Colades de fang
Clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,26 KB
RISCOS:Colades de fang:materials q absorveixen grans kuantitas d'aigua i flueixen a grans velocitats(tenen forma de llengua).-Desprendiment: consisteix en la kaiguda de bloks,amb un recorregut com a mínim parcial,per l'aire.Es produeix on el pendent es molt fort i les rokes son kompactes.-Lliskament o Esllavisada: massa de terreny que es mou per damunt d'una superfície.Son moviments rapids del terreny, pero començen amb una raptació lenta.tipus: translacional:vist desde dalt rekte.rotacional:vist desde dalt,nomes es veu un tros.-Allau: es una esllavisada de neu o glaç.Creep:mov.De raptacio molt lent,poc pendent,petits forats,(al dibuix dos pals).MOVIMENTS DE RAPTACIÓ:son procesos naturals provokats per l'acció de la gravetat i l'afebliment dels materials a causa dels procesos de meteorització que estan sotmesos. INDICADORS D'INESTABILITAT NATURAL:1:historia d'esllavisades anteriors. Ej: pisarres a la serralada,litoral catalana esllavisada.2:tipus de sol:-sols formats per partikules de mida fina(llims i argiles) acostumen a produir movimen.Kuan estan saturats d'aigua(no es smpre necesaria l'aigua).-Els loess(diposits de llims)i els materials volkaniks solts,que poden absorbir grans kuantitats d'aigua i fluir a gran veloç.Formant colades de fang.-probab.Mes alta:mesos en k els sols saturats d'aigua de pluja o desglaç, també en terreny margós. 3:orientació dels planols de feblesa dels massisos rocallosos.Plans d'estratifikació:cabusament a favor del pendent topografik.+ PENDEN +RISC D'ESLLAVISADES. 4:exacavacions del peu del vessant i dels talusos.Zones muntañoses a les riberes dels cursos fluvials, a les vores dels embasaments i a les costes escarpades. 5:tremolors de terra. 6:precipitacions intenses:esllavisades i desprendiments. 7:forma del talús: conacau + segur, convex - segur.Causes humanes dinestabilitat de vessants: Runams de mines, abokadors descombraires, excavacions al peu del vessant. Sobrecarrega del vessant ala part superior: per la cnstruccio dedificis, deposits daigua o autopistes sobre vessants de materials q no poden mantenirse estables. Alteració del drenatge natural: a causa dls cnstruccions, q incremnta lescolamnt superficial. Laigua q pot inflitrarse al terreny i q prove del clevegueram o de perdues de nanonades es capaç dactivar el movimnt dun vessant en situació critika. Incidencia i eXtencio: les arees dalta muntanya sn les mes afectades x akest fenomens, q es donn en els vessants de les valls fluvials; ames sovint es produeixene s llavisades q afectn carreteres d muntanya. SOlucions: ancoratges x evitar movimnts de grans bolcs, xarxes metalikes o les cunetes x retenir pedres, cntraforts x aguantar movimnts d reptació, drenatges d linterior de la roca x evitar els graus desaturacio daigua, reforestació.
ESFONDRAMENT: es reserva x la situació en q el procès es produeix d manera sobtada.SUBSIDENCIA:l'enfrontament local i gradual de la sup del terreny. Pot obrir un forat cap al exterior pot produirse x: 1- CAUSES NATURALS DE SUBSIDÈ NCIA: 1- Processos tectonics:en arees deltaiques.2-Karstificació: en àrees situades sobre roques solubles(sal, guixos,calcaria).Molts terrenys calcaris apareixen, desde l'aire,amb nombrosos esfondraments, en forma de dolines, x ex:q reflecteixen la presència de cavernes.3-Compressió de roques febles i sò ls:l'aplicació d'una carrega vertical fa q el sòl tendeixi a reestructurar-se per tal d'obtenir + densitat mitjançant la consolidació. El nou empaquetament ocupa un volum menor i això fa q es produeixi una deformació vertical d'assentament. Alguns sòls d'elevada compressibilitat són x ex: els sòls orgànics litorals. Estan constituits x materials fins( com ara llims) molt rics en matèria orgànica. Si s'hi edifica al damunt sense fer estudis previs de construcció, apareixen esquerdes a les edificacions. Això es el q passa en alguns edificis de la zona França de BCN. LES 2- CAUSES ANTRÒ PIQUES DE SUBSIDÈ NCIA: 1-Mineria: en les explotacions subterrànies de carbó, sal,ect.L'esser humà crea grans espais subterranis buits. La pèrdua de soport provoca l'esfondrament de la roca de recobriment.2-Extracció de fluids: els fluids(basicament aigua,petroli o gas) retinguts als porus de les roques proporcionen suport a la roca. Si s'extreuen aquests fluids mitjançants el bombeig de pous, la subsidència pot manifestar-se a la supèrficie del terreny.3- Rebliments antrò pics: generats per l'abocament de runes als marges de petites torrenteres i rieres, o pel reompliment d'antigues sorreres de les planes al·luvials. De vegades, els materials de rebliment són biodegradables(escombraires), de manera q poden destruir-se i crear forats q ocasionalment poden provocar subsidència.4 Hidrocompactació : subsidència produïda x l'addició d'aigua en sòls de gra fi i porosos com el loess i sòls derivats de sediments d'antics llacs// la subsidencia generada x causes antròpiques es facil de preveure i prevenir si ens basem en el coneixement de la geologia i la historia minera d'una area concreta, però la subsidència natural és el risc geològic + difícil de preveure.La subsidència causada x activitats humanes és molt + freqüent; les excavacions subterrànies, com les mines i els túnels, són molt més inestables q les cavernes naturals.// El coneixement del sòl és fonamental a l'hora de fer una construcció.
ESFONDRAMENT: es reserva x la situació en q el procès es produeix d manera sobtada.SUBSIDENCIA:l'enfrontament local i gradual de la sup del terreny. Pot obrir un forat cap al exterior pot produirse x: 1- CAUSES NATURALS DE SUBSIDÈ NCIA: 1- Processos tectonics:en arees deltaiques.2-Karstificació: en àrees situades sobre roques solubles(sal, guixos,calcaria).Molts terrenys calcaris apareixen, desde l'aire,amb nombrosos esfondraments, en forma de dolines, x ex:q reflecteixen la presència de cavernes.3-Compressió de roques febles i sò ls:l'aplicació d'una carrega vertical fa q el sòl tendeixi a reestructurar-se per tal d'obtenir + densitat mitjançant la consolidació. El nou empaquetament ocupa un volum menor i això fa q es produeixi una deformació vertical d'assentament. Alguns sòls d'elevada compressibilitat són x ex: els sòls orgànics litorals. Estan constituits x materials fins( com ara llims) molt rics en matèria orgànica. Si s'hi edifica al damunt sense fer estudis previs de construcció, apareixen esquerdes a les edificacions. Això es el q passa en alguns edificis de la zona França de BCN. LES 2- CAUSES ANTRÒ PIQUES DE SUBSIDÈ NCIA: 1-Mineria: en les explotacions subterrànies de carbó, sal,ect.L'esser humà crea grans espais subterranis buits. La pèrdua de soport provoca l'esfondrament de la roca de recobriment.2-Extracció de fluids: els fluids(basicament aigua,petroli o gas) retinguts als porus de les roques proporcionen suport a la roca. Si s'extreuen aquests fluids mitjançants el bombeig de pous, la subsidència pot manifestar-se a la supèrficie del terreny.3- Rebliments antrò pics: generats per l'abocament de runes als marges de petites torrenteres i rieres, o pel reompliment d'antigues sorreres de les planes al·luvials. De vegades, els materials de rebliment són biodegradables(escombraires), de manera q poden destruir-se i crear forats q ocasionalment poden provocar subsidència.4 Hidrocompactació : subsidència produïda x l'addició d'aigua en sòls de gra fi i porosos com el loess i sòls derivats de sediments d'antics llacs// la subsidencia generada x causes antròpiques es facil de preveure i prevenir si ens basem en el coneixement de la geologia i la historia minera d'una area concreta, però la subsidència natural és el risc geològic + difícil de preveure.La subsidència causada x activitats humanes és molt + freqüent; les excavacions subterrànies, com les mines i els túnels, són molt més inestables q les cavernes naturals.// El coneixement del sòl és fonamental a l'hora de fer una construcció.