Classificació dels pronoms

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,53 KB

 


Registres formals: acostumen a ser poc espontanis, normalment tenen un lèxic ric i, de vegades, especialitzat, i una sintaxi elaborada. Registres informals: són propis del tracte familiar i amb amics i companys, són molt espontanis i sovint inclouen repeticions, frases fetes, vocabulari poc precís... Estàndard: és una varietat que pretén ser neutra i que intenta ser un pont entre totes les altres varietats (de registre, dialectals, etc.). Pronoms: no tenen un significat fix o constant, sinó que adopten en cada oració el significat de l'element al qual fan referència. Avegades substitueixen un sintagma nominal o sintagmes adjectivals, adverbials...

Pronoms personals forts: s'anomenen personals perquè es refereixen a una de les tres persones gramaticals i forts perquè porten accent des del punt de vista de la pronunciació. Singular  masculí/Femení   Jo-mi  tu ell-ella  Plural   Masculí/ Femení   nosaltres   vosaltres ells-elles  Pronoms febles: poden referir-se a persones, coses, qualitats o circumstàncies, segons el tipus de sintagma que substitueixen. (el,le,els,les) (m’,-me,-‘m,em) (ho)  Pronoms interrogatius: serveixen per preguntar, ja sigui directament o bé indirectament, tot i que també per oracions exclamatives. qui té valor personal i equival a 'quina persona'.  què es refereix a un objecte i significa 'quina cosa'. quin, quina, quins, quines, que convé distingir pel que fa a les funcions dels determinants corresponents.


Pronoms relatius:  són que, qui, què, el qual, la qual, els quals, les quals. dues funcions: substituir un sintagma i introduir una proposició subordinada en l'oració composta. 

Prefixos: són els afixos que s'afegeixen davant del lexema per formar mots derivats. Infixos: són els afixos que s'adjunten a una paraula entremig del lexema i el sufix. Novel·la ROMàntica: 1780-1830/50, neix Alemanya. Recupera l'ideal de l'Edat Mitjana i el mòn exòtic. Nacionalista. Defensa la llibertat. Novel·la històrica. Novel·la realista: 1850-1900, retrata la realitat, canvis socials, narrador omniscent, descriptiva, novel·la psicològica.

Entradas relacionadas: