Complement atributiu

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,89 KB

 
3.1 a) I. « intentar saber què hi havia abans del big bang»
oració subordinada substantiva infinitiva, subjecte de l’oració principal II. « saber què hi havia abans del big bang» oració subordinada substantiva infinitiva, compl. Directe del verb intentar III. « què hi havia abans del big bang» oració subordinada (substantiva) interrogativa indirecta parcial, compl. Directe del verb saber b) Subjecte de l’oració principal: l’oració I subjecte de l’oració I: « nosaltres» (implí cit). É s un subjecte morfolò gicament buit que s’identifica pel fet d’estar controlat pel pronom feble que fa de complement indirecte (se’ns) del verb escapa, el qual pronom é s de primera persona plural.

Subjecte de l’oració II: « nosaltres» (implí cit). S’interpreta així perquè é s controlat pel subjecte del verb saber, el qual s’interpreta, com s’acaba de dir, com un « nosaltres» .
[L’oració III no té subjecte, perquè el verb haver-hi é s impersonal.] c) Amb els nostres mitjans actuals: complement circumstancial d’instrument completament: complement circumstancial de quantitat [també : de manera]
abans del big bang: complement circumstancial de temps
d) se’ns escapa: no té funció sintà ctica perquè é s un clí tic inseparable del verb pronominal escapar-se
se’ns escapa: complement indirecte hi havia: no té funció sintà ctica perquè é s un clí tic inseparable del verb haver-hi.

Entradas relacionadas: