Comentari la patria bonaventura carles aribau

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,24 KB

El Valencíà:Llocs: comunitat valenciana, menys 1franga interior.
El Català nord-occidental o lleidatà:comarques pirinenques occidentals,excepte Vall d´Aran es parla un dialecte gascó/occità
Andorra,Comarcas d la plana d Lleida,Franga Ponent.
Comceptes d normativa i llengua estàndard:
-Estàndard: varietat d la llengua q es presenta neutra respecte d les variacions,sobre tot x escrit.Facilita la intercomprensió del parlants d grups socials o territoris diferents.
-Normativa: conjunt d regles q indiquen com s´ha d´usar la llengua(escrit i pronunciat).Es fixada x l´Institut d´Estudis Catalans, organisme creat x Enric Prat d la Riba(1907).Durant anys l´IEC va funcionar d manera precària a causa del franquisme
Primers textos escrits en català:son registres formals:
1ºFracment del Líber iudiciorum(llibre dels jutges s. XII)traducció
2ºHomilies d´Organyà(final s.XII)sermó en festivitats.
Una llengua oficial: al llarg d s.XIII i XIV es la llengua del govern i d totes les instàncies adm.Cal destaca:
1.Textos legilatius:s.XIII q regulen la vida comercial i mercantil.
2.T.Històrics:4 cròniques:Jaume I,Bernat Desclot,Ramón Muntaner i Pere el Cerimoniós.
Una llengua d creació (limitada): durant 2 segles no s´escriu poesa en català xk creuen q es + apta lleng.Provençal
-Altres camps amb grans autors:
1.La filosofia, el pensament i la doctrina religiosa: princ. Figura es Tamon Llull ( mallorquí) s.XIII i XIV. Altres:Andreu Vilanova..
2.La novel.La i el conte literari:Francesc Eiximenis,Anselm Turmeda i + endevant Bernat Metge.
3.Obres humanístiques:inici d s.XV s´estén uns nous corrents literaris:Renaixement i l´Humanisme q no quallen fins a s.XVI.
El segle d´or d les lletres catalanes: arriba el s.XV, esclat d creació i obres.En poesia, Ausiàs March adapta el català com única llengua d creació i es l´iniciador una escola poètica. En prosa se escriuen 2 obres:Curial e Güelfa( novel.Medieval)
i Tirant lo blanc d Joanot Martorell( sitada en el Quijote).
Una llengua d cultura: s.XV català en plena expansió:
1.Territorial:havia estès el seu domini + enllà dels límits del Principat d Catalunya i València es convertia en 1 gran centre econòmic i cultural. Va se el munent d max. Difusió d la llengua.
2.D la adm.:tots els documents en català aixi esra utilitzada x manar,legislar, prohibir...Transaccions comerials,contractes d treball i d serveis.La vida quotidiana s´expressava en català.
3.D la cultura:el català era present en tots el àmbits.


Símptomes d decadència:en passar del s.XV al XVI sobretot en la literatura culta,a la literatura vaixen als s.XVI, XVII, XVIII.
Pèrdua del Rosselló: pel tractat del Pirineus 1659 França incorpora als seus dominis el Rosselló i 1part d Cerdanya. Prohibicions sobre el català q la redueixen l´àmbit familiar. El Rosselló rep una gran influència del francès.
Influència del castellà: durant els mateizos segles,el català rep influències del castellà.Així comença a utilitzarse castallenismes
Perdua d les llibertats: 1714 tropes castellanes cacabaven amb les lleis q havien regit a Catalunya i a Mallorca,abans d 1707 lo mateix a València.El rei Felip V va instaurar una època d centralisme i la imposició del castellà llengua oficial.Durant el s.XVIII i XIX, el català va ser perseguit i oblidat.
Principis d s.XVIII dominació anglesa.
Una lenta recuperació:el Català no es perdé del tot, a nivells populars es va continuar usant.Alguns autors també.Diccionari
Durant el 1ºterç del s.XIX recuperació. 1939 diccionari + impor.
La renaixença:concreta a la poesia i la literat. Llarg del s.XIX.
1833 poema la Pàtria d Bonaventura Carles Aribau.El símbol d´aquesta recuperació l´encarna Jacint Verdaguer.
El català al s.XX:a final d s.XIX un grup va proposar modernitzar la cultura catalana aquet conegut Modernisme volia q tornés a ser la llengua nacional d Catalunya.Gràcies a les generacions posteriors. Següents fets:
1.Primer congres internacional d llengua catalana 1906.
2.Creació 1907d institut estudis catalans.
3.Publicació d les normes ortigràfiques1913 i 1917 Pompeu fab
Es va poder dur a terme, gràcies a la volintat colectiva impulsada x la Renaixença( Enric Prat d la Riba)
L´obra d Pompeu Fabra:la seva aportació va ser decisiva.
-Va contribuir a la redacció d les normes ortogràfiques 1ºdicci
-Va escriure i publicar gramàtiques.
-Va investigar en diversos camps d la filologia i d la lingüística.
-Va escriure altres normes d´assaig sobre llengua...
Va tenir en compte els diversos dialectes.
La llengua al s.XX:marcada x la tensió estre la recuperació i la prohibició i persecució.
-El català s´anà recuperant durant els primers 20anys del segle grasies a la Mancomunitat:creació d IEC i Pompeu Fabr
-Des del 1923 fins 1930 perseguit x dictadura d Primo Rivera.
-Durant la Segona República(1931-1939)notable avanç
-Dictadura d Franco tornà a prohibir i perseguir.
-Des d la mort del dictador,tornà a viure una recuperació.
A partir dels anys 50 Catalunya va rebre al seu territori una forta immigració,cercant el lloc d treball, comporta una dificultat + a la llengua.
A partir dels anys 60 i al llarg dels 80 va millorar gràcies a l´acció d l´ensenyament i d´alguns mitjans d comunicació.
Bilingües passius:pers.Q entenen el català i parlen castella.
A les Illes la recuperació va ser lenta causa del turisme al preduminà el castella i l´angles.
A vui dia el creixament d la llengua es clar però lent.
Aprovat en Gener d 1998 la Llei d normalització lingüistica.
En 1986 es va aprovar en València i les Illes.Norma. Lingüist.

Entradas relacionadas: