Clon

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 15,01 KB

 

ELS VERTEBRATS

Són els metazous que presenten columna vertebral, és a dir una estructura òssia articulada que

protegeix el cordó nerviós o medul·la espinal. El nom de columna vertebral és el més apropiat

pels vertebrats bípedes, com són els humans i els ocells, però pels peixos i pels vertebrats

quadrúpedes, també s'acostuma a utilitzar el nom de d'espina dorsal.

Tots els vertebrats presenten circulació tancada, és a dir la sang sempre circula per l'interior

d'un conductes anomenats vasos (artèries, venes i capil·lars). Es coneixen unes 50.000

espècies. Es diferencien 5 grups de vertebrats que són el peixos, els amfibis, els rèptils, els

ocells i els mamífers.

ELS PEIXOS

Són vertebrats aquàtics que presenten aletes per a moure's, una pell proveïda d'escates

dèrmiques (com a la sardina) o de denticles dèrmics (com en el tauró) o sense ells (com en la

llamprea), que respiren per brànquies, que tenen temperatura interna variable i que

generalment es reprodueixen per ous que no suporten la dessecació. Les escates dels peixos

són dèrmiques i estan recobertes per una epidermis transparent i mucosa que s'asseca fora de

l'aigua. Són els vertebrats més antics que es coneixen, van aparèixer en el Paleozoic, fa uns

500 milions d'anys.

 Morfologia externa. Es distingeixen tres parts:

• Cap. Presenta dos orificis nasals, la boca i dos ulls sense parpelles.

• Tronc. Presenta 4 aletes parells (les dues aletes pectorals i les dues aletes ventrals) i 2 aletes

imparells (l'aleta dorsal i l'aleta anal). A més presenta una línia de terminacions nervioses que

capten les vibracions de l'aigua (línia lateral).

• Cua. Va des de la claveguera fins al final, que és on es troba l'aleta caudal. La cloaca és una

petita cavitat oberta a l'exterior a l'interior de la qual es pot diferenciar l'orifici genital, l'orifici

excretor i l'orifici anal o anus.

 Morfologia interna. Presenten una columna vertebral o espina dorsal (cartilaginosa o òssia)

que protegeix la medul·la espinal. Presenten un cor ventral amb una sola aurícula i un sol

ventricle, per la qual cosa la circulació és simple, és a dir la sang al donar una volta sencera per

tot el cos només passa una vegada pel cor. Molts tenen una bufeta natatòria capaç d'inflar-se i

desinflar-se (funció de flotabilitat).Reproducció. Els mascles tenen dos testicles i les femelles dos ovaris. La majoria de les

espècies són ovípares. Ambdós progenitors alliberen els gàmetes a l'exterior, la fecundació es

produeix en l'aigua (fecundació externa) i passat un temps i acabat el desenvolupament

embrionari, l'ou eclosiona i surt un jove peix anomenat aleví. També hi ha espècies

ovovivípares en les quals la fecundació és interna i l'ou roman i eclosiona dintre de la mare,

com la gambusia i els peix d'aquari "gupy". També hi ha espècies vivípares, en les quals

l'embrió obté aliment de la mare via sanguínia, com la tintorera i el peix martell.

Ciclòstoms.

Condrictis.

Osteïctis.

Tenen forma de

anguila però manquen de

mandíbules, d'escates i d'aletes

parells. La boca és rodona i

proveïda de dents i l'esquelet és

cartilaginós. Exemple: les

llamprees, animals que amb la

boca es fixen en altres peixos i els

dessagnen fins la mort.

 

Tenen mandíbules, esquelet

cartilaginós i sense espines, denticles

dèrmics en la pell, aleta caudal amb el

lòbul superior molt desenvolupat, i

manquen de opercle, pel que mostren

fenedures branquials laterals. Exemples:

tauró blanc, tintoreres i rajades

Tenen mandíbules,

esquelet ossi i amb espines,

escates dèrmiques en la pell, aleta

caudal amb els dos lòbuls semblants,

opercles que tapen les brànquies i

molts tenen una bufeta natatòria

dilatable per pujar o baixar per

flotabilitat sense necessitat de nedar.

Exemples: lluç, sardina, carpa i truita

 

AMFIBIS

Els amfibis van aparèixer fa uns 370 milions d'anys i alguns van arribar a superar els tres

metres de llargada. Gràcies a tenir respiració pulmonar van ser els primers vertebrats que van

colonitzar el medi terrestre però, com els seus pulmons son molt senzills, encara necessiten el

recolzament de la respiració cutània. Això ha comportat que la seva pell sigui nua i humida per

la qual cosa només poden viure en llocs molt humits. A més la fecundació és externa, per la

qual cosa necessiten de l'aigua per poder-se reproduir. En conclusió, els amfibis poden viure

fora de l'aigua però només en llocs humits i en els que de tant en tant hi ha pluges abundants,

per tant no s'han independitzat del tot del medi aquàtic.

 Morfologia externa. El cos d'alguns amfibis com les granotes i els gripaus només presenten

dues parts (cap i tronc) i el d'uns altres, com les salamandres i els tritons, presenten tres parts

(cap, tronc i cua).

• Cap. Presenta dos ulls amb parpelles (una superior, una inferior, que és mòbil, i una

membrana nictitant transparent que recobreix tot el glòbul ocular quan l'amfibi està submergit),

dues membranes timpàniques laterals i la boca que posseeix llengua bífida i projectable i unes

dents molt febles i tots ells iguals.

• Tronc. Presenta quatre extremitats. Les anteriors acaben en quatre dits i les posteriors en cinc

dits que, en moltes espècies, estan units mitjançant membranes interdigitals (adaptació a la

natació).Anatomia interna. Presenten dos pulmons molt senzills i poc eficaços (respiració pulmonar),

per la qual cosa per a respirar precisa la captació d'oxigen a través de la seva pell fina i humida

(respiració cutània). Per a mantenir la pell humida segrega substàncies mucoses i, de vegades,

per a repel·lir a les seves depredadors, també tòxiques. El cor presenta dues aurícules, una

que rep sang dels pulmons i altra que rep sang de la resta del cos, i només un ventricle on

ambdues es barregen, és a dir presenten circulació doble i incompleta (doble vol dir que la sang

en donar una volta sencera per tot el cos passa dues vegades pel cor, i incompleta vol dir que

en el cor no estan completament separades la sang rica en oxigen i la sang pobre en oxigen

sinó que es barregen).

Reproducció. La fecundació és externa Els òvuls fecundats es dipositen en l'aigua i són fixats

amb substàncies mucoses . Es tracta d'ous de coberta permeable que s'assecarien en un medi

aeri sec. Al cap de 2 o 3 mesos neixen les larves denominades cap-grossos que respiren per

brànquies, manquen d'extremitats i es mouen mitjançant una cua. Després experimenten una

metamorfosi: la cua es redueix, apareixen les quatre potes, desapareixen les brànquies  i es

formen els pulmons, per la qual cosa el individus ja poden sortir de l'aigua

Anurs.

Urodels.

No tenen cua en estat adult le potes posteriors estan adaptades al salt.

tenen cua

 



ELS RÈPTILS

Els rèptils van aparèixer fa uns 300 milions d'anys a partir dels amfibis. Gràcies a tenir una

respiració pulmonar molt eficaç va ser possible l'evolució cap a una epidermis completament

impermeable que els va permetre colonitzar les zones seques. La fecundació interna i els ous

amb una closca impermeable que els protegeix completament de la dessecació, els va

permetre colonitzar fins i tot els deserts. Van arribar a dominar tot el planeta (mar, terra i aire) i

a presentar mides gegantesques que a l'ambient terrestre cap altre grup mai ha assolit. La

majoria de les espècies van desaparèixer de cop fa uns 60 milions d'anys. Aquest fet es

relaciona amb la caiguda d'un gran meteorit que va provocar una gran activitat volcànica.

Aquesta va generar una gran capa de cendra que no deixava arribar el calor solar, la qual cosa

va provocar un gran descens de la temperatura que va acabar amb la majoria dels rèptils, que

són animals que no poden controlar la seva temperatura interna. Altres autors han proposat

que aquells rèptils sí podien controlar la seva temperatura i que la raó de la seva extinció va ser

la falta d'aliment donat que sense prou llum (a conseqüència de la capa de cendra) la majoria

de les plantes es van morir.

Són vertebrats que presenten el cos recobert d'escates epidèrmiques còrnies (la mateixa

substància que forma les nostres ungles i el nostre pel), tenen respiració pulmonar i es

reprodueixen per fecundació interna i ous proveïts d'un embolcall calcari (closca) que els

permet suportar ambients molt secs. Morfologia externa. Es distingeixen tres parts: cap, tronc i cua.

• Cap. Presenta dos orificis nasals, una boca proveïda de dents, que de vegades posseeixen

glàndules verinoses (serps), o de bec corni (tortugues) i dos ulls proveïts de parpelles.

• Tronc. Presenta 4 extremitats acabades en cinc dits separats (llangardaixos), en dits units per

membranes (tortuga d'aigua europea), o en aletes (tortuga llaüt). També hi ha rèptils que

manquen d'extremitats (serps). Les extremitats s'articulen lateralment per la qual cosa caminen

arrossegant el ventre sobre la superfície (reptació). Només durant un curt període de temps

poden caminar sense reptar. Molts antics rèptils, si podien caminar sobre quatre potes (per

exemple els diplodocus i els estegosaures) o sobre dues potes (per exemple els tiranosaures). .

• Cua. Va des de la cloaca fins el final.

Anatomia interna. L'esquelet presenta costelles unides a la columna vertebral i al estèrnum

formant una caixa toràcica, menys en les serps que manquen de estèrnum. La circulació és

similar a la dels amfibis (circulació doble però incompleta) en tots els rèptils menys en els

cocodrils que presenten dos ventricles com les aus i els mamífers (circulació doble i completa).

Reproducció. Els mascles posseeixen un òrgan copulador o penis. La fecundació és interna.

Com la temperatura interna és variable (poiquiloterms) no incuben els ous, simplement els

enterren. El desenvolupament és directe, és a dir sense fases larvàries.

Saures.

Ofidis.

 

Quelonis.

 

Crocodilians.

Tenen 4 potes, cua llarga i

regenerable, experimenten

mudes i s'alimenten

d'insectes. Exemples:

llangardaixos, sargantanes,

camaleons, dragons i

iguanes.

 

Manquen de potes i

d'estèrnum, presenten

parpelles soldades, boca

dilatable i algunes presenten

dents amb glàndula verinosa.

Exemples: escurçó (serp

verinosa i ovovivípara),

colobra, cobra i boa.

 

Sota les escates epidèrmiques

presenten plaques òssies

soldades que formen una

closca. Boca proveïda de bec

corni. Exemples: tortuga

d'aigua (aigua dolça), tortuga

mediterrània (terrestre) i

tortuga carei (marina).

 

Presenten plaques òssies no

soldades sota les escates,

dents en alvèols dentaris i

dos ventricles. Exemples:

cocodrils, caimans i gavials

 

Entradas relacionadas: