Comunitaria1

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,45 KB

 
VISITA DOMICILIÀRIA Concepte és l’activitat que permet fer cures a l’individu i a la família en el seu medi de desenvolupament natural amb la finalitat de valorar, definir, guarir, donar suport i seguir els problemes de salut de l’individu i de la família. Objectius: pretén: Valorar les necessitats de salut de la família. Valorar el medi físic i familiar de manera directa i activa. Valorar de manera directa la realització de les autocures. Planificar cures adaptades a la seva situació i als recursos. Afavorir un clima de confiança. han d’anar dirigides a: Valorar situacions de precrisi. Atendre en situacions de crisi i/o de problemes. Realitzar el seguiment de la família durant el cicle vital. Tipos: A demanda: la visita és sol·licitada per l’usuari. Programada: és un tipus de visita sistemàtica, inclosa en el programa d’atenció domiciliària. en funció de la situació ha d’anar dirigida a oferir cures: En una fase aguda. En una situació de cronicitat. Puerperals i geriàtriques. Pal·liatives. Per tenir cura del cuidador. Fases de la visita  La primera fase és la de preparació. Una revisió de la història abans d’anar al domicili. informació relacionada amb: Els valors socioculturals, laborals, etc. La composició familiar. Els antecedents clínics. Els hàbits de vida de la família. L’habitatge. La planificació de la visita en funció de la informació recollida, la definició dels objectius de l’infermer i concertar la cita (dia i hora) amb la família. La preparació del material o altres recursos materials que s’han d’utilitzar durant la visita, pot ser material per fer una cura, tensiòmetre, l’elaboració d’una dieta, etc. La segona fase és la d’introducció al nucli familiar. En aquesta el professional d’infermeria ha de presentar-se a la família i mantenir uns minuts de conversa informal. Cal explicar els objectius de la visita i interessar-se per la salut de tota la unitat familiar. En la fase d’introducció és quan s’ha d’afavorir un clima de confiança i d’empatia.

La tercera fase és la de desenvolupament: en aquesta es duen a terme les cures infermeres. Per tant, és necessari fer: Una valoració de les necessitats de la família, mitjançant l’entrevista i l’observació. La determinació dels diagnòstics d’infermeria, els problemes d’autonomia i els problemes de col·laboració. La planificació de les cures: cal d’especificar: Els objectius de la família i/o del pacient, és a dir, els criteris de resultats. Les cures tant per millorar la independència del pacient o suplir-lo com per donar-li suport. La quarta fase és la de registre i avaluació. Registre: registrar la informació és necessari i imprescindible. La informació que es recull en el domicili s’ha de registrar en el full de visita domiciliària o a la història d’atenció primària en el centre de salut. Registrar la informació és necessari perquè: s una manera de deixar constància de les cures que s’han realitzat. Permet la continuïtat de les cures. Permet avaluar la qualitat i l’eficàcia del servei que s’ha donat. Explica l’aportació específica del servei infermer. Avaluació: l’avaluació és constant ja que s’ha d’anar avaluant al llarg de totes les visites que es facin l’eficàcia dels objectius planificats i de les cures realitzades per als problemes identificats. L’habitatge saludable  sanejament bàsic, espais nets i estructuralment adequats i xarxes de suport per aconseguir ambients saludables i segurs. Valoració de l’habitatge L’accés a l’habitatge, si té ascensor. El tipus de climatització (estufes, brasers, calefacció). L’existència d’aigua canalitzada o de pou i si disposen d’aigua calenta. Si tenen lavabo i si hi ha dutxa o banyera. Presència de riscs, com ara mobles excessius que impedeixen la deambulació, catifes, escalons, etc. Pel que fa a la higiene s’ha de valorar si està bruta i si tenen ajuda per tenir cura de la llar. Les condicions ambientals de l’habitatge amb relació a si presenta humitat (és a dir, parets tacades per la humitat), a la il·luminació (si té llum natural) i a la ventilació. L’amuntegament, és a dir, quan el dormitori és utilitzat per més de tres persones

Entradas relacionadas: