Comparacions entre el segle d'or i el romanticisme Catalunya

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,93 KB

 

Romanticisme: és un moviment cultural contra la illustració.Lart Romàntic tÈ una sËrie de caracterÌstiques destacables: ?ExpressiÛ del jo individual i exaltaciÛ de la subjectivitat, cosa que des d'un punt de vista literari suposa la defensa de l'absoluta llibertat creadora i de l'emotivitat. ?Lluita contra les convencions de la societat. ?ExaltaciÛ de la llibertat individual que s'extrapola a la llibertat col·lectiva. Aquest fet contribueix al naixement dels nacionalismes moderns, ja que els intel·lectuals promouran líestudi de les arrels i la histÚria prÚpies per encendre líesperit patriÚtic. Al camp artÌstic aixÚ es palesarà amb la presËncia constant del tema de la nostàlgia pel passat. ?PresËncia d'una naturalesa salvatge i misteriosa i d'uns paisatges llunyans i exÚtics que sÛn sovint una projecciÛ dels sentiments de lartista.Ìdea de líartista com a un Èsser distint que es rebelar‡ contra el mÛn que líenvolta en sentir-se incomprËs. Moltes vegades aquest conflicte provoca un estat de malenconia i decepciÛ tal que arriba a lextrem del suïcidi. Aquest ¨costum¨ fou conegut com ¨el mal del segle¨. 2. El Romanticisme a Europa: Els principals focus difusors de líestËtica ROM‡ntica foren: Alemanya: Cal destacar-ne el moviment Sturm und Drang i la figura de Goethe, que escriu dos dels paradigmes del Romanticisme: Els sofrimentts del jove Werther (obra en la qual el sensible protagonista, rebutjat per la societat i decebut amorosament, decideix posar fi a la seva vida) i Faust (la histÚria díun home que ven la seva ‡nima al Diable per assolir líeterna joventut). Anglaterra: Trobam exemples del Romanticisme mÈs revolucionari i del mÈs conservador. Dins el primer grup Ès indispensable citar les figures de Lord Byron, Percy Shelley o Mary Shelley (autora del Frankenstein o el modern Prometeu), mentre que dins el segon sobresurt la figura del novel·lista Walter Scott (autor de la coneguda obra Ivanhoe). FranÁa: La figura essencial del Romanticisme francËs Ès Víctor Hugó, creador díobres tan cËlebres com Hernani, Els miserables, Nostra senyora de ParÌsÖ.3. El Romanticisme a Catalunya: El Romanticisme síidentifica amb la recuperaciÛ i la reivindicaciÛ. Aquestes sÛn actituds incorformistes prÚpies de la persona ROMàntica. Aquestes actituds es canalitzaran, a Catalunya, en la reivindicaciÛ de la llengua i la histÚria. A Catalunya el Romanticisme síanomena RenaixenÁa. DesprÈs de la guerra del francËs sorgeix una generaciÛ díintel·lectuals que han rebut la influËncia Gal·la i que estan influïts pel Romanticisme d'aquest paÌs. Dos d'aquests intel·lectuals foren Carles Aribau i Ramón López Soler. Ambdós fundaren un primer diari, El Europeo, i mÈs tard fundaren El vapor.  El segon nom fa referËncia a la Revolució industrial que comenÁ‡ amb la màquina de vapor.  La RenaixenÁa:es, únicament, un moviment literari amb la particularitat d'estar molt relacionat amb els poders polÌtics i econÚmics (participen de la RenaixenÁa). La RenaixenÁa tÈ per objectius: 1. Enfortir la consciència de pertànyer a un paÌs. 2. Prendre consciËncia de tenir una llengua i una cultura pròpies del paÌs. Ambdós objectius configuren el terme catalanitat que apareixerà poc temps desprÈs. Aquesta catalanitat serà un acte o una voluntat darrelament. Tot això serà aprofitat pel Romanticisme, serà la base de les idees ROMàntiques. Recordem que l'esperit ROMàntic pretén, entre altres coses, fomentar la visió gloriosa del passat, fins arribar a l'elogi de líEdat Mitjana, Ès a dir, el Segle d'Or de la literatura catalana (Llull, Turmeda, novel·la cavalleresca, Bernat Metge, Ausi‡s MarchÖ). Els ROMàntics, revisant el passat, es toparen que al s. XVIII, un segle abans, hi havia els Decrets de Nova Planta que implicaren l'abolició de les institucions polÌtiques pròpies del Segle d'Or i de l'Edat Mitjana. Així, topen amb una cultura malmesa, per això el nom de RenaixenÁa : desig de tornar a néixer. Jocs florals El Romanticisme a Catalunya. Varen néixer a l'Edat Mitjana.  Els promotors de la restauració díaquest concurs foren (1859) Rubíó i Ors, Milà i Fontanals i Maríà Aguiló. S'organitzaren aquests jocs com una festa literària, imitant els de l'Edat Mitjana. Els premis corresponien a cada un dels tres temes i el premi consistia en una flor de plata i d'or. Al tema de la pàtria corresponia una englantina, al tema de la fe una viola i al de líamor una flor natural. Els Jocs Florals tenien el lema: Pàtria, Fe i Amor. Aquell que era capaç de guanyar els tres temes, encara que fos en diferents convocatòries, rebia el títol de Mestre en Gai Saber (títol amb caràcter medievalitzant). Els promotors dels Jocs Florals tenien les següents finalitats: Normalitzar actes de creació literària. Orientar els joves creadors. Popularitzar la literatura (cada ciutat convocava els seus Jocs). Donar prestigi social a la literatura i a l'esperit de la Renaixença. Una característica essencial dels Jocs Florals era que es varen promoure per orientar la producció literària dels joves escriptors. Així, aparegueren escriptors importants com Jacint Verdaguer i ángel Guimerà.


.Jacint Verdaguer …s, sens dubte, el poeta mÈs prestigiÛs de les lletres catalanes del Segle XIX i un dels mÈs significatius de la nostra literatura. CaracterÌstiques de la seva obra: ?La utilitzaciÛ díuna imaginaciÛ desbordant per desplegar un seguit de grans descripcions, sovint de cat‡strofes naturals, mitjanÁant el poema Ëpic construÔt amb versos díart major i amb gran abundor de recursos retÚrics. ?El Verdaguer miniaturista, que treballa acuradament el detall fent ?S díun llenguatge Ìntim i tendrÌvol, que líentronca amb la canÁÛ de la mÈs pura tradiciÛ popular. Als Jocs Florals del 1877 li van premiar la tercera i definitiva versiÛ de LíAtl‡ntida. Aleshores tenia trenta-dos anys. Líautor duia una vida regalada (era capell‡ i síencarregava de repartir la fortuna del MarquËs de Comillas als pobres), i aixÚ li va permetre treballar en diversos llibres d'entre els quals destaca el seu segon poema Ëpic, CanigÛ. El 1886 va fer un viatge a Terra Santa que el va trasbalsar moltÌssim i propici‡ un canvi en la seva actitud davant líEsglÈsia. Els seus enfrontaments amb líautoritat eclesi‡stica faran que li suspenguin el dret de dir missa. MorÌ als 57 anys de tuberculosi, i al seu funeral hi assitiren mÈs de cent mil persones (cosa curiosa, ja que morÌ pobre i molt oblidat per la gent).LíAtl‡ntida Publicada líany 1877. …s un llarg poema Ëpic format per Déu cants, una introducciÛ i una conclusiÛ, que narra fonamentalment líenfonsament de líantic continent dels atlants, recollint elements mitolÚgics de diverses procedËncies, sobretot grecs, egipcis i bÌblics.5 En la introducciÛ del poema seíns narra com Colom, molt jove encara, arriba a la costa peninsular desprÈs díun naufragi i un ermit‡ li conta líesfondrament continental de líAtl‡ntida. El vertader protagonista del poema Ès la natura, els sus capricis i els seus daltabaixos. Formalment líobra tÈ influËncia de Víctor Hugó, sobretot en lí?S del decasÌl·lab Ëpic i de líalexandrÌ. Hi trobam tot tipus de recursos retÚrics com al·literacions, comparacions, hipËrbatonsÖ.Àngel Guimerà: participà en els jocs florals i que obtengué el títol de mestre en gai saber. La importància es indiscutible, perquè totes les peces teatrals traspuen poesia. Rebé l'empremta del segle, la seva poesia ve marcada per un to declamatori i efectista.Característiques: giren a l'entorn de 3 aspectes importants:- caràcter èpic, en contraposició a l'exaltació lírica de la pàtria dels poetes dels jocs florals.- l'aspecte religiós exaltació de les virtus cristianes i fe ingènua i sincera. - idealització del món rural a partir dels records infantils dels anys que va passar al Vendrell. Té un trauma perquè tenia pares desconeguts als 4 anys ta mare el reconec com a fill i als 8 el seu pare, l'arribada a Catalunya fou tràgic, xoc cultural, anyorança d'on prové el refletja amb personatges marginats i va escriure poesia fins que va guanyar els jocs florals. Vida: va nèixer a santa cruz de Tenerife. El seu pare i mare vivien junts, i després del seu naixement es cassen, aquest fet amb el de anar-se'n de la seva terra (patriotisme) cap a Barcelona el marcaren de per vida i es veu reflectit en les seves obres. Idealitzaba a la seva mare. Va haver de renunciar a aquells anys d'infantesa per crear nous records que l'ajudessin a formar part de la terra i de la gent catalana i arribar a sentir un fanatisme per Catalunya i tot el català. -Obra: va destacar com a poeta de la reinaxença però també en el teatre va ser reconegut i es poden distingir 4 etapes: 1.- etapa(1879-1890): la tragèdia ROMàntica: es va introduir en la literatura dramàtica amb la tragèdia ROMàntica "Gala placída", els protagonistes son la síntesi entre 2 cultures diferents i això el llança vers el final tràgic de l'obra ( es veu reflectit la seva divisió canàries-Catalunya). "mar i cel" l'obra mes ben contruida d'aquesta etapa i narra la relació de dos joves. 2.- etapa(1890-1900) la introducció dels corrents realistes: trobam les seves obres mes importants i es va imposar com a primer dramaturg català. L'evolució teatral; allunyat dedicidament del to tràgic de les obres anteriors, seguiex un procés d'aproximació als fets quotidians.El drama mes conegut"terra baixa" a través dels conflictes d'un món rural que sembla felíç i ens presenta una relació amor-odi entre tres personatjes que resol amb la mort del mal del llop per a poder accedir a la felicitat. -3.- etapa(1901-1911) la conversió modernista: nova tendència estètica; Modernisme, provà d'escriure un seguit de peces teatrals. Te no té va ser acceptat pels joves bohemis que conduïen el moviment. Les obres d'aquest període son molt diferents de les que havia fet fins aleshores i incorporen elements propis de la nova tendència, la naturales com a presencia màgica de la nit, món fantàstic ple de fades i bruixes.

Entradas relacionadas: