Central

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,3 KB

 

2) MEDUL·LA ESPINAL part inferior del SNC. s'allotja en el conducte raquidi, q s'esten al llarg d la columna vertebral i proporciona proteccio. Forma un tronc cilindroide q comença al bulb raquidi, arriba dins la 2ª vèrtebra lumbar i acaba en la secció esmolada anomenada con medul·lar, d'on surt una prolongació fibrosa ( filum terminale, despres hi ha sacre i coccix).// Medula es un lloc de pas de les grans vies de conducció d'impulsos nerviosos q van sels centres cerebrals a la perifèria i viceversa ( excloent el capp i el coll, q transiten pels nervis del SNP).A + conté importants centres neuronals, q son la base de molts actes reflexos. // Si es fa tall transversal a la medula veiem q al centre hiha acomulació substància grisa en forma de papallona (motoneurones alfa encarregades de fer moure musculs estriats o voluntaris i responsables del moviment, i les motoneurones gamma q regulen la contraccio muscular) i al voltant hi ha substància blanca (circulen fibres nielíniques)// Al llarg medula emergeixen una sèria de nervis, anomenats raquidis, q formen part del SNP. /////     Mielinització proces d'embolcallament de les celules del SN. La mielina es substància blanca formada per lípids ( greixos) i proteines. Mielinització es una condició necesària pel desenv motor de persones pq fa posible transmisio impulsos electrics x linterior fibres nervioses. Aquest proces sinicia en el fetus uns mesos abans del naixement i sallarga fins al 2º o 3er any. ës la base del desenv. del SN. El desenv dels nens es fa seguint les lleis de maduració ( llei cefalocaudal, llei proximodistal i llei de flexors i extensors) i per tant aquest desenv esta sotmes al proces de mielinització. Proces mielinitzacio es pot accelerar amb tècniques s'estimulació.  ///// Transmisió de l'impuls nerviós: l'activitat muscular s'inicia en el cercell o en el tronc encefàlic, i transmet impuls nervios a través de les neurones, q son unitats bàsiques del sistema nervios motor. L'impuls nervios passa d'una celula a la seguent en un proces q es coneix amb el nom se sinàpsis. Aquesta transmisió es fa de 2 maneres: 1) Sinapsis elèctrica, per mitja del canvi ionic (pol + a - d'unes celules a altres) 2) sinàpsis química, q es fa a partir de substàncies químiques q son despres d'unes celules i q son recollides per les celules seguent. // La transmisio de l'impuls quimic es + rapis q l'electric.// Sinapsi i transmisió de limpuls nervios es fa de manera optima quan el proces de maduració de les neurones s'ha produit, la mielinització. ""la q pasa de neurona a neurona es la quimica i la q pasa dins la neurona es lelectrica"" //// SNPerifèricconstituït pels nervis perifèrics q estableixen conexions entre SNC i diversos sectors de l'organisme. Està format perls nervis raquidis ( encarregats de conectar articulacions, pell o musculs de qualsevol part del cos a excepcio del cap amb la medula espinal. Realitzen 2 funcions: 1) reben i transporten al SNC estimuls sensitius (o aferents) q reben els receptors sensorials. 2) Transmeten impulsos motors (o eferents) provinents de vies piramidals i extrapidamidal del SNC als òrgans efectors corresponents( musculs i articulacions) // D'una banda rebem la sensibilitat de innerven( articulacions, musculs, pell) i la transmeten a la medula espinal i als centres superiors i de l'altre transmeten impulsos nerviosos originats a l'encefal i a la medula als efectors dels musculs encarregats de realitzar o inhibir moviments. /// Hiha 31 parells de nervis espinals o  raquidis q reben nom de vertebres anteriors al seu punt de sortida ( 8 parells de nervis cervicals, 12 dorsals, 5 lumbars 5 sacres i 1 coccogeal) i els nervis cranials (permeten el moviment dels musculs del cap, la cara i el coll). ////  SMuscular transforma impulsos nerviosos originats al cervell en energia mecànica mitjançnt els musculs. 3 tipus musculs segons teixit: Llis o visceral ( organs interns. sacciona involuntariament pq esta conectat al SNP; Cardiac  controlat pel SNV ; l'estirar (esquelètic)produeixen moviments intencionats o voluntaris



SN: part d l’organisme humà integrat per una sèrie d’estructures destinades a coordinarse entre si I a relacionarse amb el medi. Distingir 2 aspectes: 1) SN de la VIDA DE RELACIÓ , encarregat de relació entre organisme i medi extern) Format per:  SNCentral, SNPeriferic i SMoscular/ 2) SN VEGETATIU, regula relació organisme amb medi intern, i és responsable d l’homeòstasi (propietat q tenen humans d mantenir estables determinades constants biològiques i funcions tèrmiques)/// SNC hi ha 1) ENCÊFAL porció + voluminosa SN i contingut al crani. Consta de: Cervell, cerebel i tronc encefàlic // 

CERVELL part + gran de l'encefal i conté centres nerviosos q regeixen totes activitats sensitives i motores, a + d les àrees o posibles zones de presa de desisions (pensament, rao, memoria), Podem dif en relació al SMotor 2 estructures: CORTEX o ESCORÇA CEREBRAL(part o cara esterna cervell q permet persona tingui control voluntari sobre reaccions davant estímuls sensitius i sensorials. És mena d magatzem on es dipositen molts models de respostes motores, q poden ser necesàries per controlar funcions motores del cos. Escorça. és base del raonament intelectual,del tipus memoria especialitzada i d la capacitat x la comunicació simbòlica. // Mirat lateralment es divideix en 4 lòbuls: frontal, parietal, occipital i temporal, amb 2 escletxes profundes (cissura de Rolando i de Silvio). Vist de front o adalt dif 2 parts=, separades x cissura central o hinteremisfèrica. Hemisferi dret i esquerra a causa de encreuament via motora piramidal, es controla mov costat contrari cos)/ Tot i q cervell funciona com 1 unitat, a superficie hi ha zones o àrees relacionades amb algunes funcions + o - específiques. Lóbul frontal és el + important pq és origen d actes concients i intencionals. lobul parietal, a la part posterior a la cisura d Rolando, hiha l'àrea on es recull informació sensorial  q pot ser la causa d reaccions en forma d moviments. ESTRUCTURES SUBCORTICALS situades a l'interior o sota el cortex cerebral. Inclou els Ganglis basals (funció: facilitar control d la postura i el moviment) i el tàlem (facilitar i inhibir impulsos motors del còrtex cerebral).

CEREBEL ocupa compartiment posterior del crani, situat darrere protuberància i el bulb raquidi. És una estructura q exerceix important acció reguladora del moviment i d l'activitat muscular. Rep informació dels dif. sectors implicats en el moviment per això pot exercir les seves funcions motores: el control postural i la coordinació motora dels movim. voluntaris i automàtics.

TRONC ENCEFÀLIC (tronc cerebral) Dividit en 3 segments: el mesencèfal o peduncles cerebrals (a la part superior del tronc i conecta el cervell amb la protuberància. És 1 lloc de pas d tractes nerviosos q uneixen estructures situades a sobre i a sota d'aquesta part del cervell. El + important són les  vies motores o feixos de fobres nervioses q el travessen. Protubencia o pont (part + gran del tronc i situat entre mesencèfal i bulb raquidi. A l'interior circulen vies aferents, en direccio als peduncles cerebrals i al cervell, i les vies eferents, cap al bulb raquidi i la medul·la espinal. I el bulb raquidi (situat entre part inferior tronc encefàlic i la medula espinal. És un centre d vital importància pq regula funcions imprescindibles x la vida de l'organisme ( centres reflexos de la respiració, la frequencia cardíaca, el centre vasomotor)./ És 1 lloc d pas de vies ascendents i descendents del SN, algunes de les quals tenen aqui el seu punt de relleu (sinapsi), la seva terminació o origen. A la cara anterior es produeix l'encreuament o la decussasió ( desviació) d'una part important de les fibres piramidals. La funció motora principal del bulb raquidi és servir d'estació de relleu per al pas d'impulsos entre la medula espunal i l'encefal.

Entradas relacionadas: