la caballeresca als segles XIV i XV firen molt populars una serie narracions d´extensio mitjana, estructura senzilla i amb forta presencia de motius folklorics, que representaven mons meravellosos i personatehes d´una peça, amb virtuts sense tara o dolents sense redempció. Són adaptacions o traduccions de relats medievals, com




ara La filla del rey d´Ungria, La comtessa Fidel o la Historia d´Admich e Melis. Aquests son els llibres de cavalleries que condemnará Cervantes en

el Quijote. En la nostra literatura destaquen l´anonima Historia de Jacob Xabalín i sobretot Curial e Gûelfa i Tirant Lo Blanc.JOAN ROÍS DE CORELLA I LA VALENCIANA PROSA:Dins el grupo d´escriptors més afectes a la idealitzacio i als models classics, destaca Joan Rois de Corella. Fill segon d´una familia de baixa noblesa, va estudiar teología i rebé ordes menors, la qual cosa no li impedí mantener almenys una relacio amorosa prolongada de la qual van naixer dos fills. Corella va gaudir d´un gran prestigi en la societat del momento i de molta influencia tant entre els cercles de l´aristocracia culta com en els cenacles burguesos.
La seua obra s´enmarca en la narrativa amorosa fortament influida per classics com Ovidi i Séneca, i relacionada amb autors italians com Bocaccio i Alberti. Es tracta d´una literatura destinada a la lectura en cercles refinitats que valoraven mes l´alambinament de l ´analisi sentimental que les aventures bèl·liques. Corella destaca un carácter antoheroic assenyalat amb poca inclinacio a l´heroisme masculi, que exalçava la narrativa de cavalleries, i s´esforçava a compaginar l´exercici literari amb un fort component ètic.
El tret mes caracteristic d´aquest genere es un estil elegant i de sintaxi recargolada per la imitacio de construccions llatines,van triar moltes vegades generes no narratius com el debat o la lletra i es habitual que les narracions tinguen una significacio al·legorica. Ofereix la mostra mes harmónica, va ser conegut amb el nom de valenciana prosa. Amb mes o menys fortuna, la usaren autors com Francesc Alegre, Francesc Carroç Pardo de la Casta, i Miguel Peres i Bernardí de Vallmanya.
Les narracions podrien ser catalogades com a prosa poetica ja que l´autor s´hi esforça a aconseguir un ritme deliberat amb mecanismos retorics. En aquest estil, Corella adapta els principals mites amatoris de l´antiguitat i en proposa una lectura moral. Les fonts principals son les Metamorfosis i les Heroïdes d´Ovidi i el cicle de la guerra de Troia. Hi destaquen la Historia de Josef i la Historia de santa Magdalena, en que l´autor aplica els mateixos recursos que en les de tema profà.
Corella es clar hereu d´Ausias March. Escriu estrofes d´un lirisme puríssim i d´altres d´un dramatisme tens.


Entradas relacionadas: