Chu.catala.rec 1

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,37 KB

 


MATXET: coltell llarg i pesant usat sobretot a Amèrica

 per a tallar la canya de sucre, aclarir boscos, com a arma etc.

ENQUISTATS: problema social de molt difícil solución.

INSALUBRITAT: no saludable.

PELL ADOBADA: com cuir, tractat de manera especial.

OIT: organització internacional del treball.

EUA: Estats Units.

UNICEF: secció de lONU que sencarreguen de la infancia.

ESTÈRIL: que no dona fruit.

ERADICAR: desapareixer.

ESCEPTICISME: no són cregudes.


CATEGORIA GRAMATICAL: conjunt dunitats lexiques que compartiesen

determinades propietats formals i funcionals.

SUBSTANTIU: designa conceptes, persones, animals o objectes.

Tenen un gènere i varien en nombre. Nhi han de concrets, propis i col.lectius.

ADJECTIU: expressa una qualitat del substantiu que acompanya

. Concorda en gènere i nombre. Sacostuma a col.locar darrere del substantiu.

 Hi ha 2 tipus:
-Lespecificatiu , delimita i concreta el sentit del subjuntiu al qual es refereix.
-Lexplicatiu , dóna información no necesaria sobre el substantiu.

PRONOM: substitueix a un nom. Nhi ha de diverses clases:
-Demostratius
-Possesius
-Numerals
-Quantitatius
-Indefinits
-Interrogatius
-Relatius
-Personals.


DETERMINANT: acostuma a anar devant del substantiu i el concreta.

Poden apareixer sols o combinats. Es classifiquen en set grups:
-Articles
-Demostratius
-Interrogatius
-Possesius
-Indefinits
-Quantitatius
-Numerals

Alguns determinats, tenen la mateixa forma que els seus pronoms,

 i fan una funció diferent:
-Els determinants acompanyen el substantiu.
-Els pronoms substitueixen el substantiu.


VERB: expressa un estat, accio o proces.

ADVERBI: es una categoria gramatical invariable, no te morfemes

 de gènere, nombre o persona. Ladverbi modifica el verb, adverbi o un adjectiu.

PREPOSICIÓ: es una categoria gramatical invariable.

Serveix per enllaçar dos mots o sintagmas.

CONJUNCIÓ: es una categoria gramatical invariable.

Enllaça dos elements dins una oracio, que son sintactament iguals.

 Poden ser coordinants o subordinants.

INTERJECCIÓ: es una categoria gramatical invariable, que expressa valors subjectius.

Tenen un carácter emfatic, per aixo tenen un entonacio interrogativa o exclamativa.

Nhi ha de dos tipus:
-Pròpies, són monosil.labiques-
-Impropies , són mots comuns de la llengua.


HABILITACIO: consisteix en convertir una paraula de qualsevol categoria gramatical

en nom, sanomena substantivacio.

DERIVACIÓ: procés que ens permet obtener paraules noves duna mateixa familia.

Combina lexemes amb els afixos.

LEXEMA: es la part de la paraula que aporta el significat bàsic.

MORFEMES DERIVATIUS: són particules que afegim al lexema per marisar-ne el significat.

MORFEMES GRAMATICALS: són les marques de gènere i nombre en els substantius i adjectius

i desinencies dels verbs.

SUFIXOS: són els mes nombrosos i van darrere del lexema, poden fer variar la categoria gramatical.

PREFIXOS: van devant del lexema. No canvian la categoria del mot primitiu.

Provenen dun adverbi o duna preposició, altres shan adaptat del llati o del grec.

INFIXOS: van situats entre el lexema i el sufix.

PSEUDODERIVATS: són les paraules que provenen directamente del lexema llatí i

no pas del mot primitiu català.


SIL.LABA: es un so o un grup de sons duna paraula que pronunciem en un cop de veu.

SEPARACIÓ SIL.LABICA:
-La ela geminada se separa sense posarli el punt volat.
-No ha de quedar cap lletra sola ni al començament ni al final duna linia.
-Si la paraula es composta o té un prefix, cal respectar els elements que la formen.
-Només se separen els digrafs rr, ss o ix.
-Hi han grups consonantics que tambe se separen.


DIFTONGS: es un grup format per una vocal i una i o una u que es pronuncien en una sola sil.laba.

TRIFTONG: és la unio dun diftong creixent i un de decreixent en una mateixa sil.laba.

Ramon llull.

VIDA

Ramon Llull va neixer a Mallorca al 1232. Coneixem molts detalls de la seva vida gracies

 a la Vida coètania, una biografia narrada per Llull i transcrita per un deixeble.
Es a traves daquesta obra que sabem que fins al 30 anys la seva vida transcorregue a

la cort, casat i amb 2 fills. Al 1265 diverses aparicions de Jesuscrist el portaren a

abandonar-ho tot i a empendre un camí de veneración a Déu. Comença una etapa de

 formación Intel.lectual al servei, de la defensa i la difusio de la fe cristiana.
Va viatjar pel nord dAfrica i per a diferents ciutats europees amb 3 objectius: la

 conversió dinfidels, la redacción de llibres basats en lideari cristià, i la creació descoles i

monestirs on formar futurs missioners. Va morir el 1316, a ledat dels 83 o 84 anys.


OBRA

Va ser un escriptor polifacetic. Va escriure en llatí , àrab, provençal i català.

PROSA FILOSOFICA I CIENTIFICA: arbre de la ciencia gentil.
OBRA NARRATIVA: vida coetània, blanquerna i llibre de meravelles
OBRA POETICA: Cant de Ramon i Desconhort
OBRA MÍSTICA: Llibre de contemplación a Déu, llibre dAmic e Amat i Arbre de filosofia damor.



DIGLÒSSIA: quan dues llengües diferents susen per a funcions diferents.

BILINGÜISME: es defineix com lus alternat de dues o més llengues. Nhi ha de tres classes:

-Bilingüisme individual, quan es capaç dutilitzar dues o més llengues en les mateixes condicions.
-Bilingüisme social, quan en un mateix estat o ciutat susen dues o més llengues, propia i la forastera.
-Bilingüisme territorial, quan lespai geografic dun estat queda dividit en dues o més.

 Cada territorio té una llengua oficial.


SINTAGMA: conjunt organitzat de paraules que es caracteritza per tenir

un element que fa de nucli. Es classifiquen en:
-Sintagma nominal, el nucli es el nom.
-Sintagma adjectival, el nucli es ladjectiu.
-Sintagma adverbial, el nucli es ladverbi.
-Sintagma verbal, el nucli es el verb.
-Sintagma preposicional, quan va precedit per una preposición.

DETERMINANT: es la categoria gramatical que acostuma a anar devant del substantiu.


Consisteix en formar mots nous mitjançant la unió de dos o més lexemes.
Els mots compostos pertanyen a tres categories gramaticals: substantius,adjectius i verbs.

JUXTAPOSICIÓ: es lacció dunir dos o més elements sense alterar cap llei gramatical.

Alguns substantius compostos shan format a partir de la repeticio dun mot,

son considerats mots compostos impropis, soviet son onomatopeies que imiten un so natural.


LACCENT GRAFIC: es el signe que sutilitza per marcar la vocal tonica duna paraula.

MOTS AGUTS SACCENTUAN SI ACABEN EN - A, - E, -I, -O,-U, -AS,-ES,-IS,-OS,-US,-EN,-IN.

 SIL.LABA TONICA ES LA ULTIMA
MOTS PLANS SACCENTUEN SI NO ACABEN EN CAP DE LES TERMINACIONS ANTERIORS.

 SIL.LABA TONICA ES LA PENULTIMA.
MOTS ESDRUIXOLS SACCENTUEN SEMPRE. SIL.LABA TONICA ES LANTEPENULTIMA.

DIERESI: es un signe grafic que es posa damunt la i i la u per indicar que aquestes

vocals shan de pronunciar de manera diferent de com sembla.

LITERATURA. LES QUATRE GRANS CRONIQUES


Narracions en prosa, escrites per ser escollides o llegides, son extenses i expliquen

 episodis historics bel.lics, expliquen fets coetanis a lautor normalmente són fets

que han viscut, amb elles els reis pretenden justificar les seves decisions politiques.


CRONICA DE JAUME I O EL LLIBRE DELS FEITS( 1244-1274)

-Narra en forma biografica les gestes del rei Jaume I, la conquista de Valencia i Mallorca.
-Dona tambe detalls sobre la vida personal del rei.
-El rei segurament va supervisar lescut perque es molt detallista i creible
-Llenguatge popular i col.loquial.


CRONICA DE BERNAT DESCLOT O LLIBRE DEL REI EN PERE( 1283-1288)

-El protagonista es el rei Pere II el Gran.
-Se centra en la conquista de Sicilia, i en la invasio dels francesos a Catalunya.
-Sembla que el va escriure un tresorer reial que es deia Bernat Escrivà
-Destaca pel rigor i lobjectivitat.
CRONICA DE RAMON BERENGUER( APROX. 1328)

-Explica el fets que abarquen desde 1208-1328
-Ramon Muntaner és protagonista dalguns dels fets que explica, expedicio

catalana a Orient comandada per Roger de Flor.
-Obra escrita per ser llegida en veu alta, llenguatge viu i col.loquial.


FRANCESC EIXIMENIS. VIDA I OBRAS

Va neixer a Girona al voltant de lany 1327. Era fill duna familia burgesa

benestant dedicada al comerç, però de molt jove va entra a lordre franciscà.,

 va obtindre el titol de Mestre en teologia. Va morir a Perpinyà lany 1409,

 envoltat dhonors.

Es lautor duna extensa obra amb voluntat clarament didactica i divulgadora.

 Elaborà una prosa senzilla i directa, amb llargues i detallades argumentacions

acompanyades dexemples i anecdotes divertides, sempre de carácter religios o moralitzador.

Va ser un dels escriptors medievals més llegits, i la seva obra es va traduir en

diverses llengües.

LLENGUA MINORITARIA: es una llengua que te poc parlants i

sutilitza en qualsevol ambit de la societat.

LLENGUA MINORITARIA: es troba en una situacio

 despavorida per la interposicio duna altra llengua.

Entradas relacionadas: