Comentari, literatura segles XIV i XV

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,17 KB

 
Àmbit d'ús: acadèmic, periodístic, literari...
Finalitats: ordinària (parlar o escriure per a informar o informarse, interrogar...) estètica (pròpia de la literatura o el cinema)
Estructures: narració (plantejament, nuç i desenllaç) exposició (presentació, desenvolupament, recapitulació) argumentació (presentació, cos argumentatiu, conclusió)
Canal: oral o escrit
Participants: "formal, informal", "monologats, dialogats", "presència o absència de l'emisor o receptor" (carència no modalitzat, presència modalitzat)
Les llengües romàniques. Les llengües es classifiquen segons: Criteris tipològics: analitzzen la similitud estructural entre idiomes diversos. Criteris genètics: estudia les llengües emprades a partir d'un avantpassat comú, que formen una família lingüística.
Concepte de romània: La nostra llengüa pertany a la família de les llengües romàniques o neollatines, que deriven del llatí vulgar. Romania: són les terres on l'imperi romà va dur el llatí.
Els diferents parlants vulgars del llatí van evolucionar diversament segons la intensitat dels factors següents: El grau d'intensitat de la
romanització. L'acció del substrat lingüístic constituit per les llengües parlades abans del llatí. L'influència del superstrat. Les aportacions lingüístiques de l'adstrat. Les tendències evolutives que naixen de les particularitats lingüístiques de les zones. La procedència dialectal dels colonitzadors.
Classificació de les llengües romàniques Les diferències de tractament evolutiu, són la base de la classificació de les llengües romàniques actuals. Es classifiquen en: Occidental -> Gal·loromànic (francés, occità, català) Iberoromànic (castellà, portugués) Sard Oriental Italoromànic (italià) Balcanoromànic (romanés, dàlmata)
La literatura Doctrinaria
Cntxt Hª Després de la desfeta del imperi romà al segle V, l'esglèsia va ser l'única institució que va mantenir durant segles una estructura estable de poder.
Al segle XII, les monarquies havien anat aconseguint unificar la complexa xarxa de feus preexistents i convertir-se en una nova institució de referència.
Cisma Occ El 1378 es produí el cisma d'Occident amb l'elecció de dos papes: Urbà VI, que s'instalà a Roma i Climent VII a Avinyó.El 1394 fou elegit papa Benet XIII. El consili de contança resolgué el conflicte deposant els dos papes existents i nomenant-ne un de concòrdià, pero Benet XIII, es retirà al castell de peníscola i no acceptà mai aquesta solució. Func Escrip Durant tota l'edat mitjana l'escriptor se sent com un mitjancer entre la doctrina cristiana i el públic.
El llatí continua sent la llengua liturgica, acadèmica i diplomàtica, però al llarg del segle XIV el romanç accedeix per complet al terreny de la literatura culta. El català es converteix en una de les llengües més esteses i compreses al llarg de les costes mediterrànies.
Cnvi Dinast Joan I i Martí l'Humà són reis especialment decantats a les arts i les lletres.
Francesc Eiximenis escrivia i aconsellava el rei Martí I; sant Vicent Ferrer intervingué en la solució del Cisma d'Occident.


Francesc Eiximenis  Vida (1330 - 1409) Frare gironí franciscà. Estudia de teologia (paris, oxford, roma...) resideix 25 anys a València: conseller dels jurats de la ciutat, escriu la seua obra. Objectiu Instrucció religiosa de la població que es desviava del dogma cristià. Proposit moralitzant i didàctic. Estil i Llengua obra escrita en romanç (català), obra recopiladora de tot els sabers (enciclopèdia) eclesiàstic medieval. prosa elegant, expressiva, plena de matisos. Ffarcida de proverbis, exemple, faules de la tradició popular. Referències constants a la quotidianeïtat.
Vicent Ferrer Vida (València 1350 Vannes 1419) 1367 ingrés convent dominicà. Estudis en Lleida, Barcelona, Tortosa. 1399 inici de les campanyes com a predicador arreu d'Europa. 1412 Participà al compromís de casp. Predicació vida nòmada. Predicació preocupada per la moral mes que el dogma: enunciava els principis generals de la conducta cristiana i analitzava les aplicacions mes concretes. S'adreça a una audència de gent senzilla. Objectiu Remoure l'esperit de l'auditori, reformar els costums socials corruptes, anuncuar la fi del món i la vinguda de l'anticrist. Sermons Les mostres que queden són un resum escrit desvirtuat, quant a la llengua per la intervenció de diverses mans: Els reportadors, clergues de la seua companyia que empraven recursos abreujadors. Les còpies eren confrontades, passades a net i posades en circulació. S'han conservat 2 grans reculls. 53 sermons predicats a València durant la Quaresma de 1413. 3 manuscrits amb 227 peces predicades entre 1412 - 1418. Recursos: teatreals la veu i els gestos. Inflexions i canvis de veu (diàlegs) to de veu elevat (sobre tot per censurar els vicis) gesticulació (explicació de tot el que deia) onomatopeies, apel·lacions al públic. Literaris: inclou exemples, contes, faules (era un bon contador d'històries, molt hàbil.) Matisa el llengüatge (frases fetes, girs lingüístics) introdueix notes pintoresques, anècdotes, detalls. Empra la ironia i la sàtira per criticar: la moda femenina, la religiositat superficial, les supersticions.
Anselm Turmeda Vida Frare franciscà mallorquí. 1375 Ingrés a l'ordre, estudis a Mallorca i Lleida, els copleta a Paris, Bolonya. 1385 torna a Mallorca, va a Sicilia i embarca cap a Tunis. En Tunis abjura del cristianisme, es fa mahometà, protegit pel soldà exerceix el càrrec de torcimany (traductor.intèrpret) i cao de duanes. Continua mantenint relacions diplomàtiques amb el govern de l' Illa de Mallorca, amb la casa d'Aragó (algons V) i amb l'esglèsia (Benet XIII) Finalitat i estil Moralitzant, peró amb una perspectiva escèptica molt més moderna. Abundància de la ironia i sàtira a les seues obres. Obra producció realitzada a Tunis. Dues obres en vers (lliber dels bons amonestaments 1398, Cobles de la divisió del Regne de Mallorques, en català) Obra en prosa (la disputa de l'ase en català, Thufa, en àrab (apologia de la religió musulmana i una refutació del cristianisme)
Isabel de Villena Vida (1430 - 1490) filla il·legítima del noble Enric de Villena, de l'educació se n'ocupa la reina Maria (la seua cosina) Franciscana i ingrés al convent de la Trinitat de València, als 15 anys. 1463, elegida abadessa. La seva vida transcorre entre la contemplació espiritual i la dedicació a la literatura. Era molt intel·lectual. Obra La més important Vita Christi, inscrita en el corrents hagiogràfic, preten mostrar la humanitat de Jesucrist. Perspectiva femenina i franciscana. Objectiu Estil i llenguatge, llenguatge senzill, gens recarasolat, evitant cultismes.

Entradas relacionadas: