Color llum

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 14,04 KB

 

1.1Nocions de la Percepció visual
A principi dels anys 40 canvien els mass media, perque canvia la manera de pensar i dactruar de la gent a causa de laparició de la televisió, amb la seva formad e manipular la gent. La publicitat busca despertar alguna cosa per atreure, crea necessitats.
Segons Moles, la imatge és un suport de la comunicación visual que materialitza un fragment de lentorn noptic, i que construeix un dels components principals del mass media.
La fotografía va ser creada per reproduir la realitat, al principi no entenien que pogués ser art, creien que tota fotografía era realitat.1.2Anàlisis de limatge publicitària
Maneres dinterpretar una imatge:
-Objectes, colors, tot el tangible de limatge
-Coneixements i experiencia de lindividu que interpreta limatge, les vivències personals.
-Linformació que busques.
-Lestat físic i psicológic de la persona
-Cultura, sobretot cultura visual
-Els Mass media. És diferent cine, televisió, ràdio…
-El Target Group: el definim amb el sexe, edat, professió , nivell destudi, posició social, residència…
-Sensacions que transmeten
-Les ínferències: coneixements de distància, color...Que des de petits sabem. 1.3Característiques duna imatge-Grau de figuració: representació dobjectes o éssers coneguts on lexactitud de limatge sajusta als models reals existents.
-Grau diconicitat: una imatge és més icónica quan més simplificada i esquematitzada estigui. Ex: senyalètica.
-Grau dabstracció: poc realista
-Grau de complexitat: es complexe depenent de lordre, col.Locació i composició de limatge. La complexitat de limatge està en funció de la capacitat de descodificació de lespectador. I aquesta sadquireix amb base a la formació cultural i visual.
-Sorolls óptics: elements que dificulten la visió de limatge
-Dimensió estètica: el global estètic de limatge que proporcioni plaer al espectador amb una imatge agradable, atractiva...
-Grau de normalització: es refereix a totes les normes culturals, audiovisuals i de disseny que ha de complir una imatge.
Tema2. La Representació, el concepte, i els elements essencials de l imatge
2.1 Creació dimatges al cervell
Elements que influeixen en la creació dimatges:
-El moviment dels ulls: guarden una imatge segons les línies de força i les línies de lectura, hi ha dos tipus de moviments:
omicromoviments oculars: moviments que lull fa inconscientment que aseguren que limatge és guardi a la retina.
ograns moviments dels ulls: són els moviments que taseguren la percepció de limatge.
-La inteligència de la percepció: és creen associacions.
-Fixació ocular: un acte de fixació ocular és pot descriure com un moviment que va des dun estat de tensió a un estat de relaxació.2.2 Il·lusions Visuals
Es aquella distorsió que ens produeix al visió al veure un objecte. Creiem que alló és duna manera determinada, quan en veritat, és dun altre.
2motius:
-fisiológic: és individual i personal, depén de la visió de la persona
-cognitius: són culturals, ens fa evident que la nostra percepció, són hipótesis errades.§Il.Lusions-Geomètrica: provoca una distorsió en les mides, en un quadrat perfecte veiem les verticals més grans. -Ponzo: la nostra percepció sempre depèn de lentorn que rodegi lobjecte. Sembla més gran la línia de dalt-Deboeuf: Crea una distorsió en les mides. Sembla més gran la rodona de la dreta, i són iguals.-Poggendorff: Les dues línies obliqües que estan disposades en perfecta alineació, no semblen estar-ho degut a les línies paral·leles que les rodeja. Aixó és produeix degut al desplaçament angular,els angles aguts els acostumem a veure major del que són en realitat. Sembla que la diagonal no estigui alineada.-Müller- Lyer: Sembla més gran la de la dreta.
Les extensions percebudes estan en funció de la distancia que lull ha de recórrer.
-Comparació incorrecta: impossibilitat daïllar les parts dun tot.-Experiència acumulada: Quan menys experiència ha tingut l¡observador en aquests escenaris visuals, menys serà presa daquestes il.Lusions.2.3 La Gestalt: Significa forma ( paraula Alemanya), amb ella és mira de definir les traçes cerebrals que adopten la forma dels objectes. Quan mirem un objecte estem codificant per emmagatzemar-lo dins el nostre cervell. La Gestalt sempre és una forma percebuda, 1 quadrat, 1 triangle, 1 melodia. És la presa de la consciència del reconeixement dalguna cosa. Es pot definir per tant, com una agrupació destímuls que no són fruit de latzar i que no poseeixen objectes sinó que és un reconeixement de lobservador. Lescola de Gestalt va començar a estudiar com nosaltres a lhora dordenar lespai diferenciem els elements. Percebem un món visual coherent, estructurat en regions i objectes, i aixó és el que sanomena organització perceptiva.
Per estudiar aixó, lescola va crear la diferència entre figura i fons, i per veure on la ment humana visionava aixó va crear les figures ambigües.

Aquesta imatge és un negatiu, per això fa que sigui més ambigüa.
Van veure com el cervell organitza aixó.


Característiques que diferencien el fons de la figura:-La figura dun contorn
-La figura sempre ressalta sobre el fons
-La figura és lobjecte
-Encara que els dos estiguin en el mateix pla, la figura sembla més propera.
-El que guardem en la memòria sempre és la figura.Què influeix a que percebem aquella cosa com a figura?
1.El color. El blanc com a fons i el color com a objecte/figura.
2.La orientació: Les orientacions verticals i horitzontals sempre es tenen en compte com a figures3.La mida. Veuríem com a figura el que és més petit.
percebem com a objecte el cercle.4.La Simetria.Després daixó lescola de la gestalt, a partit de noves associacions, va crear les 6 lleis de la psicologia de la forma, basant-se en la principal teoria de lescola que deia qie el tot és més que la suma de les seves parts.1.Llei o principi de la proximitat
Diu que els estímuls més pròxims ( o objectes) són els que percebem com a una unitat. També depèn de lentorn.2.Llei de la igualtat
Tendim a unir en grups els elements que són iguals. Amb aixó ja no intervé fent la proximitat sinó la igualtat.3.Llei del tancament
Les línies que formen un objecte són més ràpidament captades si creen una unitat tancada, si trobem una figura inacabada el nostre cervell sempre lacabarà tancan.4.Llei de la bona corva
Tendim a unir amb una forma aquelles parts de la figura que formen una bona corva.5.Llei del moviment comú
Tendim a unir amb una forma totes les línies que segueixen 1 mateix moviment en una mateixa direcció.
Sempre anem a buscar el mateix moviment i direcció.6.Llei de lexperiència
Tendim a identificar amb una forma amb alguna cosa que sassembli a la realitat, al nostre entorn.
És una forma abstracta però tendim associar-lo amb la figura dun home.2.4 Fenòmens que inclouen el concepte forma§Formes cromàtiques: es distingueixen per el color, poden alterar els sentits, les atencions, les dimensions...I ens ajuden a crear línies de lectura i direcció.
§Formes de moviment: es creen a partir de la direcció dels elements
§Formes acústiques: successió rítmica que es crea mitjançant la col·locació del elements.
§Formes del sentit del tacte: saconsegueix amb la textura, tant real com visual.
§Formes de pensament: són aquelles que donen sentit a totes les altres.
2.5 Com observem les il·lustracions?
Regla dels terços: nosaltres al mirar una imatge la partim en 3, vertical i horitzontalment. En fixem primer en la intersecció daquestes línies. La mirem en el sentit de les agulles del rellotge, desquerra adreta i de dalt a baix. Primer ens fixem en la persona ( si nhi ha) i després en els objectes. Primer en els obejctes amb moviment i després els inmóvils.
En una imatge com a màxim han daparèixer 7 elements. Hem dintentar simplificar al màxim el fons i presentar un sols producte.2.6 Titulars o eslogans que més sutilitzen
Perque un eslogan sigui eficaç ha de reflectir la personalitat del producte o del consumidor, ha de tenir contigunt i caràcter concret.
Els eslogans representen els sistemes de valors actuals dins de la societat.
Els titulars que més és venen són: els destinats a la bellesa, joventut, salut, simpatia, neteja, qualitat per preu, seguretat, nutrició, autoconfiança, repós, vitalitat, aventura, somnis, amistat, perfecció, quantitat, novetat, experiència, marca. 2.7 Ubicació dun producte
La ubicació dun producte és lespai que vols ocupar dins del mercat, per definir aquest espai cal definir la personalitat i característoiques daquest producte. Sobretot, el target group. Saber exactament a qui et vols dirigir determinarà la ubicació exacta.
Factors que determinen la ubicació dun producte:
-Historia: el pasat, lantiguitat, el prestigi que ha arribat a obtenir. Ex: Cocacola
-Tpus de producte: marca la competència
-Target: marca gustos, motivacions...
-Preu: depén el target serà alt o baix
-Iamtge gràfica: packaging
-Publicitat: també depén la franja horaria
-Relacions públiques2.8 Ubicacions més representatives
Alguns productes utilitzen l ubicació de loriginalitat. Sha de decidir una estratègia de venta. Ubicar-se en segon lloc, és un altre estratègia, oferir per el baix preu ( Lidl) o anunci com el més car de preu ( LOreal)
-Qualitat: casa tarradelles
-Quantitat
-Ubicació de latractiu sexual
-Estat civil: es basen en solters o casats..
-Psicologia del consumidor: saprofiten del sobrepès, lestrès,cansament del consumidor..
-Basats en el moment del dia
-Utilitzen el país dorigen: Malibú
-24 hores a dia2.9 Elements Morfológics
Són aquells elements que poseeixen una naturalesa espacial i una presencia material i tangible. El punt, la línia, el pla, la textura i la forma.
Aquests elements ajuden a crear dimensions, ritmes, contrasts i emocions.2.10 Elements dinàmics
Són: el moviment, la tensió i el ritme.
Per crear aquests elements shan dutilitzar els elemenst morfológics. El moviment el conseguim mitjançant línies, tamany, nitidesa...
La tensió les creem amb el color, la proporció, asimetria..
El ritme depén de lestructuració i la periodicitat.2.11 Elements escalats
Són els que donen lestructura:
-La dimensió real: les mesures que té lobjecte real
-Proporció: relació entre les diferents parts dun objecte
-Format: forma daquest objecte, ve definida per la proporció.
-Escala: modificació del tamany sense canviar el format
2.12 Psicologia del color
El color ens sugereix un cert grau de qualitat, de brillantor, de suavitat, de duresa, de força, de prestigi, de preu, de temperatura, de puresa, de gust, etc.Vermell: dinàmic, incita a lacció, provoca canvis fisiológics: augmenta la pressió sanguínea, la tensió muscular i la respiració) color de lerotisme, sensualitat, passió, rebeldía, diabólic, força. Sutilitza normalment per: bombons, cotxes, tabac, estaments: generalitat, creu roja.
·Taronja: pot agafar connotacions del groc o vermell; accelera el ritme cardíac, però sense augmentar la pressió sanguínea, sassocia a la calor, llum, tardor.
Sutilitza en: butano, cremes de sol, medis de comunicació.
· Groc: brillant, amistós, juvenil, alegre, color del bon humor, dinàmic. El relacionem amb la llum, llimona. És també potent, agressiu. Sutilitza en: legía, Colacao.
·Verd: serenitat, juventud, saludable, el que menys tensió causa a lull, relaxa, transmet confiança. Lassociem a la naturalesa, paisatge, arbres...Dilata els capilars. Dóna tranquilitat, transmet esperança. Sutilitza en: pissarra de classe, productes ecológics, farmàcia.
·Blau: cel, aigüa, mar, transmet llibertat, somnis, juventud, calma, blau, frescor, color mental, sabiduría. Relaxa els músculs i redueix el ritme cardíac baixant la pressió sanguínea. Sutilitza en: congelats
·Marró: Agafa connotacions del taronja, sassocia a la terra, fusta. Sutilitza per transmetre calor, confort, ecologisme, una vida saludable, treball artesanal, gènere masculí. Sutilitza en el: pa, galetes.
·Negre: mort, dol, dolor, societat i també és elegància, noble, distinció, sobrietat, respecte, nit, locult, esoterisme. Sutilitza en: productes de so, gourmet...
·Blanc: buit, silenciós, puresa, perfecció, elegància, religió, inocencia, neteja, company ideal per tots els colors. Sutilitza en: productes de neteja i higiene personal.
·Gris: sutilitza poc perque és brut i indefinit.
·Violeta: color reservat, tristesa, melancolia. Sutilitza en alguns perfums..
·Lila: fantasía, debilitat, feminisme, aliments, vi, flors, perfums...
·Rosa: tímid, ROMàntic, femení, delicat, íntim.3.1 El public objectiu
Qualsevol producte té un destinatari propi, aquest grup dindividus sanomena public objectiu o target group. És important conéixer les espectatives i característiques daquest públic per tal dobtenir léxit comunicatiu.
Hi ha dos retrats:
Sociodemogràfic:: és la definició o descripció de les característiques social, materials o fisiológiques. Aquestes són: el sexe, ledat, habitat, professió, nivell destudi, nivell dingressos i classe social.
Sociopsicogràfic: aquest retrat ens planteja un dibuix càlid en el que es defineix un estil de vida, busquen els aspectes psicológics, els gusts, les aficions, el comportament diari, els canvis conductuals relacionats amb el nostre producte.


Entradas relacionadas: